La preservació del patrimoni geològic sempre ha resultat complex.
La condició de la seva pròpia constitució i en moltes ocasions la ubicació
comporta una problemàtica molt especifica de difícil resolució. Una resolució
que sense cap mena de dubte passa per un pressupost que no acostuma a ser menyspreable.
Essent conscients de tot això cal alertar que l’estat de
conservació del jaciment de petjades fòssils (icnites) de dinosaures de
Fumanya, conegut com Fumanya sud, continua sent deplorable. Les fortes pluges del
passat mes de maig van provocar una esllavissada que va afectar una amplia zona
de la part central del gran plafó que alberga unes 3500 empremtes. Bàsicament es
tracta de petjades de titanosauris i esta considerat com el jaciment de sauròpodes
més gran d’Europa. Des de fa sis mesos l’única mesura pressa per tal d’evitar
la degradació d’aquest paratge ha estat tancar la zona amb una cinta de plàstic
i posar cartells de prohibit el pas per risc d’esllavissades.
El jaciment Fumanya sud vist del del cim de l'Àrtic, sobre el cingles de Conangle
Zona afectada per l'esllavissada del passat mes de maig
Ampliació de l'àrea esllavissada. Abans i després de les pluges de maig de 2016
El jaciment de Fumanya es troba a la vesant est de la serra
d’Ensija, a la zona coneguda com Costa del Coll de Fumanya, i si pot accedir
tant des de Fígols com des de Vallcebre.
Des del punt de vista geològic, les petjades de dinosaures
es troben sobre un estrat de calcàries que conformen la base de la sèrie
continental del Garumnià (conjunt de fàcies que van des del Maastrichtià fins
al Thanetià, o sigui, des de final del Cretaci fins al Paleocè superior (72-56
Ma).
En vocabulari miner aquestes calcàries reben el nom de
“ciments” i van quedar al descobert durant l’explotació dels nivells de carbó
inclosos dins de les margues de Sant Corneli, que formen la part inferior
d’aquesta fàcies continental.
Actualment la gran superfície de calcàries on es poden
observar les petjades es troba inclinada uns 70 graus cabussant cap a l’est donats
els condicionaments estructurals de la zona. Aquesta subverticalitat afavoreix
la infiltració d’aigua de pluja a nivell de les superfícies d’estratificació,
especialment tenint en compte la desforestació de la part superior del plafó
durant els anys que va durar l’explotació minera
Zona d'explotació dels carbons
Cal tenir en compte que aquest jaciment esta situat a una
alçada de 1.500 metres. Això representa que durant una bona part de l’any
aquesta aigua que s’infiltra es gela augmentant de volum i actuant com una
falca provocant el fenomen conegut com gelifracció. D’altra banda, les fortes
pluges també poden alterar el comportament mecànic de les roques reduint la
resistència al trencament i deformabilitat,
disminuint el coeficient de lliscament estàtic, augmentant el pes per
saturació, etc... Tots aquests factor influeixen alhora d’iniciar-se un moviment
de vesant com el succeït a Fumanya, caracteritzat com a esllavissada
translacional
Les petjades de sauropodes de més aprop
Mapa de situació
Esquema geològic
Però aquest no és l’únic jaciment d’icnites malmès durant
els últims temps. A l’entrada a la població de Ponts (Noguera), just al marge
esquerra de la carretera C-1412a, passat el punt quilomètric 3, municipi de
Vilanova de l’Aguda, es pot veure un ampli conjunt de petjades fòssils
distribuïdes sobre un estrat de gres de gra fi d’uns 10 centímetres de gruix i
70 graus de cabussament cap al sud.
Aquestes empremtes no són de dinosaures. El gresos són del Bartonià (Eocè.
42-38 Ma) i les petjades fòssils han estat atribuïdes a diversos tipus de
cèrvids. (Un ampli estudi degut a Nil Rodés es pot trobar aquí: (www.stcugat.net/mvm/fossils.pdf)
Desgraciadament, aquest jaciment també es troba en
fase de desaparició. Darrerament diversos trams de l’estrat de gres han lliscat
hi ara es troben esmicolats a la base d’aquest conjunt
Mapa de situació
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada