Amb els seus
1.515 metres d’altitud, el Puigsacalm s’aixeca entre Osona i la Garrotxa
oferint una immillorable atalaia sobre les dues comarques i una gran part del
Pirineu català. És un cim sense dificultats tècniques, accessible a tothom i
que compta amb diverses vies d’accés: Pla Traver, Coll de Bracons, Joanetes, Vidrà,
etc. En aquesta ocasió s’ha escollit aquesta última. que potser és la més
llarga si és comença a caminar des de Vidrà, però d’altra banda permet conèixer
una interessant part de la capçalera de la vall del riu Ges i l’ermita de Sant
Bartomeu de Covildases. La veritat és que si no s’és massa curós amb el vehicle
hi ha una pista que porta fins a Sant Bartomeu
Sant Bartomeu de Covildases
Cal sortir de
Vidrà en direcció a Collfred i anar a buscar la pista que puja fins a Sant Bartomeu de Covildases. Es
tracta d’un edifici romànic (s. XII) que ha estat modificat posteriorment. Té
una planta rectangular, un absis semicircular amb arcs llombards i un campanar
d’espadanya amb dos forats. A finals del segle XVIII s’hi va afegir una
sagristia. Sembla que la volta de canó va ser reconstruïda en caure pel
terratrèmol que va afectar una gran part del nord de Catalunya l’any 1425. Aquí
cal deixar el vehicle ja que més endavant la pista està tancada amb una cadena.
Pel costat de la
masia comença una pujada sobre una pista molt desfeta que posteriorment va
millorant. Després de passar junt a un dipòsit d’obra del que raja una font
s’enllaça amb el camí que ve del coll de Bracons. Aviat s’arriba a la Font
Tornadissa, situada sota uns arbres en un petit replà de la muntanya
Font Tornadissa
Deixant
endarrere la font es guanya altitud per uns prats que porten fins a la carena
de la serra. És la zona dels Rasos de Manter, on és troba la ruta que puja del Platraver.
Hi ha que seguir la tanca de filferro fins a trobar un pas, només per a
persones, just on comença el bosc de faig. Des d’aquí ja es pot veure el cim
del Puigsacalm. Es creuant uns prats i una mica més amunt es passa junt a una
creu de ferro, homenatge a un excursionista
Ara el camí és
planer. Per anar al cim del Puigsacalm cal desviar-se a la dreta. Una forta però
curta pujada condueix al vèrtex geodèsic situat a 1.515 metres
Vall d'en Bas
En primer terme la serra dels Llancers. Segon pla, Cabrera i Aiats. Al fons el Montseny
El Puig dels Llops amb Olot al fons
Santuari de Bellmunt
Fageda sota els cims del Puigsacalm i el Puig dels Llops
El Puig dels Llops
Puigsacalm des del Puig dels Llops
Sant Bartomeu de Covildases amb Vidrà al fons
El retorn
és el mateix fins a l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases
Mapa de l'itinerari. Temps aproximat: 3 hores
Geològicament el
Puigsacalm i el Puig dels Llops s’alcen en materials de l’eocè que
estructuralment es situen sobre el flanc nord de l’anticlinal de Bellmunt.
Aquest anticlinal és la primera manifestació topogràfica d’un plec simple, que
s’estén d’est a oest, que representa l’estructura més meridional de la
tectònica pirenaica en aquest sector
Mapa geològic
Des del punt de
vista geomorfològic aquest anticlinal també és un bon exemple de relleu
invertit, o sigui, on la part central del plec (anticlinal) ha estat erosionada
i actualment es troba més deprimida que els flancs. Això ha comportat la
formació de dues combes (segons Riba: depressió o vall oberta en els terrenys
tous del nucli d’un anticlinal i paral·lela al seu eix; closa almenys en un
extrem, està envoltada per vores abruptes de roca més dura) ben marcades. Una
entre el santuari de Bellmunt i el pic de l’Àliga, travessada de nord a sud pel
riu Ges, i l’altra entre el coll de Bracons i al la Plana d’en Bas, aquesta
última estroncada de sobte, cap a l’est, per la falla d’Amer-Hostoles i
desdibuixada pels materials quaternaris, especialment els sediments deguts als
diferents llacs de barratge que van provocar les colades de lava dels volcans
propers
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada