28 d’agost de 2014

Cueva del Manantial de Artzegi (Murua - Àlaba)


Situada al massís de Gorbeia, la cueva del Manantial de Artzegi és una cavitat àmpliament coneguda pels que segueixen la ruta d’ascensió fins al cim d’aquesta clàssica muntanya del País Basc o fins a la coneguda cova de Mairuelegorreta. L’accés és molt senzill. Des de la població de Murua cal seguir la carretera que finalitza en les antigues canteres. Després, a peu, la pista puja fins a un pla herbat on hi ha uns indicadors que marquen el camí al Monte Azero per la Senda Zubialde. No s’ha  de fer cas, i anar a buscar un imperceptible corriol que per més a l’esquerra va seguint el curs del torrent.
S’arriba a un tub de plàstic que capta l’aigua del Manantial de Artzegi i la porta al un petit embassament que hi ha més avall de les canteres. Aquesta aigua, fins al 1990, servia per abastir Vitoria. Actualment es destina a poblacions de Zigoitia.

 
 
Seguint remuntant el torrent i sense deixar el tub, que a vegades va soterrat, s’arriba a  una passarel·la de ciment. Cal desviar-se de la ruta al cim del Gorbeia i aproximar-se al riu que baixa per la dreta. No es triga a divisar la boca de la cavitat, situada al peu d’un petit cingle i a la part alta d’un con de blocs recoberts de molsa com ha resultat de les fortes avingudes d’aigua, especialment en època de desglaç. En total són 25-30 minuts de caminada i uns 80 metres de desnivell

A la dreta l'entrada de la cova. A l'esquerra la font
S’entra a la cavitat, de 450 metres de recorregut, a través d’una amplia galeria que antigament havia estat tancada amb una porta de fusta. Aquest conducte, després de girar lleugerament a la dreta va disminuint la seva secció a la vegada que s’entrecreua amb d’altres galeries situades a un nivell una mica superior

Seguint la galeria principal, fàcilment identificable pel paviment de ciment que recobreix el tub de plàstic que ja s’ha vist a l’exterior, s’arriba a una sala on s’hi han construït dues petites presses per tal de retenir l’aigua i on comença la conducció de plàstic. A partir d’aquest punt la galeria principal sifona







 


Remuntant les colades parietals d’ambdós costat de la sala es poden seguir d’altres galeries. La més interessant és la que surt del costat de la pressa més petita. S’avança còmodament fins arribar a una xemeneia quina morfologia denota el pas de l’aigua. Al peu de la xemeneia, un estret conducte bastant fangós, remunta uns metres fins a fer-se impracticable









A tall general, les galeries que intercepten el conducte principal presenten morfologies força interessants. Sobreexcavació de sediments i concrecions,  recobriments parietals i pavimentaris,  cúpules d’erosió, rascler invers (pendants?), etc.




Del 15 al 19 de juliol de 1959, la Sección Espeleològica de la Excursionista Manuel Iradier, de Vitoria, va organitzar les IV Jornadas Vasconavarras de Espeleologia, escollint com a zona de treball el massís de Gorbeia.
Aquesta activitat va reunir 196 espeleòlegs, arqueòlegs i geòlegs de tot l’Estat Espanyol. Centrats, bàsicament a Mairuelegorreta i d’altres cavitats de la zona, una de les seves activitats va ser fer una coloració del riu que corre per l’interior de Mairuelegorreta. Una part d’aquesta aigua, concretament la que circula per la zona coneguda com Rio Abajo, es va comprovar que tornava a l’exterior a través del Manantial de Artzegi.
Segons les conclusions d’aquestes jornades, sembla ser que es tracta d’un carst al·lòcton amb la zona d’alimentació situada al barranc d’Eguillolarra, concretament a 1.160 metres d’altitud. Aquesta aigua discorre per l’interior de Mairuelegorreta i ressorgeix a l’exterior a través del Manantial de Artzegi, situat a 795 metres d’altitud. D’aquest 365 metres de desnivell només se’n coneixen 170.
Els resultats d’aquests treballs van ser publicats en el Boletin de la Institución Sancho el Sabio, de 1959.  Els catalans que van assistir-hi van ser: José Monné Porueras, Gloria Ramón Brull, Ramón Beseran Claret i Jorge Villoro Tuban.

Topografia publicada a Koloska nº 2. Grupo Espeleológico Alavés

Fotos: Alfred Montserrat Nebot  ©

Cap comentari: