El naixement del riu Pitarque forma part dels Lig (Lugar de
interés geológico) d’Aragó. Tot i que unes interesants surgències aporten la
major part del cabal del Pitarque, realment aquest curs d’aigua neix més al sud,
en les vessants septentrionals de la serra de Gudar. Allà una amplia conca
hidrogeològica recull l’aigua de les precipitacions que és conduïda per
diversos torrents, que només funcionen en èpoques de fortes pluges. La resta
s’infiltra alimentant un aqüífer de funcionament lliure establert en materials
del cretaci superior (calcaries i margues). A la base d’aquests materials i
actuant de nivell impermeable es situen les argiles i sorres de la fàcies
Utrillas (cretaci inferior).
Les surgències perennes estan ubicades en el punt on el
perfil del tàlveg talla el contacte impermeable. Per sobre d’aquest nivell es
situen diversos conductes que actuen com a sobreeixidors.
Com en molts d’altres indrets l’estructura de la zona ha
condicionat la morfologia facilitant l’establiment d’un curs principal subaeri, la rambla de Malburgo establert
sobre el fons del sinclinal de Fortanete. Aquesta rambla es va encaixant
fins a convertir-se en el riu Pitarque.
Pitarque és una petita població de la comarca del Maestrat (Terol)
situada a una altitud de 999 metres. Tot i que a mitjans dels segle passat
comptava amb uns 600 habitants, en l’actualitat no arriben a un centenar. El
poble es troba ubicat sobre un turó, al marge esquerra del riu del mateix nom i
sota l’imponent relleu de Peñarrubia, de 1.454 metres d’altitud.
La carretera acaba en entrar a Pitarque. Una petita plaça
permet deixar el vehicle ja que no és recomanable entrar pels carrers del poble
donada la seva estretor. En aquest lloc es troba La Posada, l’únic lloc per
poder menjar i dormir.
Al centre urbà destaquen una curiosa font a la plaça
principal i l’església parroquial,
dedicada a Santa Maria. Es tracta d’un edifici neoclàssic d’una sola nau de
quatre trams i capçalera poligonal.
A l'esquerra Peñarrubia. Al fons la vall del riu Pitarque, excavada en el nucli d'un sinclinal de vessants molt laxes
Església de Santa Maria la Mayor
Sense comentaris
Peñarrubia, sempre omnipresent des de Pitarque
Pel costat de la fonda cal anar seguint els indicadors que
assenyalen al naixement del riu Pitarque. Es surt del poble protegit del sol
per la vegetació. Aviat desapareix i el camí deambula per entre camps de cultiu
més o menys abandonats. La ruta va pujant suaument mentre s’acosta a l’ermita
de la Virgen de la Peña.
Quatre arbres i un ampli porxo permeten protegir-se del sol.
El camí segueix pujant i es va fent més estret. A la dreta
queda la ruta cal a la Cañada de Benatanduz i Aliaga. De nou s’entra en terreny
ombrívol.
Passada una cascada d’aigua provinent de les filtracions de
la sèquia que passa més amunt, s’arriba a una vella central hidroelèctrica.
Aquesta va estar en funcionament fins al anys 60 del segle passat i donava
electricitat a diverses poblacions. Durant molt de temps va ser un objectiu del
maquis que corria per la zona. Actualment encara són visibles algunes
espitlleres i d’altres estructures defensives
Ermita de la Virgen de la Peña
Un altre exemple d'estupidesa humana
El camí i el riu es van acostant. El canyó fluvial per on
circula el Pitarque es va aprofundint i una passarel·la permet creuar a l’altre
costat. Aviat s’arriba a una de les surgències més espectaculars: La Chimenea.
Situada a varis metres d’alçada l’activitat intermitent ha generat un conducte
vertical de travertí per on circula l’aigua, en èpoques de forta descarrega de
l’aqüífer.
Passat aquest tram es torna a creuar el riu. Al marge dret i
a nivell d’aigua hi ha nombrosos punts d’aflorament. És el contacte entre el
materials del cretaci inferior i superior
La Chimenea per dins
Surgències arran de riu
Remuntant el riu, i també al marge dret, hi ha el Ojal de
Malburgo, una admirable surgència que sembla obstruïda per grans blocs als poc
metres. Alguns la consideren com el veritable naixement del riu Pitarque.
Just a l’altre costat del curs d’aigua, i protegits per un
passamà, es pot accedir a uns grans blocs per sota del quals també circula
l’aigua. És el Ojal de los Planos
Ojal de Malburgo
Ojal de los Planos
Cal retrocedir fins al desviament que porta a la Cañada de
Benatanduz per agafar el camí que, en diversos giravolts, permet accedir a la
part superior de la serra de la Lastra. Aquest sender desemboca en una pista.
Per la dreta s’arriba al barranc del Agua, es creua i en el primer desviament
cal anar al nord, paral·lels al barranc. Per la dreta queden diversos masos,
alguns abandonats. Val la pena acostar-se al barranc i baixar a la llera,
normalment seca. L’erosió diferencial ha donat lloc a balmes i petits forats
que són, o eren, utilitzats per guardar bestiar.
És interessant veure l’evolució del retrocés de la
capçalera del torrent així com l’aprofitament antròpic del fons del mateix
Barranc del Agua
La pista creua el riu i s’enfila per la carena fins al coll
de Sant Cristobal, a 1.459 metres d’altitud, per on passa la carretera que va
de Pitarque a Aliaga. Poc abans d’arribar a aquest punt, al costat d’unes
antenes, hi ha una bona vista de la vall del Pitarque.
Vall del riu Pitarque des del mirador de les antenes
Des del coll cal seguir la carretera en direcció a Pitarque. Després d’unes quantes corbes, per la dreta surt una vella pista que porta fins al poble
Des del coll cal seguir la carretera en direcció a Pitarque. Després d’unes quantes corbes, per la dreta surt una vella pista que porta fins al poble
Temps aproximat: Unes 5 hores
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada