Jamaica. No Problem

Jamaica. No Problem. Es podria dir que aquest és el lema dels jamaicans. Es podrien considerar altres signes d’identitat, els “porros”, el reagge i la velocitat a l’hora de conduir vehicles i de parlar amb crioll. Dubto que s’apressin en alguna cosa més. Però al marge de tot això es pot dir que l’illa és una meravella. El paisatge, la gent, i fins i tot el clima, humit i calorós, fan que et sàpiga greu marxar quan s’han acabat les vacances.

Amb seu central a Negril, ens vàrem dedicar a visitar la costa sud, la nord i el centre de l’illa, especialment fins a Nine Miles, lloc de naixement i on està enterrat en Bob Marley. La costa sud es més aviat plana a diferencia de la nord, molt més abrupte, però es on s'hi troben les millors platges. La gent és amable i agradable i com en tots els països amb pocs recursos econòmics sempre t’estan oferint alguna cosa per a comprar, des d'aigua embotellada, fins a collarets, teles, ceràmiques i els clàssics “porros”, presents tant en la seva matèria primera com ja manufacturats. Tot i que el consum i el tràfec de marihuana no és legal, tothom fa la vista grossa a excepció de les duanes, on el govern s’aplica en netejar la imatge que té el país a l’estranger. Tanmateix, la silueta de la fulla de “Maria” es present arreu, com no podria ser d’altra manera en un país on tothom te el seu hortet d’herba.
En definitiva, nedar entre cocodrils, escalar cascades d’aigua, prendre un bany en un llac subterrani i altres facetes interessants, son motius suficients per recomanar la visita a aquesta illa caribenya, on potser el menys recomanable sigui la visita a la seva capital: Kingston. Les màfies l’han convertit en una zona perillosa on sovint intenten solucionar les seves diferències a trets.