L’arxipèlag de les Hawaii es situa al sud-est d’una cadena de volcans que va començar a formar-se fa 70 milions d’anys. Alguns d’aquests volcans han evolucionat des del fons marí fins a emergir de la superfície del mar, d’altres no ho faran mai. Totes aquestes formes volcàniques tenen el seu origen en el que es coneix com “punt calent”. Aquest punt es deu a l’acció d’un plomall mantèl·lic (corrent convectiu) que ascendeix des de les zones més profundes del mantell i provoca la fusió de la part més externa d’aquest. A mesura que la placa tectònica es va desplaçant, els volcans s’aparten del “punt calent” i deixen de llençar magma a la superfície. Es van creant volcans nous, tot generant fileres d’illes com és el cas de les Hawaii, les Açores o les Canàries.
Cada illa de l’arxipèlag de les Hawaii està formada per un o més volcans. La situada a l’extrem sud-est, l’illa de Hawai’i, compte, de moment, amb cinc volcans. Mauna Kea, Kohala, Kilauea, Hualalai i Mauna Loa. Els tres últims han entrat en erupció durant els passats 200 anys, i molt especialment el Kilauea, que està en erupció continua des del 1983. Però, a pocs quilòmetres mar endins ja fa anys que s’ha detectat el Lo’ihi, el volcà més jove. Actualment és el que s’anomena un “seamount”, però tan sols està a 960 metres de profunditat, i podria acabar treien el seu cim per sobre de la superfície del mar donant lloc a una nova illa.
El Kilauea és el més jove dels volcans de la Big Island, la illa més gran i la situada més al sud de l’arxipèlag de les Hawaii. Aquest volcà es va començar a formar fa uns 500.000 anys, en el fons del mar, i va sortir a la superfície fa uns 75.000 anys. Des d’aleshores ha estat quasi constantment en erupció i és un del més actius del món.
Durant segles, el Kilauea ha expulsat magma des del seu cim i a través de dos àrees de rift que s’estenen al llarg de varis quilòmetres. Sobre aquest rift s’han desenvolupat craters tant importants com el Kilauea Iki, el Mauna Ulu, el Halema’Uma’U, i el Pu’u O’o, que encara aboca magma a l’exterior, des del 1983.
El Pu’u O’o està situat a un 17 quilòmetres de la costa i a una altitud de 1.000 metres. Les laves tenen tendència a anar cap al mar i per això aprofiten tot un conjunt de tubs de lava que desemboquen a l’oceà. Quan aquests es bloquegen la lava corre per la superfície, formant colades que poden ser molt destructives.
A mitjans de 1986, el punt d’emissió de lava es va desplaçar més al nord del Pu’u O’o. La lava va destruir nombroses cases i va arribar fins a la platja de Kalapana, una de les més visitades de l’illa
Erupció del Pu’u O’o durant la nit
Caldera de Kilauea i cràter del Halema’Uma’U
Caminant pel fons del cràter del Kilauea Iki
Cràter del Mauna Ulu
Colada de laves Aa sobreposant-se a una de Pahoehoe
Canals de lava
Les laves penetren en un dels tubs de lava que drenen la zona
Cràter del Pu’u O’o
Les laves dels volcans situats sobre el rift de l’est de l’illa de Hawai’i, acostumen a vessar les seves laves cap a la costa saltant el Halina Pali, una cinglera amb un desnivell de varis centenars de metres
El rift del sud-oest, de moment està tranquil
Per informació del volcans de Hawai’i : aquí
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada