15 de juliol del 2012

El vulcanisme freatomagmàtic de la Crosa de Sant Dalmai (Viloví d'Onyar)

La Crosa de Sant Dalmai es un dels millors exemples de vulcanisme freatomagmàtic (interacció de magma i aigua subterrània) de la península ibèrica. Situat al poble de Sant Dalmai, municipi de Vilobí d’Onyar (la Selva), el cràter principal compta amb un diàmetre de 1.300 metres. Al nord-oest s’han aixeca un altre de secundari d’origen estrombolià. Les dimensions del conjunt volcànic fa que la millor manera de veure’l amb tota la seva magnitud sigui des de l’aire.

 
Encara que el vulcanisme de la Selva tingui una edat d’entre els 2 i 5 milions d’anys, la bona conservació d’aquest edifici volcànic fa suposar una antiguitat menor, de tant sols un centenars de milers d’anys.
Com tot el vulcanisme català més modern el seu origen esta relacionat amb la zona de distensió del rift europeu d’intraplaca, que va des del Cap de Gata fins al mar del Nord, passant per l’Alvèrnia (França) i la zona d’Eifel (Alemanya)
L’erupció va tenir lloc a través de la falla que separa els materials durs del massís de les Guilleries (granits, roques metamòrfiques i filonianes), dels materials tous de la plana de la Selva. En l’ascens, el magma va entrar en contacte amb un aqüífer. L’escalfament sobtat va provocar la vaporització immediata generant violentes explosions

 Des de terra, la millor manera de veure el volcà es des del mirador de Can Guilloteres. Al peu d’aquest també s’hi pot trobar un tall, produït per l’extracció de gredes, on es poden observar les diverses capes de materials expulsats pel volcà. Tota una sèrie de panells expliquen les diverses fases eruptives





S’intercalen dipòsits piroclàstics de caiguda lliure amb dipòsits d’onada piroclàstica (surge). Seguint l’estratigrafia que s’observa en aquesta vella gredera, es pot veure que aquest mecanisme s’ha repetit diverses vegades. Cada nivell d’onada piroclàstica denota una nou inici d’activitat explosiva freatomagmàtica. En els dipòsits piroclàstics s’observen nombrosos enclavaments. La mida d’aquests determina el grau d’explosivitat. A la part més superior es veu la terra sobreposada per l’acció humana i la zona de formació de sòl

Amb el temps l’activitat freatomagmàtica va anar minvant, segurament per esgotament de l’aqüífer. L’últim estadi d’activitat volcànica va ser una fase efusiva del tipus estrombolià i va aixecar un petit con secundari al costat nord-oest del volcà (forma de ferradura a la foto aèria)
El cràter va estar sotmès a un ambient endorreic i el seu fons va ser ocupat per un llac (Maar). Al segle XVIII, el habitants de la zona van dessecar el llac mitjançant una galeria de desaigua i, encara avui, les terres s’utilitzen pel conreu
 
Fotos: Alfred Montserrat Nebot