23 de desembre del 2018

Mina d'aram del Cogul (Clariana de Cardener-Solsonès)


Tot i que l’explotació dels recursos naturals, ja siguin subterranis o cel obert, ve d’antic, la gran expansió que va agafar la mineria a Catalunya es situa a mitjans del segle XX. L’autarquia a que el franquisme va sotmetre l’Estat espanyol va obligar a obrir múltiples explotacions d’autosubsistència, especialment pel que fa referència als minerals metàl·lics. Un altre factor que fa influir en el desenvolupament d’aquest tipus de mineria va ser l'exempció de fer el servei militar als treballadors dels anomenats sectors estratègics nacionals. Tot això va provocar l’obertura d’innumerables i minúscules explotacions mineres, moltes d’elles només representades per un simple forat de poques desenes de metres al vessant d’una muntanya.
La mina d’aram del Cogul (Clariana de Cardener) és un d’aquests exemples.

 Entrada a la mina

Font: ICGC
Coordenades UTM (Datum ETRS89 Fus: 31N) X: 385144 Y: 4646292 Z: 632 m.

Situada a l’anomenada costa de la mina, prop de la presa de l’embassament de Sant Ponç, aquesta explotació minera va representà un intent d’extracció de coure. Les fines capes d’atzurita i malaquita situades en el nivell de fons d’un paleocanal gresós de la formació Molassa de Solsona (Oligocè), vàrem fer pensar en la viabilitat d’una mina que va acabar, com moltes, essent abandonades per total falta de rendibilitat




La mina consta d’una galeria, més o menys  uniforme, d’uns 20 metres de llarg amb una suau pendent cap a l’interior. Segueix el cabussament dels estrats per tal d’excavar uns nivells més lutítics de la formació Molassa de Solsona amb l’objectiu d’anar buscant la continuïtat de la capa on es troba l’atzurita i la malaquita








L'escala és en centímetres

Tant l’atzurita com la malaquita són carbonats de coure. El primer és bastant inestable i en certes condicions tendeix a transformar-se en malaquita (pseudomorfisme) per oxidació, molt més estable.
En el mateix nivell lutític on es troben l’atzurita i la malaquita s’observa una capa més enfosquida per la presencia de matèria orgànica. Aquesta és la responsable dels processos de reducció inicials que van donar lloc al pas dels sulfats a sulfurs de coure, que més tard es van oxidar al entrar en contacte amb el ciment carbonatat del paleocanal, passant a carbonats de coure.
Segons diversos autors (Cardellach et alt., 1986 i Mata et alt., 1984 i 1989) aquest indicis cuprífers estan associats a “red-beds” que representen una mineralització del tipus “stratabound” (restringida a un horitzó estratigràfic) i el seu origen hi ha que situar-lo a la zona sudpirenaica





Al poc d’entrar a la galeria, al sostre, es poden veure uns magnífics “flute cast”. Els “flute cast” són unes estructures sedimentaries que es troben a la base dels estrat. Són indicadors de la polaritat (si estan en la seva posició original o invertits) i del sentit del paleocorrent, que en aquest cas de la fotografia és de dreta a esquerra


Entre els nivells lutítics apareix una gran quantia de icnites vegetals de difícil classificació donada la seva fragilitat

Restes de malaquita pels voltants de la mina

L'únic habitant de la mina

 Alfred Montserrat Nebot ©