La primera vegada que vaig visitar aquesta cavitat va ser el 29 de setembre de 1968. El grup era nombrós ja que es va celebrar una costellada a la boca de l’avenc i això va atreure gent del món espeleològic i d’altres no tan interessats pel món subterrani però si pel d’endrapar costelles de xai. Va ser una costellada com les d’abans, recollida de llenya pels voltants i un bon foc a terra per fer brases, quelcom impensable actualment.
Base del primer pou a - 15 metres
Però no sols ha canviat la directiva de fer foc al bosc, l’accés a la cavitat també és diferent al que es feia servir en aquella època. Abans l’aproximació era a través de la pedrera que encara existeix. Ara això esta prohibit i s’ha de fer una marrada per poder arribar a l’avenc per la part contraria. Tot i això es pot apropar-se en vehicle fins a uns 15 minuts del forat
Malgrat els anys passats recordo aquella baixada a l’avenc per la sorollosa aparició d’uns rars elements que van començar a despenjar cordes i en migs d’alguns alarits van caure, materialment, sobre la gent que estava a la base del primer pou, i quasi sense adonar-nos ja estaven al fons de l’avenc. Nosaltres anàvem amb escales metàl·liques i cordes per assegurar, ells portaven unes armilles negres amb un gruixut reforç de cuiro a l’espatlla per protegir el fregament de la corda quan rapelaven. El ràpel era amb mosquetó
Ens van explicar, amb aires de superioritat, que el dissabte a la tarda havien fet l’avenc de la Ferla, per la nit els Esquirols, i ara venien a “rematar” el cap de setmana a l’avenc d’en Roca
Tal com vam tocar fons van tornar a pujar amb uns estranys aparells anomenats “jumars”. Mentre pujaven varen poder veure que a l’esquena hi duien unes lletres: VIRGAS. Més tard vam conèixer el seu significat: Valientes y Intrepidos Rapelamos Grandes Avencs. Seria interessant veure’ls ara amb la quantitat de reinstal·lacions que es fan. Per sort no van durar gaire
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada