Cova de Hoq (Socotra, Iemen)

 

Situada on el golf d’Aden s’obre al mar d’Arabia, l’arxipèlag de Socotra (Iemen) esta constituït per una illa homònima principal i tres illes més petites. La que dona nom al conjunt insular compta amb una extensió de 3.800 km² - una mica més gran que Mallorca – i es troba separada del la costa del Iemen uns 400 quilòmetres. El punt culminant de l’illa és la punta Haggier, de 1.504 metres.

Geològicament Socotra esta formada per un basament antic de roques plutòniques i metamòrfiques amb una antiguitat de 900-800 Ma (milions d’anys). En l’actualitat, sobre aquestes roques es troben potent capes de calcaries i margues que van des del triàsic fins al miocè. Tot el conjunt s’ha vist afectat per la complexa tectònica de la zona que ha provocat grans fractures i que han facilitat l’enfonsament i aixecament de blocs de l’escorça que l’erosió ha anat modelant fins arribar al paisatge actual.

Les calcaries es troben fortament carstificades. Son observables notables formes exocàrstiques: rasclers, dolines, acumulacions de terra rossa...Pel que respecta l’endocarst, és poc conegut. Durant la primera dècada del segle XXI, un equip d’espeleòlegs belgues en col·laboració amb d’altres especialistes de diversos països va du a terme l’exploració de varies cavitats a l’illa de Socotra (Soqotra Karst Project)

Punt d'inici del corriol d'accès a la cova de Hoq

Cova de Hoq 

Durant aquestes campanyes es van explorar i topografiar unes 50 cavitats i un total de 32 quilòmetres de galeries, destacant les coves de Giniba i Hoq, amb 7,5 i 3 quilòmetres de recorregut respectivament

A finals de novembre de 2025 vaig tenir ocasió de visitar Hoq i d’altres cavitats més petites, aquestes últimes sense un particular interès. La cova de Hoq, al marge de ser una de les més grans de l’illa té un especial rellevància arqueològica. La presencia al seu interior de restes de ceràmica així com gravats ha estat motiu de nombroses publicacions

La cova de Hoq es troba situada a la base d’un altiplà sobre la costa nord-est de Socotra, a 350 metres sobre el nivell del mar. La gran boca de la cavitat és visible no només des de la costa si no des de mar endins. És per això que era coneguda des de temps immemorials ja que els vaixells, tant mercants com pirates, solien parar-hi per recollir aigua

La ruta d’accés actual s’inicia al costat de la carretera RR01, a l’àrea de Siqirah. Actualment s’està arranjant el corriol que puja fins la cova. Aproximadament es triga poc més d’una hora fins arribar a una amplia esplanada on fa diversos segles hi havia el poble de Hoq, població que va ser abandonada quan les fonts d’aigua potable que sortia de la cova, situada uns 50 metres més amunt, es van esgotar

La impressionant volta de l’entrada dona pas a una no menys remarcable galeria que en ocasions té 60 metres d’amplada i 30 d’alt. La cavitat té alguna curta galeria lateral però en general el conducte principal manté les mateixes dimensions durant els primers 2 quilòmetres. A partir d’aquest punt les dimensions es redueixen sense deixar de sorprendre

Un dels aspectes més interessants de la cova de Hoq es la presencia al seu interior de pictogrames escrits en hindi, etíop, grec antic, bactrià, palmirià, arameu i àrab, tots ells datats entre els segle I i VI de la nostra era. Tanmateix, la presencia de cremadors d’encens, gran petxines, fragments de ceràmica i tabletes de fusta escrites, dona idea de la gran quantitat de persones que han visitat aquesta cavitat des de fa segles. L’existència d’alguns gravats amb motius mariners fa pensar que el lloc era considerat potser un santuari religiós per al navegants. També cal tenir en comte que durant l’edat Mitjana els mariners sospitaven que els socotrís dominaven els forts vents de la zona, per aquest motiu pensaven la l’illa era màgica

 Gravats dins la cova

Topografia de la cova de Hoq 

Itinerari

Alfred Montserrat-Nebot ©