Va ser al 1955 quan un periodista francès va denunciar que
la pedrera que s’estava explotant a la península de Kernelehen, a uns 10
quilòmetres al nord de la ciutat de Morlaix (Bretanya), era un túmul artificial
que albergava una important necròpolis. La bona qualitat de les pedres (granit
i dolerita) varen fer les delícies d’un constructor que un any abans havia
obtingut permís per explotar el que en aquell moment era una muntanya de rocs.
Malgrat la suspensió de l’activitat de la pedrera, que havia
començat uns mesos abans, no es va poder evitar la destrucció d’una bona part
d’aquest monument megalític considerat un dels més grans d’Europa.
Vista general del cairn
El cairn (túmul) de Barnenez consta de dues estructures ben
diferenciades. Tot i que el conjunt ocupa més de 70 metres de llarg, 25 d’ample
i 9 d’alçada, es poden observar clarament dues parts, que són conegudes com a
Cairn Primari i Secundari. El cairn primari es creu que va ser aixecat fa uns 6.300
anys. Comté cinc cambres mortuòries
Paret sud del megàlit
Uns 200 anys més tard es va començar a construir el cairn
secundari. Aquest es recolza sobre l’extrem occidental del cairn primari. És
com una prolongació de l’anterior i comté sis tombes.
La ubicació d’aquesta necròpolis, sobre una petita península
amb vistes a la badia de Morlaix, oferia una certa problemàtica a l’hora de l’aixecament
del cairn secundari. La inclinació del terreny cap al mar es va resoldre amb la
construcció de diversos murs per tal d’anar compensant el desnivell. Aquest nou
cairn es va edificar amb granit transportat des de l’illa de Stérec situada un
quilòmetre més al nord. En total, el volum de roques mobilitzades va ser d’uns 7.000
m3
Esquema de la necròpolis
Paret nord i "forat" que va deixar la pedrera
El tall que va deixar la pedrera permet veure l’existència
de diversos dòlmens ubicats dins del megàlit
Situació del cairn de Barnenez
Actualment, per qüestions de seguretat, les tombes no són
visitables. En una maqueta existent a l’edifici de recepció del recinte es pot
veure que totes elles tenen un passadís que va dels 5 als 14 metres i que
desemboca en una cambra més o menys circular.
També destaquen algunes figures, de difícil interpretació,
gravades sobre la roca
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada