Avui s’ha estrenat mundialment la vuitena entrega de la saga
“Star Wars”. Al marge d’un visionat per la premsa que es va dur a terme 36
hores abans, ningú tenia autorització per passar imatges de la pel·lícula abans
del 15 de desembre de 2017. I accentuo
la data: 15 de desembre. La accentuo en el sentit de que el dia 15 de desembre
comença passades les 24 hores del 14, o sigui, en el moment en que es produeix
el canvi de dia.
Doncs feta la llei feta la trampa. Una gran quantitat de
cinemes, i donada la gran expectació que sempre ha aixecat aquesta saga, s’han
apressat a programar sessions a partit de les 0 hores del dia 15. Sessions,
d’altra banda, que han estat religiosament seguides per un gran nombre
d’adeptes.
Aquesta argúcia, podríem dir legal, no és la primera vegada
que és fa. La història de les estrenes cinematogràfiques fora d’hores
convencionals però dins del marge de la legalitat s’ha donat en d’altres
ocasions, però molt poques
Es podria pensar que aquesta manera de fer és fruit de
llargs estudis sobre el comportament del mercat de les audiències
cinematogràfiques, de profunds coneixements de la psicologia dels seguidors de
les pel·lícules de “Star Wars” o de conclusions a les que han arribat experts
diplomats en escoles de negoci de prestigi i amb diversos màsters en el seu
haver, però sembla que tot és més senzill.
L’any 1913, quan no hi havia tantes “collonades”
acadèmiques, gràcies al mateix ardit, Barcelona va ser la primera ciutat del
món, al marge de Bayreuth (Alemanya), que va estrenar l’opera Parsifal de Richard Wagner
Richard Wagner
Inspirada en un poema de Wolfram von Eschenbach l’acció
passa al voltant del castell de Montsalvat ubicat al nord de la Iberia ocupada
pels gots. En aquesta zona hi viuen els protectors del Sant Greal. Aquesta i d’altres referències varen fer
sospitar que Montsalvat era l’equivalent a Montserrat.
En aquell temps a Barcelona hi havia una important societat
wagneriana que mig es va apropiar de la idea buscant paral·lelismes entre
Catalunya i l’obra de Wagner. Amb els anys altres interpretacions han acostat
Montsalvat a Montsegur, barrejant la història del càtars amb la llegenda de
Parsifal. Fins hi tot els nazis s’ho van creure i Himmler va venir a
Montserrat
Al marge de tot això, que donaria molt que parlar i portaria
a relacionar-ho amb altres operes de Wagner (Lohengrin, en el seu conegut In
fernem land, ja anuncia la seva procedència i llinatge amb Montsalvat), el cert
és que aquesta opera només es podia representar, per expressa voluntat del seu
autor, al festival de Bayreuth fins el 1 de gener de 1914. L’obertura quedava
fora d’aquest desig del músic.
Excepte Nova York i Amsterdam, tots els gran teatres d’òpera
del món van respectar la voluntat de Wagner i van programar Parsifal per la
matinada del 1 de gener de 1914. A Barcelona, Alfred Volpini, director del
Liceu, es va adonar que entre Alemanya i Catalunya existia un desfasament
horari d’una hora i això, a efectes legals, permetia que la representació
pogués començar a Barcelona a les 23:00h del dia 31 de desembre de 1913. Donat
que l’obertura no comptava amb el pes de la prohibició, la representació va
començar a les 22,30 hores per tal de que el començament del primer acte
coincidís amb les 23 hores a Barcelona, les 24 a Alemanya. Així Barcelona va
ser la primera ciutat del món en representar Parsifal legalment
Dues representacions de Parsifal (Viquipedia)
Cal dir que va haver-hi espectadors que van abandonar l’obra
abans d’acabar escandalitzats pel que consideraven una profanació de la
simbologia catòlica.
La representació va acabar a les 5 de la matinada i les
cròniques expliquen que la gent pujava Rambla amunt cantant fragments de l’obra
wagneriana
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada