Fa 250 milions d’anys, quan s’acabava el Permià i començava
el Triàsic, el nostre planeta superava una de les extincions més importants que
ha sofert. L’actual Catalunya estava situada al bell mig de Pangea, el
supercontinent que agrupava totes les terres emergides, a uns 8º de latitud
nord i gaudint d’un clima àrid. Un seguit de forces distensives afectaren la
placa Ibèrica donant lloc a diverses
conques sedimentaries que es van anar reblint de materials siliciclàstics (conglomerats,
gresos i lutites) d’origen continental, especialment eòlic i fluvial.
Aquest sediments, de color bàsicament vermellós
donades les seves condicions aeròbiques, els trobem ara en molts indrets de la
Catalunya actual. Potser els exemples més significatius per al gran públic són els
relleus d’Eramprunyà, Figaró o Prades, tot i que també es poden observar en
d’altres llocs, on han donat nom a diversos topònims (Montroig, Coll Roig,
etc...).
Prop de Falset hi ha una clara representació d’aquests
materials. És troba en l’anomenada Muntanya de les Soleies, un relleu que
s’aixeca al sud-est de la capital del Priorat i que esta delimitat pel coll del
Guix, al nord-est, i pel coll de les Trampetes, al sud-oest.
Vista des de Falset, aquesta petita serralada ofereix
una visió parcial del Triàsic: els materials vermellosos, anomenats del
Buntsandstein, a la base, i per sobre
les calcaries i dolomies clares del Muschelkalk inferior, d’origen marí
És en aquest terrenys vermellosos de la Muntanya de
les Soleies on és situa l’ermita de Sant Gregori. Deixant Falset pel carrer de
la Font Vella s’ha de resseguir el barranc de la Vila. Tot creuant la N-420 pel
mateix pas que l’aigua del barranc (generalment està sec), es desemboca en
l’anomenat camí de les Muntanyes. Una mica més endavant hi ha una creu de
terme. Seguint recte aviat s’acaba el camí ample i segueix un corriol. Per l’esquerra
surt un sender, en forta però curta baixada que permet creuar el barranc i
porta fins a l’ermita de Sant Gregori, on es pot observar l’estratificació i l’efecte
de l’erosió en els materials del Buntsandstein
L’ermita de Sant Gregori és una construcció troglodítica que
consta d’una estança molt malmesa, que segurament havia estat la casa de
l’ermità, i l’edifici de l’ermita. Tot i que l’indret ja va estar habitat fa
milers d’anys, l’ermita de Sant Gregori va ser construïda al segle XVII i
restaurada el 1928 ja que uns anys abans una roca despresa del sostre de la
balma va ensorrar el sostre
Una mica més amunt es troba un mirador amb una creu
que ofereix una bona vista sobre la vall de l’Ebre
Resseguint el peu del cingle s’arriba al “Racons”. Són
petits indrets balmat on s’hi han fet troballes arqueològiques
Val la pena perdre’s una estona donant voltes pel lloc
i observant l’efecte de l’erosió sobre els gresos. La varietat de taffoni és
impressionant.: alveolars, de cúpula, niu d’abella, etc...
Desfent el camí fins a l’ultima bifurcació abans de creuar
el barranc, cal seguir el corriol cap a l’esquerra. La ruta segueix dins del
bosc pujant suaument fins arribar al coll de les Soleies. Des d’aquí s’ha
d’anar seguint la carena fins la Punta de les Soleies (551 metres), punt més
alt de la serra.
Durant aquest tram del recorregut és fàcil trobar
restes d’antics nius de tiradors i alguna que altra trinxera. Són de la guerra
1936-39. De totes maneres, sembla ser que es tractava d’una línia de rereguarda
en previsió del pas de l’Ebre per part de l’exercit feixista. Tanmateix no va
servir de gaire, quan aquests van creuar el riu ja no van trobar gaire oposició
fins la costa
Trinxera de la guerra 1936-39
A l'esquerra la Mola de Colldejou. Al fons la serra de Llaberia, totes dues coronades per materials cretacis
Tornant a la geologia de la zona, durant aquesta
pujada s’han anat trepitjant més calcàries, dolomies i alguns guixos
corresponents al Muschelkalk mig i superior. Aquests materials no són visibles
des de Falset donat que els estrats estan inclinats cap al sud-est entre 15 i
20 graus
Materials que es trepitgen durant el recorregut:
(De més antic a més modern)
Ggd.-
Granodiorites. Carbonífer-Permià
mc_Capg.- Gresos,
pissarres i conglomerat que han sofert metamorfisme de contacte.
Carbonífer-Permià
Tbg.- Gresos silícics, argiles i conglomerats.
Fàcies Buntsandstein. Triàsic inferior
Tm1.- Calcaries micrítiques i dolomies. Fàcies
Muschelkalk inferior. Triàsic mitjà
Tm2.- Gresos, argiles i intercalacions de guix.
Fàcies Muschelkalk mitjà. Triàsic mitjà
Tm3.- Dolomies i
calcaries. Fàcies Muschelkalk superior. Triàsic mitjà-superior
Des de la Punta de les Soleies, un marcat corriol porta al
coll de l’Eudalda i després a la creu de terme per la que s’ha passat a poc de
començar l’itinerari.
Temps de recorregut: Unes 2 hores 30 minuts
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada