28 d’agost de 2012

Cartografia dels conglomerats de Sant Llorenç del Munt


L’últim numero del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (76) presenta un interessant treball, realitzat pels geòlegs Marc Anglés i Vila i Eudald Maestro i Maideu, que sota el títol de “Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt (Eocè mitjà-superior)”, presenta la cartografia geològica de detall d’aquest massís situat a la vora de la Conca Central Catalana, part oriental de la Conca de l’Ebre.


Durant l’Eocè mitjà-superior, Sant Llorenç del Munt va funcionar com un delta al·luvial alimentat pels relleus dels Catalànids. L’àrea cartografiada abasta des del contacte meridional amb els materials geològics de la Serralada Prelitoral de Matadepera fins a les fàcies de plana deltaica de Mura 

 El Òbits, a primer terme, i el Montcau

Les litologies de la zona estudiada són principalment conglomerats amb interestratificacions de gresos. S’han caracteritzat cartogràficament per primera vegada les dues gran unitats conglomeràtiques de Sant Llorenç del Munt: els conglomerats carbonàtics i els poligènics. Els quatre principals nivells de conglomerat carbonàtic són: roca de les Onze Hores, font Soleia, roc Colom i el Òbits. Aquesta cartografia documenta com aquests nivells es continuen cap a la serra de l’Obac i es corresponen respectivament als cingles de: les Foradades, la Moleta, collet Estret i la Porquerisa. Entre cada nivell de conglomerat carbonàtic hi ha un potent tram de conglomerat poligènic

 Cingles de la font Soleia

Com els mateixos autors posen de manifest, la naturalesa litològica i la disposició de les unitats estudiades determinen les particulars característiques hidrogeològiques i espeleogenètiques del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. La circulació preferent de les aigües subterrànies es dóna a favor de les diàclasis i les superfícies d’estratificació dels materials conglomeràtics, i especialment a través de la densa xarxa de diàclasis que presenten els nivells de conglomerat carbonàtic. D’aquesta manera la cartografia geològica realitzada és també de gran utilitat per a la hidrogeologia càrstica i l’espeleologia

 La cova Simanya

Fotos: Alfred Montserrat Nebot

1 comentari:

Anònim ha dit...

això no m'ha servit, ho sento