22 de setembre de 2015

Les cavitats volcàniques de Mühlenberg (Eifel, Renània-Palatinat)



A prop de la població alemanya de Hohenfels-Essinger (Eifel, Renània-Palatinat), s’aixeca el volcà Mühlenberg. Es tracta d’un con de cendres que va comptar amb una etapa final efusiva, escampant una colada de lava basàltica i per sobre uns dipòsits d’aglutinat basàltic i escòria soldada, d’una certa potencia. Aquest material molt porós, compta amb una alta resistència i es un bon aïllant. Totes aquestes qualitats fan que sigui utilitzat per a la construcció des de fa centenars d’anys.
Un altra de les utilitats que antigament se l’hi va donar a aquest material va ser la fabricació de rodes de molí. Aquestes es treballaven a ma per part de picapedrers especialitzats ja que havien de localitzar el lloc ideal per extreure la pedra d’una sola peça.
Aquesta activitat, que en una bona part es duia  a terme sota terra, en cavitats excavades en aquests dipòsits de roques ígnies, ha deixat obertes tota una sèrie de coves artificials que actualment es poden visitar. Encara que la visita és lliure, es recomana no entrar al forats durant els mesos de novembre a abril ja que són utilitzades per hivernar algunes especies de rats-penats.

Cim del volcà Mühlenberg
Es tracta de diverses cavitat de poc recorregut. La més llarga sobrepassa  en poc els 60 metres i en general consten de diverses galeries que es ramifiquen a pocs metres de la boca d’entrada.
Les més grans tenen nom: Borussiahöhle o St. Martin-Höhle, són dos d’ells



En termes generals també se les coneix con Eishöhlen (coves de gel) ja que en hiverns molts freds l’aire queda acumulat en certes part de les galeries i es pot formar gel que perdura fins l’estiu




Si hagéssim d’atendre a classificacions existents sobre la gènesi de cavitats volcàniques, hauríem de incorporar el terme “cavitat antropogenètica”



 Mapa de situació
Alfred Montserrat Nebot  ©