El castell de Foix s’alça sobre un turó calcari en el punt
de confluència dels rius Arget i Arieja, al mig de la ciutat que li dona nom.
Encara que aquest turó havia estat habitat des de temps immemorial, els primers
assentaments definitius es van produir a l’època dels gals.
Al segle IX, a la base del turó, es va construir una abadia
dedicada a Sant Volusià, màrtir del segle V. Però el desenvolupament definitiu
de la ciutat es va donar a partir del segle XII quan es van establir certs
privilegis per als seus habitants per part dels dos senyors de la zona: l’abat i
el comte de Foix.
La primera referència escrita del castell data dels
voltants de l’any 1000. De fet, durant el segle XI aquest monument va esdevenir
la seu del poder del nou comtat de Foix
L’edifici actual ha anat evolucionant al llarg dels
anys. Sembla que existia una torre central (de l’homenatge) i que existia una
muralla externa que envoltava tot el turó
No s’ha conservat informació de com era el castell en
aquells primers anys. A través d’un segell dels comtes sembla que existia una
segona torre quadrada (actual torre central), així com una estructura que unia
les dues torres
L’arquitectura de les torres, tal i com s’observa avui
dia, permet afirmar que la torre amb teulada podria haver estat edificada als
segles XI-XII, mentre que la torre central va ser reconstruïda per complet i
acabada abans del segle XV
Aquesta torre es va aixecar amb el propòsit de fer
palès el prestigi dels comtes de Foix. A la primeria del segle XIV, els comtes
van traslladar la seva residència habitual a Bearn, un vescomtat adquirit per
drets matrimonials
A partir del segle XIV, aquest castell fou transformat en
caserna militar i, el XVI, en presó. D’aquesta última època encara són visibles
les reixes a les finestres, les portes d’estil penitenciari i nombrosos gravats
a la torre rodona. Aquesta presó, al segle XIX, fou traslladada a les afores de
Foix, i el castell declarat com a “Monument històric"
Els castell de Foix esta bastant ben conservat donat
que mai no va estar abandonat gaire temps, ni tan sols després de l’edat
mitjana, quan molts castells van quedar abandonats perquè la seva funció
defensiva va deixar de tenir sentit i eren massa cars de mantenir
El museu
Una posterior restauració deguda a Paul Boeswildwald, gendre
de l’arquitecte Eugène Viollet-le-Duc, famós per la seva polèmica restauració de la ciutat
fortificada de Carcassona, va intentar recuperar l’aspecte medieval, o com a
mínim, donar-li l’aire que ell pensava
que devia tenir.Tot i l’esforç de restauració, només es conserva part
de l’estructura del castell, alguns edificis de pedra, les torres de
l’homenatge, les muralles i els accessos. Falten altres construccions , com per
exemple la que unia les torres quadrades i que permetia el pas entre elles, o
els diversos annexos als edificis principals
Al peu de turó encara es conserva l’abadia de Sant
Volusià, actualment ocupada per la prefectura del departament de l’Arieja. Només es pot visitar l'església
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada