Després de la capitulació de França el 22 de juny de 1940,
el vice-almirall Karl Dönitz, cap de la flota de submarins alemanys (coneguts
com U-boot), va escollir Lorient (Bretanya) per establir una de les cinc grans
bases de la costa atlàntica. Un mes més tard, els primers U-boot van arribar a
Lorient. En una zona de la ciutat coneguda com península de Keroman,
l’organització nazi Todt va començar a edificar la més gran de les
construccions que es van aixecar a França durant la II Guerra Mundial.
De la base de Lorient sortien una gran part dels submarins
que van protagonitzar la batalla de l’Atlàntic. La seva missió era la d’impedir
l’avituallament que arribava a la Gran Bretanya des de els Estats Units.
La resposta del Aliats no es va fer esperar. A finals de
setembre de 1940 es van iniciar els bombardejos regulars sobre Lorient. Això va
obligar als alemanys a replantejar-se la ubicació dels U-boot.
Zona d'aparcament de la base de Lorient
A partir de desembre d’aquell any es va replantejar la
distribució dels edificis a la punta de la península de Keroman. Les
instal·lacions obsoletes es van derruir i 15.000 obrers de l’organització Todt van
començar a aixecar la nova base de submarins. Entre 1941 i 1943 es van construir
tres blocs (K-1, K-2 i K-3) en els que es van utilitzar més d’un milió de
metres cúbics de formigó. Aquest conjunt, amb parets i sostres amb gruixos de
més de 7 metres, era capaç de resistir les bombes de cinc tones que llençaven
els aliats, podent donar aixopluc a 25 U-boot. L’abril de 1944 es va començar la
construcció de bloc K-4, que no es va acabar per la falta de matèria prima i
per la imminència del desembarcament del 6 de juny d’aquell any
El submarí francès Flore es pot visitar
Bloc K-1. Podia albergar cinc U-boot
Un dels alvèols ara reconvertit en taller d'embarcacions
Aspecte de la façana del K-2
Passadís entre el blocs K-2 i el K-4, del que només es va construir aquesta paret
Monument en memòria dels obrers morts durant els bombardejos sobre la base de Lorient
Bloc K-3
Porta blindada d'entrada al bloc K-3
Un dels 13 alvèols del bloc K-3
Potents grues instal·lades al sostre facilitaven l'avituallament dels submarins
A través d'una estreta escala s'accedeix a un nivell superior. Quan convenia es tancava la porta blindada d'accés a aquest nivell, però durant els bombardejos aliats es deixava oberta per mitigar l'efecte de l'ona expansiva
Passadís superior que també actuava com doble blindatge
Des del sostre del bloc K-3 es pot veure part de l'inacabat K-4
Al sostre dels diversos blocs es van instal·lar gran nombre de bateries antiaèries
El 6 de juny de 1946, la base de Keroman va rebre el nom de
Jacques Stosskopf, general enginyer cap de la base abans de l’arribada dels
alemanys i assassinat pels nazis al 1944.
Actualment, gran part de la península de Keroman s’ha convertit
en una zona d’esbarjo dedicat a la nàutica esportiva. Drassanes, port esportiu,
Escola de vela, etc... junt amb les antigues estructures nazis que actualment
es poden visitar amb itineraris guiats.
Per a més informació sobre la base de Lorient i d'altres indrets dels U-boots
cliqueu aquí
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada