Una bona opció per anar a peu fins a Sant Joan de Fàbregues
(Rupit i Pruit), és seguir l’itinerari que surt de Rupit i passa pel Mirador
dels Bassis. Es tracta d’un recorregut amb poc desnivell que deambula per
paratges de gran varietat paisatgística i que ofereix bones vistes sobre una
bona part del Collsacabra.
Després de deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha a
l’entrada de la població (3 € tot el dia), cal travessar el pont que permet el
pas sobre la riera de Rupit i seguir de front. Un cop passades les últimes
cases, el carrer gira a l’esquerra. De la mateixa corba un corriol s’enfila
ràpid endinsant-se en la massa vegetal. No es triga a trobar un tros planer que
va envoltant el turó fins a desembocar en una pista, just al davant d’uns camps
de cultiu.
Per l’esquerra s’avança fins a veure una tanca de bestiar al mig d’una pista menys fresada i que marxa cap a l’esquerra. La pujada és lleugera per dins del bosc i aviat es suavitza en arribar al Pla de la Palomera. Cal creuar-lo i anar fins al seu extrem més oriental: el Mirador dels Bassis.
Des d’aquest punt s’observa una bona vista sobre el relleu
proper - cingles de Rupit i el Far, Pla de Fabregues – i una gran part de les
Guilleries i la Selva
Pla de Fàbregues
Imatge gravada en els gresos del Mirador dels Bassis
Al poc de deixar el mirador i baixant cap a Sant Joan de
Fàbregues s’observen unes tombes antropomorfes excavades en els gresos. Han
estat datades del segle X.
Aquest camí de baixada cap a Sant Joan de Fàbregues travessa
el bosc i entronca, a l’alçada del Cobert del Roquer, amb la pista que permet
l’accés dels vehicles a l’indret
Seguint la pista per la dreta i després de passar un
aflorament de margues blavoses i ha una bifurcació. Per la dreta s’arriba a
Sant Joan de Fàbregues, església romànica de nau única i tres absis disposats
en forma de trebol. És troba coronada per un cimbori ortogonal amb llanterna.
També compta amb un campanar de secció quadrada. Arquitectònicament esta datada
entre els segles XI i XII però es mantenen alguns elements tardans. Hi ha
documents del segle X on ja hi constava
Des dels voltants de l’ermita es pot observar el cingle
superior de la serra, situat uns 260 metres més amunt. La part superior
d’aquest cingle, el Pla Boixer, es correspon amb el Pla de Fàbregues posant de
manifest l’existència d’una falla. Aquesta és coneguda com “falla de Sant Joan
de Fàbregues”
L'Agullola, al final del Pla de Fàbregues
Des de Sant Joan de Fàbregues cal retornar a la última
bifurcació i agafar el camí que baixa fins al Pla del Roquer. D’aquí surt la
ruta que recorre tot el Pla de Fàbregues i porta fins l’Agullola.
Sense deixar aquest ample camí s’enfila cap el Salt de
Sallent. La ruta voreja la part superior del cingle i va perdent alçada fins
arribar al salt d’aigua, de 100 metres, que provoca la caiguda de la riera de
Rupit.
Durant aquest tram del recorregut es pot observar que la
roca que es trepitja esta formada per infinitat de nummulits. Aquesta roca, que
aquí es coneix com calcaria de Tavertet i a Girona com calcaria de Girona, té una antiguitat d’uns 45 Ma (Lutecià-Eocè),
època en que la zona estava coberta per un mar càlid i poc profund
Per sobre del cingle es van sedimentar altres materials en
funció de les condicions ambientals de l’època. Uns d’aquests materials són els
gresos, dipositats quan el mar es va retirar i la zona va passar a ser una
costa en la que hi desembocaven rius i torrents. L’erosió ha provocat el
despreniment d’alguns blocs de gres que han anat a parar més avall. Prop del
Salt de Sallent es pot veure, a la dreta, un d’aquests blocs que compta amb un
magnífic exemple de icnites (petjada o pista fossilitzada deixada per un esser
viu). En aquest cas sembla tractar-se de “burrows” (galeries fetes per algun
animal excavador)
Després de creuar la riera de Rupit val la pena
arribar-se al Mirador del Salt de Sallent, situat una mica més amunt
Cal retrocedir de nou unes desenes de metres per anar a trobar
el camí que porta a Rupit passant per la font de la Pomareda
Mapa de l'itinerari (Font ICGC)
Temps del recorregut: unes 3 hores
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada