Alquézar i les passarel·les del Vero (Somontano-Osca)

 

Situada a la part oriental de la serra de Guara (Osca) la població de Alquézar (Alquèssar en català) pertany a la comarca del Somontano. Ubicada sobre d’un turó compta amb un important nucli històric medieval, però el motiu d’aquesta visita es va centrar en recórrer les passarel·les que permeten passejar per una part de l’engorjat del riu Vero.

L’aparcament a dins de la població esta prohibit, pel que cal deixar el vehicle en els llocs senyalitzats i caminar fins l’antiga Plaza Mayor (actualment Rafael Ayerbe) on es poden comprar els tickets per fer l’itinerari. Per trobar el punt d’inici de la caminada s’han de seguir les senyals que hi ha al carrer. Abans d’iniciar la ruta et faciliten un díptic explicatiu del recorregut i un casc que es retorna en el punt de tornada

Alquézar

Es comença a caminar des de la part més alta del Barranco de la Fuente, ja engorjat entre calcaries eocenes (lutecià) com les que es troben en tot el recorregut. El descens fins al riu Vero és ràpid i ja es poden veure les primeres passarel·les de fusta que permeten salvar algun tram més complicat

 Cueva de Picamartillo

 Al fons es pot veure un conjunt de balmes excavades pel riu quan circulava a un nivell superior

Quan s’arriba al riu Vero, una mica a l’esquerra, es troba l’anomenada Cueva de Picamartillo, que no és res més que una gran balma que ha excavat el curs del riu. Cal retornar sobre l’itinerari per començar a caminar per les passarel·les que ara agafen una certa alçada sobre el tàlveg del barranc

Més endavant s’arriba a l’axut, que represa l’aigua del Vero que més tard es canalitzava fins a una central elèctrica. Aquí s’alternen les passarel·les amb passos entre grans blocs i  algun corriol amb bifurcacions totes elles ben senyalitzades

Alquézar des de El Mirador

El camí segueix, ara pujant lleugerament, fins enllaçar amb una altra tram de passarel·les que porta fins al punt anomenat El Mirador. Aquest tros és el que passa a més alçada sobre les aigües i s’ha construït no fa gaire. Finalitza en una plataforma metàl·lica que permet una gran vista sobre una bona part del recorregut que s’ha fet. Cal esmentar que des d’aquest punt es pot veure com els conglomerats oligocènics descansen discordants sobre les calcaries

Sortint de El Mirador, ara en pujada, s’entronca amb una pista. Per l’esquerra es pot baixar fins al Puente de Fuendebaños, que permet creuar al Vero i es dirigeix cap a Colungo. En aquest punt es troba un molí

Tornant endarrere i seguint la pista i algun corriol marcat es torna a Alquézar. En total són uns 4 quilòmetres de recorregut i un desnivell de 180 metres

 Itinerari (http://pasarelasdealquezar.com/es_ES/)

Alfred Montserrat Nebot ©

Finestres i les Roques de la Vila (Viacamp i Lliterà-Ribagorça-Osca)

La immensa majoria de persones que arriben al despoblat de Finestres (Viacamp i Lliterà-Ribagorça-Osca), ja sigui a peu o en vehicle, és per admirar la Muralla Xina. Així és com el turisme ha batejat el que els habitants de la zona coneixen, des de sempre, com a Roques de la Vila. Es tracta d’una formació geològica que sorprèn al personal per la disposició vertical dels estrat a mode de muralla sobre la que s’hi troben les restes d’un castell i una ermita.

Geogràficament Finestres es situa al peu de la serra de Savinós, contrafort de la serra del Montsec de l’Estall, i en una de les raconades de l’embassament de Canelles.

Potser l’accés més còmode a la zona sigui des d’Estopanyà. Poc abans d’arribar a aquesta població a l’esquerra és pot veure una vella torreta de mineria. En aquest punt s’inicia una pista que travessa el pla de la Font de les Olles. En el moment en que la pista es bifurca cal seguir a la dreta. El camí es fa estret i baixa pel barranc del Reguer fins al pont de Penavera, que creua el riu Guard. Val a dir que en el tram des de la bifurcació fins al pont hi ha alguns passos no gaire recomanables per als vehicles baixos.

Creuat el pont hi ha espai per deixar el vehicle tot hi que, si el cotxe és alt, es pot arribar fins a Finestres sense problema. La qüestió és si es vol caminar més o menys (6 km fins a Finestres)

 

 

El camí entre el pont de Penavera i Finestres no presenta gaires desnivells i ofereix algunes bones vistes sobre l’embassament de Canelles

A Finestres, totalment ensorrat, només hi ha una casa habitada esporàdicament

 

Prop del poble s’aixeca l’ermita de Sant Marc, des d’on s’obté una bona vista de les Roques de la Vila

Per acostar-se als espadats de les Roques de la Vila, cal deixar Finestres seguint un corriol que porta fins la Casa del Senyor, situada per sobre del poble, fortificació medieval

Discordança entre els materials del cretaci-paleocè i els conglomerats postorogènics de l'eocè i oligocè

A partir d’aquest punt el recorregut s’instal·la sobre un dels estrats verticals. Es va perden alçada fins arribar a nivell de l’embassament, en una de les cues d’aigua d’aquest. Un cop a l’altre costat s’inicia una forta pujada que porta fins al castell de Finestres i l’ermita de Sant Vicenç. Abans d’arribar-hi s’ha de superar un dels estrats verticals mitjançant unes grapes metàl·liques i un cable clavats a la paret. Aquest pas no ofereix cap dificultat

La sensació de protecció i de lloc estratègic inexpugnable feren que, al segle XI, Arnau Mir de Tost i manés construir un castell i una ermita. Posteriorment va anar creixent el poble de Finestres que a mitjans del segle passat va quedar despoblat

El punt vermell assenyala la situació del castell de Finestres

En quan a l’origen de la paret rocosa que forma les Roques de la Vila hi ha que buscar-lo fa uns quants milions d’anys endarrere, quan l’orogènia alpina que va aixecar el Pirineus estava activa. Resumint, la compressió de la placa Ibèrica contra la Indo-europea va provocar tot una sèrie de encavalcaments i plecs de materials que anteriorment s’havien sedimentat sota un mar que en aquells moments anava desapareixen. Un d’aquest plecs va donar lloc a un anticlinal asimètric amb vergència (sentit d’inclinació) SSO. Els estrats del vessant sud van quedar en disposició vertical. Posteriorment l’erosió ha fet la seva feina desmantellant la part superior de l’anticlinal i diferenciant els estrats més resistents del més tous

 

 Mapa de l'itinerari. Recorregut 15 quilòmetres. Temps: 5 hores