4 d’octubre de 2016

Pujada a Sant Honorat (Peramola-Alt Urgell)



Organitzat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell i sota el guiatge del Grup d’Arqueologia de Peramola, fa pocs dies es va du a terme una visita a la muntanya de Sant Honorat. Aquest relleu, junt amb el de la Roca del Corb, és un dels més significatius del Mig Segre, destacant per la seva clàssica morfologia conglomeràtica.
El conjunt Sant Honorat-Roca del Corb arriba als 1068 metres d’altitud i geològicament és el que queda d’un antic relleu format per ventalls al·luvials de l’Oligocè inferior (34-28 Ma) que reposen discordants sobre conglomerats eocens (Priabonià 38-34 Ma) sintectònics, o sigui, que es dipositaven al mateix moment que s’anava aixecant l’anticlinal d’Oliana

Sant Honorat destaca per sobre del cingle del Roc de Rumbau, vessant nord de l'anticlinal d'Oliana

Sant Honorat vist des del nord. Al fons a l'esquerra la Roca del Corb

L'Hostal del Boix al peu del Roc de Rumbau


Sortint de l’Hostal del Boix es remunta el Clot de la Font Viva. Aviat s’arriba a una bifurcació de camins ben senyalitzada. Aquí comença una pujada que permet assolir la carena que hi ha entre el punt més alt de Sant Honorat i el Roc de Rumbau.
Tot pujant s’observa l’existència de petites balmes, algunes d’elles han estat habitades fins a les primeres dècades del segle XX.
Poc abans d’arribar al pla superior de la serra, a la dreta destaca un relleu més o menys aïllat: el Picapoll, també conegut com La Presó. Durant les guerres carlines, en aquest indret, hi havia un destacament militar. Una de les seves funcions era la de vigilar que no s’escapessin els presoners confinats al cim del Picapoll. Aquesta mena d’agulla només comptava amb un punt d’accés que era constantment controlat per un soldat armat. La verticalitat de les parets del Picapoll feia que qualsevol intent de fugir per algun dels costat de la roca estava condemnat al fracàs. Quelcom semblant al que passava al Capolatell (Serra de Busa)



 Pla superior de Sant Honorat. Al fons la serra d'Aubenç

Aubenç a l'esquerra i el Cogulló de Turp, a la dreta

Vall del Segre, mirant al sud

 
El Picapoll

La vista des del pla superior de Sant Honorat és esplèndida. Al nord els relleus del Turp i muntanya de Cambrils, al nord-oest, els cingles de la serra d’Aubens, i al sud-est les serres de Serraseca i de les Canals, aquesta última flanc nord de l’anticlinal d’Oliana, actualment esdevingut un relleu invertit ja que la xarxa hidrogràfica l’ha anat erosionant


D’alt de Sant Honorat es conserven algunes restes del que havia estat un petit convent. En el que queda de la porta encara es pot llegir una data, 1725, sota un gravat que mostra una pera i una mola

 
L’existència de varies cadolles excavades a la roca per tal de recollir aigua de pluja demostra la duresa de les condicions de vida dels habitants de la zona


La Roca del Corb vista des de Sant Honorat

De baixada per la carena entre Sant Honorat i el Roc de Rumbau

Itinerari

Alfred Montserrat Nebot ©