Trèveris (Renània-Palatinat. Alemanya). La Roma del nord

Considerada la ciutat més antiga d’Alemanya, Trèveris (Trier, en alemany) s’aixeca al costat del riu Mosel·la, en el land de Renània-Palatinat. Fundada pels romans amb el nom d’Augusta Treverorum l’any 16 abans de la nostra era, va ser edificada sobre un antic assentament de la tribu gal·la dels trèvers. Trèveris va arribar a tenir gran importància política especialment durant el baix imperi Romà quan va rebre el sobrenom de la Roma del nord. Després de la caiguda de l’imperi Romà, els pobles germànics van ocupar la zona i les llengües germàniques es varen imposar, tanmateix, els habitants de Trèveris van conservar el llatí durant uns quants segles.

La importància de Trèveris va tornar a ressorgir durant el Sacre Imperi Romanogermànic. Des del segle XII fins a la Revolució francesa, l’arquebisbe de Trèveris era un dels prínceps electors de l’imperi, els encarregats d’elegir l’emperador.

Des de 1986 és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

 Porta Nigra

La Porta Nigra (porta negra), construïda pels romans cap a l’any 180, era l’entrada septentrional a la ciutat d’Augusta Treverorum. El nom l’hi ve donat del color que la pedra ha anat agafant durant el pas dels anys. Amb el temps s’hi van afegir altres construccions però al 1804, Napoleó Bonaparte la va manar restaurar deixant-la  en el seu estat original

Entrant en la ciutat vella aviat s’arriba a la plaça del mercat on destaquen curioses façanes i la anomenada Font del Mercat

 Catedral de Trèveris. A la dreta l'església de Nostra Senyora

Òrgan de la catedral

Tomba de Johann Philipp von Walderdorff, un dels arquebisbes electors durant el Sacre Imperi Romanogermànic

 Altar i cor de l'est, on es troba la relíquia de la Túnica Santa

 Vista general de la catedral. Al fons la tomba de l'arquebisbe Balduí de Luxemburg

 Marqueteria al cor oest

Claustre

Església de Nostra Senyora

 

Aquí es pot trobar més informació sobre aquests edificis

Casa natal de Karl Marx

Karl Marx fotografiat per John Jabez Edwin Mayal a l'agost de 1875

Alfred Montserrat Nebot ©

El món subterrani del "Lava Keller" (Mendig, Eifel, Renània-Palatinat)

A 32 metres sota la població de Mendig (Eifel-Renània Palatinat), s’obre un món de galeries i sales excavades artificialment en roca basàltica que ocupa un espai de més de 3 km². És l’anomenat “lava keller” o celler de lava. L’origen d’aquest basalt hi ha que buscar-lo al volca Wingerstberg, un con d’escòries situat entre el Laacher See i Mendig, que fa més de 200.000 anys va generar dues colades basàltiques que van cobrir aquesta zona. La superposició d’ambdues colades va donar una  major potencia al conjunt.

Aquests fenòmens volcànics, que en un principi van assolar la regió, més tard van tenir una gran transcendència en el desenvolupament econòmic de la zona. 

Actualment s’accedeix a aquest indret baixant per una galeria artificial amb 152 graons, i només es pot visitar una part de la instal·lació, tant per seguretat com per l’existència d’una important colònia de rat-penats.  

A l’entrada d’aquesta es poden observar algunes de les rodes de molí extretes d’aquesta pedrera subterrània

Ja abans de que els romans arribessin a aquestes latituds s’havia iniciat l’explotació dels basalts de la zona per fabricar rodes de molí. Durant els segle XIII aquesta roca ja s’extreia del subsòl mitjançant pous que permetien accedir al seu emplaçament

Explicacions del guia mentre, sobre els nostres caps es poden veure les columnes basàltiques tallades

Per tal d’arribar al basalt, els obrers havien de travessar diverses capes de materials volcànics, especialment els dipòsits volcanosedimentaris provinents de les erupcions del Laacher See (pumites, tuf de cendres, etc), fa 13.000-11.000 anys.

La zona de la colada que interessava per la seva explotació era la part més baixa, la més profunda, lloc on es formen les conegudes columnes de disjunció, prismàtiques, per refredament. Tot i que aquest tipus d’hàbit columnar també es troba en parts més superficials de les colades basàltiques, aquestes acostumen a ser de menors dimensions i no està tant ben estructurades

Estructura interna ideal d'una colada basàltica

 Dependències dels treballadors

Un cop situats al nivell d’interès, el basalt s’explotava horitzontalment deixant, de tant en tant, grups de columnes aïllades per tal de suportar el sostre. El material s’extreia fins la superfície mitjançant uns ternals.

Els documents de l’època posen de manifest unes condicions de treball bastant precàries: jornades de 12 hores, quasi en total foscor, amb una humitat del 80 % i respirant les emanacions de les torxes que feien servir per il·luminar-se. Tot i això, es coneix la celebració d’algun casament en aquest espai subterrani

Finalitzada l’explotació del basalt, aquest vuit va ser aprofitat com a celler, per la fermentació  i magatzem de la producció de les 28 cerveseries locals que hi havia al segle XIX. La temperatura, 6-8 graus, i l’alta humitat feien el lloc idoni per a la conservació de la cervesa.

Més tard, durant la II Guerra Mundial, es va utilitzar com a refugi

Google Maps

Alfred Montserrat Nebot ©