Al marge de ser una marca de rom bastant apreciada Brugal
també és el nom que rep una cova del municipi de Sant Esteve de la Sarga
(Pallars Jussà). Des de que fa poques setmanes vàrem visitar la cova de Sant
Miquel, a Moror, teníem ganes de conèixer aquesta altra cavitat. L’interès es
centrava en el fet d’estar desenvolupada en els mateixos materials (gresos
d’Areny) i de comptar amb uns condicionaments estructurals similars. Ara,
després d’haver visitat les dues cavitats, sembla que aquestes han sofert
processos evolutius diferents o es troben en distintes fases d’un procés
similar. No hi ha dubte que el corrent d’aigua que circula per l’interior de la
cova del Brugal i la seva apertura a l’exterior, en el tàlveg del torrent, hi han jugat un important paper.
Punt on cal deixar el vehicle
Entrada de la cavitat situada en el tàlveg del torrent
Coneguda d’antic pels habitants de la zona, la cova
del Brugal va rebre la visita de diversos grup d’espeleologia catalans durant
les dècades dels anys 50 i 60 del segle passat. Al 1967, un equip de l’ERE del
CEC, n’aixeca la topografia resultant tenir 279 metres de recorregut i 44 de
profunditat
El cabal del riu varia ràpidament en funció de les precipitacions
El pla d'estrat que forma el sostre no permet la progressió dret en quasi tot el seu recorregut
Vells sediments reexcavats per l'actual curs d'aigua subterrani
Actualment és una cova bastant freqüentada per tot tipus de personal. La seva facilitat d’accés ha accelerat la desaparició de bells
exemplars litogènics, com es pot observar al comparar l’aspecte que presenten certs
punts de la cavitat amb les fotografies de les primeres exploracions
La cavitat s'acaba en aquest estret punt per on l'aigua desapareix. Algunes coloracions realitzades a finals del anys 60 del segle passat van relacionar aquest riu subterrani amb les fonts del Pasterot i dels Horts
Situació geològica de la cova del Brugal sobre els gresos d'Areny i la seva relació amb les altres litologies de la zona
Mapa de situació
Per a més informació sobre la cavitat consulteu: Espeleoindex
i també Espeleobloc
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada