7 de març de 2016

El pont de Remagen. Al 1945, una via inesperada cap a Berlin



Després de la contraofensiva nazi que va representar la batalla de les Ardenes (desembre 1944-gener 1945), els aliats van continuar avançant cap a Alemanya. La seva prioritat es concentrava en trobar ponts per on creuar el Rin. Els alemanys els estaven destruint amb rapidesa.
El 7 de març, el mateix dia que va caure Colònia, les forces nord-americanes van arribar a Remagen, petita localitat situada a la riba esquerra del Rin. Hi havien detectat un pont en peu. Sense perdre temps, la 9ª Divisió blindada es dirigí cap allà.
El pont de Remagen, conegut oficialment com pont Ludendorff, va ser construït al 1916 en honor del general alemany Erich Friedrich Wilhelm Ludendorff. En la seva edificació i van participar presoners russos de la I Guerra Mundial.
L’obra va ser dissenyada per l’arquitecte Karl Wiener i estructuralment tenia 325 metres de llarg, per on passaven dues vies de tren i una passarel·la per a vianants. A ambdós costats del pont s’hi van aixecar dues torres fortificades.
Després del Tractat de Versalles (1919), les forces franceses van ocupar el pont fins l’any 1936, quan Alemanya va remilitaritzar Renània. Aleshores, i en previsió de futurs esdeveniments, el pont va ser degudament minat.

 Erich Friedrich Wilhelm Ludendorff
Font: Wikipedia

Durant els primers dies de març de 1945 era l’únic pont que quedava en peu per poder creuar el Rin. Els alemanys l’havien conservat per poder evacuar les seves tropes que encara quedaven al marge esquerra del riu.
El 7 de març al matí, quan els aliats van arribar a Remagen amb l’objectiu de conquerir el pas pel riu i establir un cap de pont al marge dret del Rin, el Ludendorff estava defensat per membres del 12º Regiment d’Enginyers. Al detectar a l’enemic, els alemanys van decidir volar el pont. La mala qualitat i la poca quantitat d’explosius no va poder amb l’estructura metàl·lica.
L’atac nord-americà va començar als voltants del migdia. Els civils que creuaven el pont es van refugiar en el túnel del tren del costat est, sota el turó d’Erpel.
Tot i no caure, la temptativa de fer volar el pont va provocar un gran forat al terra, el que va impedir el pas dels tancs i d’altres vehicles. Els soldats aliats van començar a creuar el pont a peu. L’intens foc alemany des de les torres del costat oriental del riu va ser neutralitzar, però el que provenia de l’interior del túnel del tren era cada cop més viu.
El sergent Alex Drabik va poder parapetar-se prop del túnel, essent el primer nord-americà de la II Guerra Mundial en trepitjar la riba dreta del Rin.
Per la seva part, el comandant alemany Hans Scheller, va agafar una bicicleta i va anar a cercar un telèfon per demanar reforços, ja que les comunicacions des del túnel estaven tallades

Beschädigte Brücke.jpg 
Pont de Remagen
Font: Wikipedia

Els aliats van concentra el foc sobre la boca del túnel. Això va permetre el pas de la Companyia C cap a la població d’Erpel. Un cop conquerit el turó del mateix nom, es van dirigir a l’entrada nord del túnel, on es va iniciar un curt tiroteig fins que els civil que estaven refugiats en la foscor van cridar “prou foc”. Els civils sabien que dins del túnel hi havia  diversos vagons carregats amb munició i combustible. El perill d’explosió era imminent. Les forces alemanyes es van rendir.

 
Túnel d'Erpel poc després de la rendició alemanya
Font: Wikipedia
Van passar bastantes hores fins que la noticia de la pèrdua del pont Ludendorff va arribar al búnquer de Hitler, a Berlin. El Führer va destituir al mariscal Gerd von Rundstedt – per tercera vegada durant la II Guerra Mundial – ara com a Comandant Suprem del Front Occidental, i va fer afusellar els responsables de la defensa del pont de Remagen. L’únic que va salvar la vida va ser el capità Willi Bratge, que havia estat fet presoner pels nord-americans

Willi Bratge

Durant els dies següents, la Luftwaffe va llençar diversos atacs per tal de destruir el pont. Fins i tot es van utilitzar les conegudes V-2 que també queien sobre Londres. Cap d’ells va aconseguir el seu objectiu. Finalment, el 17 de març, el pont Ludendorff es va ensorrar pel seu propi pes, arrossegant al fons del Rin a 31 nord-americans. Milers de soldats i vehicles ja havien creuat cap a Berlin.
Amb la caiguda del pont i la inutilització de la via fèrria, acabada la guerra, el túnel d’Erpel va ser ocupat pel cultiu de xampinyons i més tard es va convertir en un centre d’estudis sísmics. Durant els últims anys ha estat tapiat i només ha estat obert en comptades ocasions, per celebrar-hi alguns concerts


El 7 de març de 1980, l’alcalde de Remagen, Hans Peter Kürten, va inaugurà el “Freiedensmuseum Brücke Von Remagen”  (Museu de la Pau del Pont de Remagen), que ocupa les torres del marge esquerra del Rin

Entrada al museu i restes del pont a la riba esquerra


Torres de la riba esquerra on es situa el museu




Instal·lacions del museu

Vista de les torres del marge dret del Rin i el túnel sota el turó d'Erpel

El túnel tapiat

Plaça de l'ajuntament de Remagen

Al 1969 es va estrenar el film “El pont de Remagen” (filmada a l’antiga Txecoslovaquia) dirigit per John Guillermin i com a protagonistes principal  George Segal, Robert Vaughn i Ben Gazzara