Les Encantades és el nom que rep un dels molt relleus
conglomeràtics que reomplen el marge nord de la conca de l’Ebre a la comarca
del Solsonès. Geològicament aquest conjunt detrític es va anar sedimentant i aixecant
a la vegada que l’orogènesi alpina creava els Pirineus, adaptant-se a les ribes
de la conca. Prop d’aquí, al nord, ja es troben, encavalcats, els materials
mesozoics de les unitats sud-pirinenques.
Accedint a Llinars (Odèn) des de la pista que puja per la
Valldan, des de la vall del Segre, en arribar a la serra Seca ja s’obté un
panorama general de les Encantades. Aquests conglomerats, junt amb la seva
fracturació – diversos sistemes de diàclasis- , han donat com a resultat una
morfologia molt similar a la de Montserrat, és per això que a aquestes
muntanyes també se les coneix amb el mal nom de “les montserratines”.
Al centre la vall de la Móra Comdal, amb el vessant
nord de l’anticlinal d’Oliana a l’esquerra, i
les Encantades a la dreta. Al fons la serra d’Aubenç
Les Encantades amb el Cogulló de Turp (1.620 m) al fons
Des de la població de Llinars cal seguir la pista
asfaltada que porta a la Llaguna. En arribar a sota del Cap del Pedró el camí
que s’ha de seguir deixa d’estar asfaltat. Es tracta d’una pista pedregosa amb
algun que altre sot important, pel que
es recomana anar a peu si no es disposa d’un vehicle alt. S’ha de continuar de
dret, en direcció al coll Femia de Dalt, vorejant el relleu abans esmentat per
seu vessant est
Les Encantades des de el coll de Femia de Dalt. A la dreta
la serra d’Aubenç
Les Encantades. Al darrera el Roc de Rumbau i Sant Honorat.
Més al fons la serra de Sant Marc, i a l’horitzó el Montsec
El camí que voreja el vessant sud del Cap del Pedró i
que surt del coll de Femia de Dalt, porta fins la carena coneguda com serra
d’Avellanet. Sense deixar-la s’arriba al Cap de les Pintes, un bon mirador
sobre les Encantades
Les Encantades des del Cap de les Pintes
Vall de la Móra Comdal i vessant nord de l’Anticlinal
d’Oliana. Es por observar perfectament la ruptura de pendent (“Knickpoint”) i
els xebrons
A partir d’aquest punt s’ha de retrocedir i anar a
buscar un pas que permeti creuar al marge esquerra del Clot de Coma Deuda,
torrentera que baixa des del coll de Femia de Dalt i que es tributari del
torrent Mal. Per la carena que fa de divisòria d’aquests dos torrents es puja
de nou cap el coll de Femia de Dalt. Ja només cal anar a buscar el vehicle
Balma del Duc, al torrent Mal, vista des de la carena d'accés al
coll de Femia de Dalt
Mapa de l’itinerari
Temps total del recorregut: Unes 2 hores
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada