11 d’octubre de 2017

El naixement del riu Pitarque (Maestrat-Terol)




El naixement del riu Pitarque forma part dels Lig (Lugar de interés geológico) d’Aragó. Tot i que unes interesants surgències aporten la major part del cabal del Pitarque, realment aquest curs d’aigua neix més al sud, en les vessants septentrionals de la serra de Gudar. Allà una amplia conca hidrogeològica recull l’aigua de les precipitacions que és conduïda per diversos torrents, que només funcionen en èpoques de fortes pluges. La resta s’infiltra alimentant un aqüífer de funcionament lliure establert en materials del cretaci superior (calcaries i margues). A la base d’aquests materials i actuant de nivell impermeable es situen les argiles i sorres de la fàcies Utrillas (cretaci inferior).
Les surgències perennes estan ubicades en el punt on el perfil del tàlveg talla el contacte impermeable. Per sobre d’aquest nivell es situen diversos conductes que actuen com a sobreeixidors. 
Com en molts d’altres indrets l’estructura de la zona ha condicionat la morfologia facilitant l’establiment d’un curs principal subaeri, la rambla de Malburgo establert  sobre el fons del sinclinal de Fortanete. Aquesta rambla es va encaixant fins a convertir-se en el riu Pitarque.
Pitarque és una petita població de la comarca del Maestrat (Terol) situada a una altitud de 999 metres. Tot i que a mitjans dels segle passat comptava amb uns 600 habitants, en l’actualitat no arriben a un centenar. El poble es troba ubicat sobre un turó, al marge esquerra del riu del mateix nom i sota l’imponent relleu de Peñarrubia, de 1.454 metres d’altitud.
La carretera acaba en entrar a Pitarque. Una petita plaça permet deixar el vehicle ja que no és recomanable entrar pels carrers del poble donada la seva estretor. En aquest lloc es troba La Posada, l’únic lloc per poder menjar i dormir.
Al centre urbà destaquen una curiosa font a la plaça principal  i l’església parroquial, dedicada a Santa Maria. Es tracta d’un edifici neoclàssic d’una sola nau de quatre trams i capçalera poligonal.


A l'esquerra Peñarrubia. Al fons la vall del riu Pitarque, excavada en el nucli d'un sinclinal de vessants molt laxes




Església de Santa Maria la Mayor

Sense comentaris

 
Peñarrubia, sempre omnipresent des de Pitarque

Pel costat de la fonda cal anar seguint els indicadors que assenyalen al naixement del riu Pitarque. Es surt del poble protegit del sol per la vegetació. Aviat desapareix i el camí deambula per entre camps de cultiu més o menys abandonats. La ruta va pujant suaument mentre s’acosta a l’ermita de la Virgen de la Peña.
Quatre arbres i un ampli porxo permeten protegir-se del sol.
El camí segueix pujant i es va fent més estret. A la dreta queda la ruta cal a la Cañada de Benatanduz i Aliaga. De nou s’entra en terreny ombrívol.
Passada una cascada d’aigua provinent de les filtracions de la sèquia que passa més amunt, s’arriba a una vella central hidroelèctrica. Aquesta va estar en funcionament fins al anys 60 del segle passat i donava electricitat a diverses poblacions. Durant molt de temps va ser un objectiu del maquis que corria per la zona. Actualment encara són visibles algunes espitlleres i d’altres estructures defensives



Ermita de la Virgen de la Peña




 Un altre exemple d'estupidesa humana


El camí i el riu es van acostant. El canyó fluvial per on circula el Pitarque es va aprofundint i una passarel·la permet creuar a l’altre costat. Aviat s’arriba a una de les surgències més espectaculars: La Chimenea. Situada a varis metres d’alçada l’activitat intermitent ha generat un conducte vertical de travertí per on circula l’aigua, en èpoques de forta descarrega de l’aqüífer.
Passat aquest tram es torna a creuar el riu. Al marge dret i a nivell d’aigua hi ha nombrosos punts d’aflorament. És el contacte entre el materials del cretaci inferior i superior

 La Chimenea per dins

Surgències arran de riu

Remuntant el riu, i també al marge dret, hi ha el Ojal de Malburgo, una admirable surgència que sembla obstruïda per grans blocs als poc metres. Alguns la consideren com el veritable naixement del riu Pitarque.
Just a l’altre costat del curs d’aigua, i protegits per un passamà, es pot accedir a uns grans blocs per sota del quals també circula l’aigua. És el Ojal de los Planos



 Ojal de Malburgo


 Ojal de los Planos


Cal retrocedir fins al desviament que porta a la Cañada de Benatanduz per agafar el camí que, en diversos giravolts, permet accedir a la part superior de la serra de la Lastra. Aquest sender desemboca en una pista. Per la dreta s’arriba al barranc del Agua, es creua i en el primer desviament cal anar al nord, paral·lels al barranc. Per la dreta queden diversos masos, alguns abandonats. Val la pena acostar-se al barranc i baixar a la llera, normalment seca. L’erosió diferencial ha donat lloc a balmes i petits forats que són, o eren, utilitzats per guardar bestiar.
És interessant veure l’evolució del retrocés de la capçalera del torrent així com l’aprofitament antròpic del fons del mateix






Barranc del Agua

La pista creua el riu i s’enfila per la carena fins al coll de Sant Cristobal, a 1.459 metres d’altitud, per on passa la carretera que va de Pitarque a Aliaga. Poc abans d’arribar a aquest punt, al costat d’unes antenes, hi ha una bona vista de la vall del Pitarque.



Vall del riu Pitarque des del mirador de les antenes

 Des del coll cal seguir la carretera en direcció a Pitarque. Després d’unes quantes corbes, per la dreta surt una vella pista que porta fins al poble
Temps aproximat: Unes 5 hores

Alfred Montserrat Nebot ©


Cap comentari: