Una passejada pel massís de Garraf

Els que a mitjans de la dècada dels 60, del segle passat, ja trepitjaven aquestes pedregoses terres hem vist com ha evolucionat el paisatge i especialment les comunicacions del massís de Garraf. Des d’aquelles inacabables caminades, que començaven al bar del Fredy, al poble de Garraf, i acabaven a la desballestada Pleta o als “iglús” de Campgràs, on es passava la nit, ha plogut molt.

En aquella època recelàvem de la cantera que hi havia al peu de la muntanya o del projecte de pista que es va començar a construir per arribar a la part més alta del massís. Més tard va arribar l’abocador de la Vall de Joan, els radars camí de la Morella i el Parc Natural. El que no ha canviat són els avencs i la seva situació. Més ben dit, la situació, perquè algunes profunditats no són les mateixes

La Pleta. Aquest edifici, que durant molts anys va ser aixopluc dels espeleòlegs, ara és un dels centres d’informació del Parc Natural. És obra de l’arquitecte Francesc Berenguer, deixeble d’en Gaudi, i va ser pavelló de caça de la família Güell

Seguint la pista asfaltada que va a la Plana Novella, a la dreta es troba un camí que en pocs minuts porta a l’avenc Emili Sabaté, de 46 metres de profunditat

N 42º 16’ 49.2’’  E  1º 54’ 52.9’’  Alt. 390 m.

Continuant la pista s’arriba al Pla d’en Querol. Cal seguir la pista de la dreta. Just al costat de la barrera, a l’esquerra, comença un sender marcat amb pintura blava que després de travessar una petita dolina porta fins a l’avenc d’en Passant, de 31 metres de profunditat

N 41º 17’ 1.7’’  E  1º 54’ 25.6’’  Alt. 468 m.

Si es va seguint la pista en direcció a Campgràs, al cap d’uns 80 metres, a la dreta, es pot veure una senyal metàl·lica clavada al terra: és l’avenc del Llamp. Té 73 metres de fondària

N 41º 16’ 58.2’’  E  1º 54’ 33.5’’  Alt.  480 m.

De nou pista amunt fins a trobar la continuació del GR-92, a la dreta. Aquí comença un camí que passa, primer per l’avenc de la Silvia, de 13 metres. Més endavant hi ha l’avenc de l’Asensio, de 84 metres

N 41º 17’ 12.5’’  E  1º 54’ 44.4’’  Alt. 509 m.

Abans de retornar a la pista asfaltada es passa per l’avenc dels Llambrics. Encara avui és visible la pintada a la boca que indicava una profunditat de 107 metres, quan la fondària real és de 87

N 41º 17’ 15.9’’   E  1º 54’ 44.9’’  Alt. 518 m.

S’arriba al Pla de Campgràs, interessant dolina que en el seu extrem nord guarda les restes d’un vell corral i dos construccions, de pedra seca, que per la seva forma els espeleòlegs anomenaven “iglús”, i que també servien per a dormir-hi. Actualment estan ensorrades.

Sobre el Pla de Campgràs destaquen diverses antenes i radars.

Si és continua la ruta cap a la Plana Novella es pot visitar la masia de Vallgrassa. Actualment és un centre d’art experimental, però no acostuma a obrir els laborables

A prop hi ha aquesta barraca de pedra seca

Fotos: Alfred Montserrat Nebot