El pla de Busa, que no és tant pla, es presenta com una
petita vall suspesa amb el seu fons al voltant dels 1.300 metres d’altitud i en
clara orientació E - O. Tot el conjunt es troba una mica inclinat cap al sud i
les seves màximes alçades es situen al nord, superant els 1.500 metres.
Observat de lluny, especialment des del mirador del Codó, prop de coll de Jou, es
pot veure perfectament la forma còncava d’aquesta espècie de mola. Des del punt
de vista estructural es tracta d’un sinclinal penjat.
L’accés des de Solsona, a través d’una pista asfaltada, fa
que la possibilitat de visitar aquest entorn es trobi altament massificat.
El pla de Busa vist des del mirador del Codó
Poc després de creuar la Rasa de Ventolra, a l’esquerra
s’inicia la pista que va a Guilanyà. En aquest punt, i sota un estrat de
conglomerat, es localitza la balma del mateix nom, també coneguda com balma de
la Guineu.
Aquest jaciment arqueològic es va activar al 1992 quan amb
motiu de l’arrengament de la pista varen
quedar al descobert diverses restes arqueològiques
Balma de Guilanyà o de la Guineu
De les sis campanyes que s’hi ha dut a terme es desprèn que
l’indret va estar ocupat durant el Paleolític superior i el Mesolític. Entre les
troballes es van recuperar mostres lítiques i faunístiques, així com restes de
combustió i diversos fragment d’ossos atribuïts almenys a quatre individus
d’Homo Sapiens anatòmicament modern.
Aquest jaciment està considerat com un assentament que
els grups de caçadors recol·lectors utilitzaven estacionalment en el transcurs
dels seus desplaçaments anuals pel territori
El pla de Busa des de la casa de la Vila
Continuant pista amunt s’arriba al Pla de Busa. Encara que
es pot seguir uns centenars de metres més amb el vehicle, es recomana
aparcar-lo en una esplanada que hi ha a la dreta.
Des d’aquest punt es
poden fer diversos itineraris, però potser el que permet una millor visió, tant
de les característiques geogràfiques com humanes de la zona, és seguir el camí
que porta a el Rial, antiga casa de pagès, i després al Capolatell.
La ruta va seguint la concavitat que marca el relleu. Creua
la rasa de les Cases i arriba a el Rial per continuar cap a la Vila, casa que
es veu més amunt
El camí agafa una marcada direcció cap al nord-oest mentre
la pista es va difuminant fins que es converteix en un corriol.
Cal observar l’important veta de calcita desenvolupada
a expenses d’una diàclasi que creua el camí
Abans d’arribar al Capolatell la ruta s’apropa al cingle
nord del Pla de Busa on s’obté una amplia vista sobre les serres del Verd,
Ensija, Port del Compte i molt especialment sobre l’espectacular geologia de la
zona. Serra de Bastets, Mola de Lord i les seves discordances progressives,
objecte de visites d’especialistes de nivell internacional
La Llebre (1.475 m)
Caminant sobre el Capolat, el corriol porta fins a la
passarel·la metàl·lica que permet el pas sobre l’esvoranc que separa aquest del
Capolatell, relleu també conegut com la Presó, donat que durant la guerra del
francès va servir per aïllar presoners. Només havien de deixar-los allà i
treure la passarel·la
Avenc del Capolatell 1
El Capolatell es troba àmpliament fracturat. Diverses
diàclasis creuen els conglomerats formant cavitats verticals que superen el 100
metres de profunditat, com els avencs del Capolatell 1 i 2. Més informació a espeleoindex.
De totes maneres cal dir que no són avencs en el sentit
estricte, sinó cavitats de tipus estructural, o sigui diàclasis que s’han anat
eixamplant per desplaçament de la massa rocosa i on els efectes de l’acció
química són pràcticament inexistents.
Com exemples més evolucionats d’aquesta morfologia
tenim l’aïllament del Capolatell del veí Capolat, i sobre el terreny es pot
observar que aquest últim relleu també acabarà separat del pla de Busa,
contribuint amb el pas del temps al desmantellament total del que queda d’aquest
sinclinal
Mapa geològic del pla de Busa
Mapa de l'itinerari
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada