Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xipre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xipre. Mostrar tots els missatges

8 de juliol del 2012

Pafos, patrimoni de la Humanitat (Xipre)


Situada a l’oest de l’illa de Xipre, la ciutat de Pafos compta amb una dilatada història. Habitada durant el període Neolític, en temps de la dominació grega se la va considerar el lloc de naixement d’Afrodita, convertint-se en un important lloc de culte. Ja durant el segle XII abans de C. els micènics van aixecar un temple en honor a aquesta deessa. En època de l’imperi romà, Pafos va esdevenir la capital de l’illa. En aquell període es van construir diverses viles i palaus, bellament adornats amb mosaics. Aquest va ser un dels motius del per què al 1980, la ciutat de Pafos va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO



 Actualment Pafos es una ciutat eminentment turística. Al Port, construït per Nicocles, l’últim rei de Pafos, en temps de Alexandre III de Macedònia, s’hi aixeca un castell bizantí que alberga un museu. Aquest edifici va ser reconstruït, al segle XIII, per la dinastia dels Lusignan i més tard desmantellat pels venecians que no el van poder defensar dels atacs dels otomans

Els Palau del Governador i les cases de Dionís, Aion i Teseu es troben prop del port

 Teseu combatent amb el Minotaure al Laberint de Creta (segle II)

 
 Primer bany d’Aquiles  

  Mosaic representant un concurs musical entre Màrsies i Apol·lo (segle IV)

  La criança de Dionís (segle IV)

Les quatre estacions (segle III)

El rapte de Ganimedes (segle II)

 A la part sud-est del recinte arqueològic es troben les restes del castell de Saranda Kolones. Aquest edifici, construït també per la dinastia dels Lusignan, va ser destruït per un terratrèmol l’any 1222

 Més al nord es pot veure el que queda de l’antic Odeó romà, un petit amfiteatre restaurat recentment


 L’Agora es troba al centre de la ciutat. És un mercat cobert que val la pena visitar, així com els carrers del voltant

Entre d’altres edificis amb interès arqueològic al centre de Pafos s’hi pot trobar l’església  d’Agia Kyriaki i la Gran Mesquita. Agya Kyriaki es va construir al segle XII sobre les ruïnes d’un temple bizantí. Té una cúpula i un petit campanar. També és coneguda amb el nom de Chrysopolitissa (Nostra Senyora de la Ciutat Daurada). Al seu costat es pot observar un conjunt de columnes. Es diu que en una d’elles va ser encadenat Sant Pau, quan va arribar a l’illa per predicar el cristianisme

 La Gran Mesquita es troba molt a prop de l’Agora. Abans havia estat l’església bizantina d’Agia Sofia
  Uns dos quilòmetres al nord de Pafos es situa la necròpolis coneguda com la Tomba dels Reis. Es tracta d’una sèrie de construccions subterrànies que van dels segles III abans de C. al III després de C. Es creu que van ser el lloc d’enterrament de la gent noble de Pafos








 Algunes de les tombes compten amb columnes dòriques i frescos a les parets i han estat excavades en la roca representant les cases on vivien els nobles. Els treballs de recerca encara no han acabat i és per això que algunes tombes estan tancades amb una reixa

Fotos: Alfred Montserrat Nebot

9 de maig del 2011

Nicòsia. Una ciutat, dos mons.


Nicòsia és actualment l'única capital dividida del món, amb la part septentrional (turca) i la meridional (grega) dividides per la "Línia Verda", una zona desmilitaritzada sota la vigilància de les Nacions Unides.
Durant la seva història Xipre ha sofert nombroses dominacions. Des del segle X, i amb el nom de Ledra, l’actual Nicòsia, ja va ser capital durant l’establiment de l’imperi bizantí, i encara que va ser saquejada en algunes ocasions, la seva importància no va decréixer. Al segle XV, els venecians la conquistaren. En aquell temps la ciutat rebia el nom de Lefkosia que els venecians van traduir per Nicòsia. D’aquella època són les muralles que tanquen la part antiga de la capital de Xipre. Desprès van arribar els otomans i el britànics.
El 1960 el tractat de Garantia entre la Gran Bretanya, Grècia i Turquia establia un Xipre independent amb dues bases britàniques de sobirania (Dekhèlia i Akrotiri) amb un president grecoxipriota i un vicepresident turc xipriota ambdós amb dret de veto i la minoria turca (18%) tenia garantia la vicepresidència i tres (sobre 10) ministeris i el 30% dels llocs públics menys a l'exèrcit que serien 40% i als serveis de les cinc ciutats principals. El 1963 van esclatar disturbis entre les comunitats i la constitució es va posar en qüestió per ser poc operativa. Els turcs foren acorralats a enclavaments bloquejats pels grecs i es va haver d'enviar una força de pau que assegurés la distribució de menjar. El 15 de juliol de 1974 el periodista Nikos Sampson, ex membre de l'EOKA i membre de l'anomenada EOKA-B, amb el suport de la junta militar grega, va donar un cop d'estat organitzat per la guàrdia nacional de majoria grega. Makarios fou enderrocat i es va refugiar a la base britànica de Dekhèlia. El 20 de juliol de 1975 els turcs van envair l'illa, desembarcant a Kirènia (Kyrenia) i expulsant els grecs. El 23 de juliol el govern democràtic fou restaurat però els turcs van continuar avançant i els grecs foren expulsats del nord mentre els turcs eren expulsats del sud. Els turcs es van aturar quant tenien el control del 37% del territori. El 1975 les forces d'ocupació van establir l'estat federat turc del nord de Xipre amb el líder de la comunitat turca, Rauf Denktash al capdavant. Una força de les Nacions Unides es va establir a la línia entre les dues comunitats (la línia verda). El 1977, Makarios, restaurat com a nominal president de tot Xipre i a la pràctica només de la part grega, va morir i el va succeir Spyros Kyprianou. El 1983 l'estat federat del nord de Xipre es va proclamar independent i fou reconegut per Turquia. Als anys 90 es van produir converses i el 2003, a punt d'entrar Xipre a la unió europea, un pla de pau fou sotmès a referèndum (24 d'abril del 2004) i aprovat pels turcs però rebutjat pels grecs per la qual cosa la totalitat de l'estat va entrar a la unió però la zona turca com a tl en va quedar exclosa (1 de maig del 2004).


Dins la part antiga de la ciutat es desenvolupen tota una sèrie de petits carrers i carrerons, la majoria d’ells protegits del sol per amplis tendals.
L’església de Panagia Faneromeni compta amb un mausoleu en el que estan enterrats els bisbes i sacerdots morts pels Otomans

El carrer Ledras és una dels més transitats i dona pas a la zona de Nicòsia que actualment forma part de la República Turca del Nord de Xipre
Un cartell, escrit en grec, turc i anglès, assenyala l’arribada al punt de control fronterer






Entrar a la Nicòsia governada pels turcs es com retrocedir fins als anys 60 del segle passat
A prop del punt de control fronterer abunden les botigues amb gènere falsificat
Fotos: Alfred Montserrat Nebot

21 de gener del 2011

Xipre. La serralada de Troodos i el monestir de Kykkos

La serralada de Troodos s’estén uns 120 quilòmetres pel sud-oest de Xipre. La seva alçada, propera als 2000 metres al mont Olimpus, fa que aquesta part de l’illa gaudeixi d’un microclima que ha afavorit la presencia dels boscos de pins i cedres. Les infinites valls amaguen petits pobles i esglésies centenàries on destaca el monestir de Kikkos.
Declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco, Kikkos és el monestir més important de tota la illa. Fundat fa uns 900 anys, l’edifici va ser finançat per l’emperador bizantí Aleix I Comneno, i en l’actualitat té una certa autonomia dins del marc de l’església Ortodoxa Xipriota. L’actual monestir ha sofert diverses modificacions al llargs dels anys, les últimes al segle XVIII, i des del punt de vista històric ha jugat un important paper, tant durant les diverses invasions que ha sofert l’illa, com en la consecució de l’ independència.
La serralada de Troodos

Entrada al monestir

Mosaic a les parets del monestir
Al fons, a mitja muntanya, el campanar


Pati principal. Els claustres que l’envolten estan decorats amb mosaics que expliquen la història del monestir


El Pati Menor es situa davant de l’església
Interior de l’església amb l’ iconostasi
Aquest edifici alberga el museu







En aquests passadissos hi ha les cel·les dels monjos
Ofrena dels mariners a la Verge de la Misericòrdia, protectora de les tempestes, molt venerada al monestir
El Mont Olimpus, amb 1.951 metres, és el cim més alt de l’illa. L’existència d’una base militar impedeix fer fotos
Al peu del Olimpus hi ha el refugi del club d’esquí
L’església del poble de Pedoulas és una de les moltes que es poden trobar en aquestes muntanyes
Fotos: Alfred Montserrat Nebot