20 de març de 2016

Sant Gregori i la Muntanya de les Soleies (Falset-Priorat)



Fa 250 milions d’anys, quan s’acabava el Permià i començava el Triàsic, el nostre planeta superava una de les extincions més importants que ha sofert. L’actual Catalunya estava situada al bell mig de Pangea, el supercontinent que agrupava totes les terres emergides, a uns 8º de latitud nord i gaudint d’un clima àrid. Un seguit de forces distensives afectaren la placa Ibèrica  donant lloc a diverses conques sedimentaries que es van anar reblint de materials siliciclàstics (conglomerats, gresos i lutites) d’origen continental, especialment eòlic i fluvial. 
Aquest sediments, de color bàsicament vermellós donades les seves condicions aeròbiques, els trobem ara en molts indrets de la Catalunya actual. Potser els exemples més significatius per al gran públic són els relleus d’Eramprunyà, Figaró o Prades, tot i que també es poden observar en d’altres llocs, on han donat nom a diversos topònims (Montroig, Coll Roig, etc...).


Prop de Falset hi ha una clara representació d’aquests materials. És troba en l’anomenada Muntanya de les Soleies, un relleu que s’aixeca al sud-est de la capital del Priorat i que esta delimitat pel coll del Guix, al nord-est, i pel coll de les Trampetes, al sud-oest.
Vista des de Falset, aquesta petita serralada ofereix una visió parcial del Triàsic: els materials vermellosos, anomenats del Buntsandstein, a la base, i per sobre  les calcaries i dolomies clares del Muschelkalk inferior, d’origen marí

És en aquest terrenys vermellosos de la Muntanya de les Soleies on és situa l’ermita de Sant Gregori. Deixant Falset pel carrer de la Font Vella s’ha de resseguir el barranc de la Vila. Tot creuant la N-420 pel mateix pas que l’aigua del barranc (generalment està sec), es desemboca en l’anomenat camí de les Muntanyes. Una mica més endavant hi ha una creu de terme. Seguint recte aviat s’acaba el camí ample i segueix un corriol. Per l’esquerra surt un sender, en forta però curta baixada que permet creuar el barranc i porta fins a l’ermita de Sant Gregori, on es pot observar l’estratificació i l’efecte de l’erosió en els materials del Buntsandstein



L’ermita de Sant Gregori és una construcció troglodítica que consta d’una estança molt malmesa, que segurament havia estat la casa de l’ermità, i l’edifici de l’ermita. Tot i que l’indret ja va estar habitat fa milers d’anys, l’ermita de Sant Gregori va ser construïda al segle XVII i restaurada el 1928 ja que uns anys abans una roca despresa del sostre de la balma va ensorrar el sostre




Una mica més amunt es troba un mirador amb una creu que ofereix una bona vista sobre la vall de l’Ebre


Resseguint el peu del cingle s’arriba al “Racons”. Són petits indrets balmat on s’hi han fet troballes arqueològiques



Val la pena perdre’s una estona donant voltes pel lloc i observant l’efecte de l’erosió sobre els gresos. La varietat de taffoni és impressionant.: alveolars, de cúpula, niu d’abella, etc... 




Desfent el camí fins a l’ultima bifurcació abans de creuar el barranc, cal seguir el corriol cap a l’esquerra. La ruta segueix dins del bosc pujant suaument fins arribar al coll de les Soleies. Des d’aquí s’ha d’anar seguint la carena fins la Punta de les Soleies (551 metres), punt més alt de la serra.
Durant aquest tram del recorregut és fàcil trobar restes d’antics nius de tiradors i alguna que altra trinxera. Són de la guerra 1936-39. De totes maneres, sembla ser que es tractava d’una línia de rereguarda en previsió del pas de l’Ebre per part de l’exercit feixista. Tanmateix no va servir de gaire, quan aquests van creuar el riu ja no van trobar gaire oposició fins la costa

 Trinxera de la guerra 1936-39

 A l'esquerra la Mola de Colldejou. Al fons la serra de Llaberia, totes dues coronades per materials cretacis
Tornant a la geologia de la zona, durant aquesta pujada s’han anat trepitjant més calcàries, dolomies i alguns guixos corresponents al Muschelkalk mig i superior. Aquests materials no són visibles des de Falset donat que els estrats estan inclinats cap al sud-est entre 15 i 20 graus

Materials que es trepitgen durant el recorregut: 
(De més antic a més modern)
 
Ggd.- Granodiorites. Carbonífer-Permià
mc_Capg.- Gresos, pissarres i conglomerat que han sofert metamorfisme de contacte. Carbonífer-Permià
Tbg.-  Gresos silícics, argiles i conglomerats. Fàcies Buntsandstein. Triàsic inferior
Tm1.-  Calcaries micrítiques i dolomies. Fàcies Muschelkalk inferior. Triàsic mitjà
Tm2.-  Gresos, argiles i intercalacions de guix. Fàcies Muschelkalk mitjà. Triàsic mitjà
Tm3.-   Dolomies i calcaries. Fàcies Muschelkalk superior. Triàsic mitjà-superior

Des de la Punta de les Soleies, un marcat corriol porta al coll de l’Eudalda i després a la creu de terme per la que s’ha passat a poc de començar l’itinerari.
Temps de recorregut: Unes 2 hores 30 minuts

Alfred Montserrat Nebot ©