Aixecats d’alt de la carena el castell de Mur i l’església
de Santa Maria ofereixen una magnífica vista sobre la vall del Noguera
Pallaresa. No hi ha dubte que el seu emplaçament va estar condicionat per les
possibilitats defensives que oferia aquesta posició.
Quan a mitjans del segle X es va construir aquest castell,
el Pallars era una zona convulsa. Arnau Mir de Tost va organitzar
territorialment la frontera en aquest sector. Posteriorment el castell va
retornar a Ramon V de Pallars Jussà, que l’hi havia cedit. Els seus dominis es
van anar ampliant arribant des de Puigcercós fins a Moror. Posteriorment, els
Mur van establir-hi el centre de la seva
baronia
El castell i l'església pujant des de la Guàrdia de Tremp
Tot i que l’arquitectura del castell és molt simple aquest
ha esdevingut un exemple dels castells de frontera dels comtats catalans.
Sobre una roca més o menys triangular es va aixecar el
recinte emmurallat amb una sola porta. Als dos extrems del recinte s’alcen
sengles torres, una d’elles rodona. Al patí actual del castell s’hi poden veure
restes d’antigues parets que deurien formar part de les dependències de
l’edifici. Una part de l’edifici va ser reconstruït al 1986
Des de damunt de la torre rodona el primer que destaca
és l’edifici de Santa Maria de Mur. Construït al segle XI, l’església, amb
categoria de col·legiata, fou una canònica agustiniana que va arribar a tenir
influencia sobre diversos temples de l’entorn
Reconstrucció de la talla romànica del Sant Crist.
L’original es va perdre durant la guerra 1936-1939
A finals del segle XIX el temple fou abandonat i les
pintures murals de l’absis foren venudes i actualment es troben al Museum of
Fine Arts de Boston. Les de l’absidiola sud es troben al MNAC. Les que es poden
veure actualment són reproduccions
Vista de la Vall del Noguera Pallaresa. Al fons a la dreta el Montsec d'Ares i el barranc de Barcedana.
A la vall el embassament de Terradets pràcticament colmatat de sediments (dels 23 Hm cúbics inicials actualment només compta amb 7)
Des de la torre, alçant la vista es pot veure la
muntanya de Sant Corneli i el Forat d’Abella amb el Cadí al fons. A un terme
mig destaca l’espadat format per l’esllavissada de Puigcercòs, que va obligar a
canviar l’emplaçament de la població a mitjans del segle XIX
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada