Notes de Camp: Sant Joan de Fàbregues i el salt de Sallent (Rupit i Pruit

Una bona opció per anar a peu fins a Sant Joan de Fàbregues (Rupit i Pruit), és seguir l’itinerari que surt de Rupit i passa pel Mirador dels Bassis. Es tracta d’un recorregut amb poc desnivell que deambula per paratges de gran varietat paisatgística i que ofereix bones vistes sobre una bona part del Collsacabra.

Després de deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha a l’entrada de la població (3 € tot el dia), cal travessar el pont que permet el pas sobre la riera de Rupit i seguir de front. Un cop passades les últimes cases, el carrer gira a l’esquerra. De la mateixa corba un corriol s’enfila ràpid endinsant-se en la massa vegetal. No es triga a trobar un tros planer que va envoltant el turó fins a desembocar en una pista, just al davant d’uns camps de cultiu.

Per l’esquerra s’avança fins a veure una tanca de bestiar al mig d’una pista menys fresada i que marxa cap a l’esquerra. La pujada és lleugera per dins del bosc i aviat es suavitza en arribar al Pla de la Palomera. Cal creuar-lo i anar fins al seu extrem més oriental: el Mirador dels Bassis.

Des d’aquest punt s’observa una bona vista sobre el relleu proper - cingles de Rupit i el Far, Pla de Fabregues – i una gran part de les Guilleries i la Selva

Pla de Fàbregues

Imatge gravada en els gresos del Mirador dels Bassis

Al poc de deixar el mirador i baixant cap a Sant Joan de Fàbregues s’observen unes tombes antropomorfes excavades en els gresos. Han estat datades del segle X.

Aquest camí de baixada cap a Sant Joan de Fàbregues travessa el bosc i entronca, a l’alçada del Cobert del Roquer, amb la pista que permet l’accés dels vehicles a l’indret

Seguint la pista per la dreta i després de passar un aflorament de margues blavoses i ha una bifurcació. Per la dreta s’arriba a Sant Joan de Fàbregues, església romànica de nau única i tres absis disposats en forma de trebol. És troba coronada per un cimbori ortogonal amb llanterna. També compta amb un campanar de secció quadrada. Arquitectònicament esta datada entre els segles XI i XII però es mantenen alguns elements tardans. Hi ha documents del segle X on ja hi constava

Des dels voltants de l’ermita es pot observar el cingle superior de la serra, situat uns 260 metres més amunt. La part superior d’aquest cingle, el Pla Boixer, es correspon amb el Pla de Fàbregues posant de manifest l’existència d’una falla. Aquesta és coneguda com “falla de Sant Joan de Fàbregues”

L'Agullola, al final del Pla de Fàbregues

Des de Sant Joan de Fàbregues cal retornar a la última bifurcació i agafar el camí que baixa fins al Pla del Roquer. D’aquí surt la ruta que recorre tot el Pla de Fàbregues i porta fins l’Agullola.

Sense deixar aquest ample camí s’enfila cap el Salt de Sallent. La ruta voreja la part superior del cingle i va perdent alçada fins arribar al salt d’aigua, de 100 metres, que provoca la caiguda de la riera de Rupit.

Durant aquest tram del recorregut es pot observar que la roca que es trepitja esta formada per infinitat de nummulits. Aquesta roca, que aquí es coneix com calcaria de Tavertet i a Girona com calcaria de Girona, té una antiguitat d’uns 45 Ma (Lutecià-Eocè), època en que la zona estava coberta per un mar càlid i poc profund

Per sobre del cingle es van sedimentar altres materials en funció de les condicions ambientals de l’època. Uns d’aquests materials són els gresos, dipositats quan el mar es va retirar i la zona va passar a ser una costa en la que hi desembocaven rius i torrents. L’erosió ha provocat el despreniment d’alguns blocs de gres que han anat a parar més avall. Prop del Salt de Sallent es pot veure, a la dreta, un d’aquests blocs que compta amb un magnífic exemple de icnites (petjada o pista fossilitzada deixada per un esser viu). En aquest cas sembla tractar-se de “burrows” (galeries fetes per algun animal excavador)