Retirat a les muntanyes de la serralada de Rila, es diu que va viure en el forat d’un arbre tallat en forma de taüt. La seva fama de santedat es va escampar per la regió i aviat altres ermitans van voler seguir el seu exemple i van fundar un petit monestir
Quan va morir, la tomba de Sant Joan de Rila es va convertir en un lloc de pelegrinatge i l’antic monestir es va ampliar agafant una notable importància durant l’Edat Mitjana
Durant el segle XIX va sofrir un incendi que el va destruir parcialment, però poc més tard va ser reconstruït. D’aquesta època daten les pintures del seu interior. Rila sempre ha estat un exemple característic de la resistència búlgara, simbolitzant el sentiment d’identitat cultural eslava enfront de segles d’ocupació otomana
Actualment, el monestir de Rila està considerat, des del 1983, Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada