Dedicar només un matí al Parque Geológico de Chera-Sot de
Chera, a cavall entre les comarques valencianes de los Serranos i la Plana de
Utiel-Requena, és com només menjar-te la cirera d’un pastis de quatre pisos.
Però no teníem més temps. Els dos municipis que engloba aquest parc fundat al
1999, son Chera i Sot de Chera.
Geològicament es tracta d’una gran fossa tectònica
subdividida en d’altres més petites. En línies generals aquesta fossa té una
estructura asimètrica condicionada pels blocs mesozoics que la integren i
esdevé una conca sedimentaria excepcional donat que permet observar el registre
sedimentari associat a l’evolució del plegament alpí a la branca
Castellana-Valenciana de la serralada Ibèrica.
Sot de Chera
La manca de temps obliga a seleccionar els objectius. Primer
l’anomenat anticlinal de Sot de Chera. Situat en aquesta població, al costat
mateix del riu Sot. Es tracta d’un plec en xebró seguit d’altres més laxes, tots
ells en materials juràssics. Es pot dir que el seu valor iconogràfic iguala al
geològic.
En primer terme el paquet de travertins on es situen les coves. Al fons, les calcaries cretàciques.
Després, la ruta de las Cuevas de la Garita i el Chorrero, que
s’inicia al poble de Chera. Abans d’entrar al poble venint de Requena, a
l’esquerra hi ha un indicador. Es pot deixar el vehicle en l’eixamplament que
la pista forma en la bifurcació a la Casa del Conde. Continuant pista amunt es
travessen uns camp de cultius i, al primer desviament a la dreta, s’inicia un
camí que aviat es transforma en un corriol.
Aquest corriol, que esta ben senyalitzat i guardat per
baranes de fusta, porta fins a una petita zona de pic-nic per on circula
l’aigua que cau des de la part alta d’un cingle de travertí i segueix avall pel
barranc de la Ermita. El poder veure en funcionament aquests saltants d’aigua depèn
de les pluges del moment en que es realitzi la visita.
El sender segueix amunt fins a situar-se a l’entrada d’una
de les cavitats que s’han desenvolupat en aquest paquet de travertí i que es
coneixen com Cuevas de la Garita.
Un bloc després de travertí mostrant els orificis deixats
per les arrels vegetals un cop s’han descompost.
La més gran d’aquestes cavitats compta amb diverses estàncies
i amb profusió d’espeleotemes. També s’observa un nivell d’inundació que
segurament coincideix amb forts cabals d’aigua procedents de la part alta del
cingle.
Entre el paquet de travertins es pot veure la forma d’un
tronc de notables dimensions que va quedar atrapat en carbonat càlcic i després
va desaparèixer (centre de la imatge).
Val la pena seguir fins a les ruïnes del castell de Chera,
construcció d’origen musulmà (segleXII?), de planta quadrangular i torres de
defensa a les cantonades. Al mig s’aixecava la torre de l’homenatge.
Des del castell cal retornar a sobre del cingle. El camí
porta a creuar el barranc de la Ermita, que en aquest indret està canalitzat. Remuntant
aquest rec s’arriba a una mena de surgència, entre blocs, d’on surt l’aigua.
Més amunt la vegetació ho tapa tot.
S’ha de tornar endarrere fins al cingle per a trobar un camí
que baixa de nou a les coves de la Garita, però pel costat contrari per on s’ha
pujat. En aquest recorregut es poden visitar altres petites cavitat ubicades entre
els travertins.
Recorregut sobre foto aèria. Google Maps
Temps: Unes 2 hores
S’arriba al vehicle pel mateix itinerari de la pujada.
Més informació sobre el Parque Geológico de Chera-Sot de
Chera aquí
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada