Dins del pla de recopilació de fonts, basses i pous del municipi de Peramola (Alt Urgell), la font del Reol es una de les que més feina ens ha donat a l’hora d’accedir-hi, i no només per la seva llunyania del nucli de població. Només havíem trobat esmentada l'existència d'una font en aquest indret en una guia d’excursions de Joan Tort i Donada que porta per nom “Per la Vall del Segre”, publicada per Abadia de Montserrat al 1984. També en feia referència la publicació "Les muntanyes de la vall del Segre", de 1986, editada per el Centre Excursionista de Catalunya, on constava com a font de Remolins. Posteriorment, l’edició del mapa “Muntanya d’Alinyà. Serra d’Aubenç, Serra de Turp”, de l’editorial Alpina, l’assenyala en el lloc correcte. Tanmateix, l’obra de Josep Espunyes “Municipi de Peramola. Toponimia”, la cita i la situa, segons un capbreu de 1575 en terres del Mas de Solans. Un nou capbreu de 1780 anomena “en la montanya de Albens, un tros de terra...anomenat lo Rehol”.
Després de preguntar al més antics de zona sobre la forma d’accedir a la font, o al corral de Remolins, ja que la deu s’hi troba molt a prop, ningú ens en va donar la solució a una aproximació. Veient el mapa topogràfic estava clar que l’accés s’havia de fer des de Les Masies de Coll de Nargó. Des de Peramola, les cingleres que cauen sobre la vall de Segre (encavalcament del Montsec) impossibilitaven arribar a la font
Capçalera del barranc del Boter
Un dels problemes de la serra d’Aubenç, tot i que hi ha diverses pistes obertes al transit, ve donat per la manca d’una cartografia on es puguin veure tots el camins i corriols, que tampoc són tants. Entre les pistes queden grans pais on no hi figura res. L’escala del mapa de l’Alpina és 1:25000, i el topogràfic de l’ICGC, quan s’amplia tampoc es veu gran cosa. L’únic que pot ajudar es la foto aèria, on es pot fer una aproximació de la ruta que interessa i després intentar seguir-la sobre el terreny. Un altre eina que podia ajudar era buscar una ruta a Wikiloc que fos propera als nostres interessos. La gran majoria del personal que recorre la serra d’Aubenç té com a objectiu el Coscollet (1.610 m.), punt culminant. Doncs a Wikiloc vàrem trobar una variant d’accès al Coscollet que passava pel Pla de Gramenera, proper al corral de Remolins
Flanquejant el Tossal del Faig
Seguint la pista que puja des de Les Masies de Nargó fins al Coscollet, vàrem deixar el vehicle en un trencall, a l’esquerra, (Coordenades UTM ETRS89 Fus: 31N X: 357566 Y: 4665614 Z: 1228) que porta a les ruïnes del Corral del Gravat. Continuant pista amunt, després d’un revolt a la dreta, cal deixar el camí i pujar pel mig del bosc. Aviat es troba un corriol que cal seguir en pujada fins a la capçalera del barranc de la Mare de Déu o del Boter, segons el mapa. Aquí està el límit entre els municipis de Coll de Nargó i Peramola
A partit d’aquest punt cal buscar un desdibuixat sender que flanqueja el costat est del Tossal del Faig (1.566 m). Aquest estret camí penetra en un espès bosc i no sense trobar algun tram esllavissat, donada la forta pendent del vessant, desemboca en el Pla de Gramenera. Una mica més endavant es troba, enmig d’un pla, el que queda del Corral de Remolins. Des dels 1.426 metres d’alçada, la vista sobre la vall del Segre i més enllà és impressionant
Al fons Tossal de Cambrils, Port del Comte, Puig Sobirà. A la dreta vall de la Móra Comdal
En primer terme l'anticlinal esventrat (bray) d'Oliana. Al fons Montserrat i Sant Llorenç del Munt
Conglomerats oligocènics de la Roca del Corb i Sant Honorat. Més enllà la serra de Sant Marc (Serres marginals)
Corral de Remolins
Font del Reol
Un perdut corriol que surt de les ruïnes del corral ens endinsa en el Clot del Reol, part més alta del barranc de Remolins, que desaigua al Segre quasi mil metres més avall. La font es troba en la intersecció del camí amb el barranc, a pocs metres del tàlveg, sobre el marge dret
Actualment el punt on surt l’aigua no es veu ja que la cadolla que la recull, feta amb pedres, esta actualment reblerta de terra i vegetació. De totes maneres, pels voltants hi ha molta humitat i alguns petits bassals. Segurament en èpoques de pluges la deu és més generosa
Des del punt de vista etimològic no hem pogut desxifrar l’origen ni el significat de la paraula reol. Al Alt Pallars, derivacions de la paraula arreu » reu significa arada. Així reu en d’altres indrets equival a rec. També recum o recus representa racó. Segons Espunyes podria ser una variant de redol, una superfície més o menys circular, del llatí rotulu
La veritat es que la font es troba en in indret relativament amagat (racó), d´on antigament potser brollava més aigua que en l’actualitat i servia per regar alguns cultius que es trobaven situats propers al corral de Remolins, sobre un cingle lleugerament arrodonit
Alfred Montserrat-Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada