3 de març del 2020

El Tajo de Ronda (Malaga)



La ciutat de Ronda (Malaga) s’aixeca sobre una peneplana tallada pel congost que durant anys ha format el pas del riu Guadalevín. Aquesta gorja rep el nom de el Tajo i divideix la població en dos parts actualment unides per l’anomenat Puente Nuevo.
Tant el Tajo com el Puente Nuevo, construit al segle XVIII, són alguns dels indrets turístics més característic de Ronda tot i que la majoria de visitants només gaudeixen d’ells de la seva part alta. Cal baixar als seus peus per adonar-se’n de la seva real magnitud.
Al marge dels punt d’interès turístic que ofereix Ronda, la visió del Puente Nuevo des de la seva base no només és espectacular si no que permet observar, als que ens agraden les “pedres”, sobre quin tipus de materials ha estat construïda la ciutat. És com si estiguéssim al davant d’un gran tall de pastis on es poden veure totes les capes que el formen.

Porta de Almocábar, segle XIII. Una de les portes d'entrada a la Ronda musulmana




Existeix un itinerari que s’inicia a la plaça Ruedo Alameda. Seguint el carrer Prado Nuevo es comença a baixar cap al Albergue de los Molinos. Aquesta zona, al costat del riu Gaudalevín, comptava amb nombrosos molins de farina ja durant l’època musulmana. Després, ja al segle XX, alguns d’ells van ser adaptats per produir energia elèctrica. Durant la baixada fins aquí es poden observar unes morfologies que ens són familiars. La fracturació (diàclasis) de les roques detrítiques (conglomerats i calcarenites) i l’efecte de l’erosió ha deixat aïllats nombrosos monòlits que es van fent més petits segons estan més allunyats del cingle sobre el que es troba Ronda. Potser la més espectacular és la que rep el nom de el Asa (la nansa). Per sota dels conglomerats i calcarenites hi ha argiles, materials més tous que afavoreixen la suavitat del paisatge i que formen la base sobre les que es van dipositar els materials detrítics



Des de la proximitat del Albergue de los Molinos s’inicia un corriol que va pujant passant per diversos replans fins arribar de nou a Ronda. Durant aquest tram del recorregut és quan es pot observar amb detall la composició del paquet rocós que a tallat el riu Gaudalevín, i que de base a sostre esta compost per:
- Argiles i llims
- Conglomerats
- Calcarenites
A mesura que es va guanyant alçada els conglomerats van reduint el seva mida de gra passant a calcarenites. Això indica una reducció de l’energia del mitja de sedimentació, possiblement per una elevació del nivell del mar (transgressió) en el que desembocaven aquests rius i torrents que anaven carregats de sediments. A la part més alta de la paret s’observen laminacions creuades segurament produïdes per la remobilització de sediments degut a l’onatge en una zona de poca profunditat


Tanmateix, a mitja alçada es pot veure, enganxat als conglomerats, un paquet d’un material amb aspecte diferent. Són travertins relacionats amb la caiguda de les aigües del Guadalevín al sortir del Tajo. Aquests travertins van ser els causants, al 1917, de la mort de 15 persones i del abandonament del molins situats a la part inferior del Tajo. Les voladures amb dinamita per tal de construir un habitatge van provocar el despreniment de grans masses de travertins que van sepultar diverses d’aquestes construccions

Part superior de les calcarenites on s'observen estratificacions creuades


 

Vista a ambdós costat de el Tajo

Al miocè superior (11-5 Milions d’anys) una gran part de la província de Malaga es trobava sota l’aigua. La zona de Ronda era una conca marina de varis centenars de metres de profunditat on al seu fons anaven a parar els sediments transportats pels rius i torrents de les muntanyes veïnes. Un d’aquests rius desembocava prop del mar, on ara es troba la ciutat de Ronda, i allà anava deixant la seva carrega que arrossegava.
Fa uns 5 (Ma) el nivell del mar va baixar al mateix moment que les forces orogèniques aixecaven el relleu. El territori es va quedar al descobert començant-se a erosionar. Sobre el terreny es va instal·lar una nova xarxa fluvial, l’actual, que en funció de la característiques de les roques va anar modelant el paisatge fins tal i com es coneix a l’actualitat

Alfred Montserrat Nebot ©