Esquilino
és el nom que rep el més gran dels set turons de Roma. Ja en l’època imperial aquesta modesta
elevació del terreny estava ocupada per barris pobres, especialment la seva
vessant occidental, mentre al costat oriental s’aixecaven algunes de les viles
més importants de la ciutat.
Actualment és un dels districtes més pobre de Roma. Es una
zona molt urbanitzada, amb l’excepció del parc del Colle Oppio, on es troben
les termes de Trajà i la Domus Aurea de Neró. L’interès principal d’aquesta
zona es centra en la gran concentració d’esglésies. Moltes d’elles tenen el seu
origen en cases privades on els primers cristians feien reunions secretes.
Santa Maria Maggiore és una de les esglésies més importants
de Roma. Segons els experts, en cap altra basílica romana s’han barrejat els
estils arquitectònics amb tant encert com a Santa Maria.
El campanar és medieval
Les cúpules i les façanes frontal i posterior són d’estil
barroc
La triple nau amb columnes forma part de l’edifici original construït
al segle V.
El sostre enteixinat és
renaixentista i es creu que és obra de Giuliano da Sangallo
El baldaquí s’aguanta sobre unes columnes de pòrfir vermell
adornades amb bronze
Cappella Paolina
La Piazza de Sant Maria Maggiore està ocupada per una antiga
columna de marbre a la que, al 1615, s’ha l’hi va afegir la imatge d’una verge amb
un nen. Aquesta columna procedeix de la basílica de Constantí, al Foro. Al seu
peu hi ha una font
La llegenda de la neu
L’any 356, el Papa Liberi va tenir un somni en el que la
Verge l’hi ordenava construir una església allà on trobés neu. Era el matí del
5 d’agost quan va nevar a l’Esquilino. El Papa va obeir i va manar aixecar un
temple.
El miracle de la neu es commemora cada any amb una cerimònia
en la que des del sostre de la capella Paolina, situada dins de Santa Maria
Maggiore, es llencen pètals blanc. Abans eren de roses, actualment són dalies
Text i Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada