Esquerda de les Tarteres (Cambrils-Odèn-Solsonès)

Aquesta entrada al blog es pot considerar com a complementaria a la publicada el 28 de maig de 2018 amb el nom de: “Les Tarteres de Cambrils (Odèn-Solsonès).Una aproximació a la seva gènesi i evolució”. Allà ja es feia esment d’una gran esquerda situada a la part més elevada del paratge conegut com les Tarteres i que era la cicatriu indicadora d’un futur moviment de vessant.

En aquella ocasió vàrem sondejar la profunditat de l’esquerda i deixarem per a més endavant la seva exploració, destacant només el seu grau d’implicació en el fenomen geològic que s’intentava descriure i deixant per un altre ocasió el possible interès espeleològic.

A finals de juny d’aquest any vam tornar a la zona per tal d’explorar aquesta esquerda i fer el seu aixecament topogràfic.

L’accés es fa a través d’una pista molt malmesa que puja fins al dipòsit d’aigües de Cambrils i que surt del punt quilomètric 19,450 de la carretera L-401. Des del dipòsit hi ha que pujar fins a la carena de la dreta seguint un corriol poc dibuixat pel mig del bosc. Un cop a dalt s’ha d’anar a cercar l’inici de l’esquerda en direcció NO.

Coordenades UTM ( Datum: ETRS89 Fus: 31N )  X: 367191 Y: 4666366 Z: 1207 m

Coneguda des d’antic pels habitants de Cambrils, alguns ens expliquen que quan eren petits, farà uns 50-60 anys, jugaven a saltar sobre l’esquerda d’un costat a l’altre. Ara es requeriria una actitud molt agosarada per repetir aquesta acció, ja que les dues ribes de l’esquerda s’han allunyat

Aquesta cavitat es troba desenvolupada sobre una diàclasi principal en orientació N345 que esta interceptada per altres fractures, a diferents angles, de menor importància.

L’accés per qualsevol dels seus extrems permet recorre el seu interior encara que en algun lloc és millor comptar amb algun ajut artificial.

Tot l’interior de la cavitat esta reomplert de blocs. Alguns al terra, d’altres encastats entre les parets i amb un equilibri bastant precari

 

En el seu extrem nord s’observa una paret de pedra seca que fa sospitar que en aquest punt l’esquerda era utilitzada per guardar-hi trumfos (que és com anomenen les patates a la zona)

La tendència general mostra un desplaçament de l’actual llavi inferior de la cavitat, tant en el sentit horitzontal com en el vertical, o sigui, en favor del lliscament de la tartera que cau sobre la carretera L-401

A la part SE de l’esquerda s’observa una morfologia semblant a la que mostren els nivells d’inundació. Només es veuen en la paret del llavi superior i podrien correspondre a etapes d’aigües entollades després de fortes pluges, quan la diàclasi tenia un menor desenvolupament. Actualment tota l’aigua que precipita s’escola en profunditat

En aquest mateix extrem de la cavitat la diàclasi canvia d’orientació. Durant uns 35 metres segueix N350, per continuar, 30 metres més, a N190. Tot aquest tram s’ha de seguir per l’exterior ja que és presenta amb unes amplades d’entre 40 i 70 centímetres, seguint un sistema ortogonal de fractures que també s’intueix dins la gran esquerda però molt en segon pla.

Aquest últim tros de la diàclasi acaba al cingle de la tartera

Esquerda de les Tarteres.

Recorregut 133 metres. Desnivell +7, -13 metres

Alfred Montserrat Nebot ©