29 de gener de 2015

Escletxes de Freixeneda (Vall d'en Bas-Garrotxa)


Es comença a caminar des de l’aparcament de l’Àrea recreativa El Pins, o d’en Xurri, situada a poc més d’un quilòmetre del nucli de Sant Privat d’en Bas. En aquest punt val la pena observar detingudament la pineda que dona nom al lloc, composta de pins insigne (pinus radiata), una espècie originaria de Califòrnia que va ser introduïda a Catalunya als anys 30 del segle passat. Els seus exemplars poden arribar als 30 metres d’alt.


 Sant Privat d'en Bas

Àrea de Els Pins
Cal anar seguint la pista que continua paral·lela al riu Gurn després de passar una cadena que impedeix el pas als vehicles. En el moment en que pista i riu es troben cal creuar el curs d’aigua i inicià la pujada pel paratge anomenat Rovires de l’Amat.
Hi ha dos corriols. S’ha de seguir el de l’esquerra. S’avança sobre un sender que es va empinant a mesura que guanya altitud. S’està pujant pels cingles de Salt de Bot.
 Continuant sempre pel camí més transitat, al cap d’una bona estona, s’arriba a un petit coll. S’han superat quasi sis-cents metres de desnivell i s’està al vessant nord de la serra.
Per l’esquerra, tot seguint la carena, es desemboca en una pista poc freqüentada. En pujada i després d’unes suaus corbes ja es veu la casa de Freixeneda

 Gran freixe
El camí porta fins al gran freixe de Freixeneda, imponent exemplar de Fraxinus excelsior de quasi cinc metres de perímetre a un metre i mig del terra. La casa de Freixeneda queda a uns metres més enllà, però val la pena acostar-s’hi per veure’n  les dependències exteriors i poder fer-se una idea del seu funcionament en èpoques pretèrites no molt llunyanes

 Casa de Freixeneda
S’ha de continuar el camí cap a l’est, el que porta a Collfred, ja en el terme de Vidrà (Osona).
No és triga a veure una vella cabana de fusta situada a l’esquerra de la ruta. Al seu costat s’inicia un corriol que puja fort endinsant-se en una fageda. Seguint aquest corriol s’arriba a les Escletxes de Freixeneda


 Casa de fusta
Des del punt de vista geomorfològic es tracta d’un fenomen de vessant conegut com lliscament translacional. Aquest es dona quan una massa de roca compacta (en aquest cas un estrat de gres afectat per diaclasació) es recolza sobre materials amb un cert grau de plasticitat (margues).
Tenint en compte que el pla d’estratificació entre els dos materials determina la superfície de lliscament entre ells, qualsevol factor que generi una alteració d’aquest donarà lloc a una inestabilitat. En el cas de les Escletxes de Freixeneda, el cabussament dels estrats ha jugat un important paper en la gènesi del fenomen





El desplaçament dels blocs de gres sobre les margues a donat lloc a la formació de tres escletxes principals, més o menys paral•leles, i d’altres de secundaries, seguint el disseny marcat per les diàclasis. En total es poden recórrer més de 1.800 metres de passadissos, alguns d’ells ben estrets, i fins i tot amb algun tram subterrani


En alguns dels blocs el lliscament ha deixat ben visible un gran nombre d’estructures sedimentaries, especialment laminacions encreuades i també del tipus bimodal (herring bone),
El conjunt sembla apuntar una sedimentació de fàcies deltaica amb influència mareal


Aquest fenomen ha estat estudiat i topografiat per Ferran Cardona, i publicat a la revista Exploracions (nº 16 - 1993)

Fageda on s'obren les escletxes
De nou a la casa de Freixeneda cal agafar el camí que surt en direcció sud i que passa pel costat dels  Gronys (1.290 metres). En un encreuament proper s’ha de seguir per l’esquerra. La ruta, primer ample, aviat es transforma en un sender que porta fins a la casa de el Sallent.
Poc abans d’arribar a el Sallent, la ruta s’acosta al cingle superior del Salt de Bot oferint unes espectaculars vistes de la Garrotxa: Vall d’en Bas, Olot, volcans de Santa Margarida i Croscat, entre d’altres, els cims més alt de la Garrotxa i algunes muntanyes del Ripollès.
L’antiga masia de el Sallent queda a la dreta de la ruta. S’ha d’anar baixant i acostant-se al cingle en arribar a la part superior del salt del Sallent. Poc abans d’arribar al tàlveg i també arran de cingle, s’inicia un sender que permet baixar a Sant Privat. Es tracta de l’espectacular camí de l’Escaler, que porta fins a la base del Salt de Sallent on encara es podem veure les restes de l’antic telefèric de cable que s’utilitzava per baixar la fusta des de el Sallent fins a la vall


 Part alta del Salt del Sallent amb poca aigua
Continuant la ruta cal creuar el curs d’aigua i després d’una curta pujada  agafar un camí que planeja i és va fent ample. Per l’esquerra, a pocs metres d’aquest corriol, es poden veure bones vistes del salt d’aigua

El Salt del Sallent, quan porta aigua, és un Impressionat estimball d’uns 80 metres de desnivell
El Camí dels Matxos permet retornar a Sant Privat d’en Bas. Aquests desviament surt per l’esquerra i ràpidament perd altitud tot enfonsant-se en la vall del Gurn.
És un camí esplèndid que travessa un espès bosc, i tot salvant algunes torrenteres que baixen del vessant nord del Puigsacalm, acaba penetrant en el Rec de les Olletes, on enfila de dret i moltes vegades pel mig del mateix torrent, fins a desembocar a la pista prop de l’Àrea recreativa de El Pins

 Mapa de l'itinerari
Temps total: Unes 6 hores

Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens track gps de la ruta? :) encara en Costa orientar-me amb mapa

Alfred ha dit...

Adjunto un enllaç amb tota la informació sobre aquestes escletxes:
http://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=3409
Que vagi bé