Aquesta entrada al blog es pot considerar com a
complementaria a la publicada el 28 de maig de 2018 amb el nom de: “Les Tarteres de Cambrils (Odèn-Solsonès).Una aproximació a la seva gènesi i evolució”. Allà ja es feia esment d’una
gran esquerda situada a la part més elevada del paratge conegut com les Tarteres
i que era la cicatriu indicadora d’un futur moviment de vessant.
En aquella ocasió vàrem sondejar la profunditat de
l’esquerda i deixarem per a més endavant la seva exploració, destacant només el
seu grau d’implicació en el fenomen geològic que s’intentava descriure i
deixant per un altre ocasió el possible interès espeleològic.
A finals de juny d’aquest any vam tornar a la zona per tal
d’explorar aquesta esquerda i fer el seu aixecament topogràfic.
L’accés es fa a través d’una pista molt malmesa que puja
fins al dipòsit d’aigües de Cambrils i que surt del punt quilomètric 19,450 de
la carretera L-401. Des del dipòsit hi ha que pujar fins a la carena de la
dreta seguint un corriol poc dibuixat pel mig del bosc. Un cop a dalt s’ha
d’anar a cercar l’inici de l’esquerda en direcció NO.
Coordenades UTM ( Datum: ETRS89 Fus: 31N ) X: 367191 Y: 4666366 Z: 1207 m
Coneguda des d’antic pels habitants de Cambrils, alguns ens
expliquen que quan eren petits, farà uns 50-60 anys, jugaven a saltar sobre
l’esquerda d’un costat a l’altre. Ara es requeriria una actitud molt agosarada
per repetir aquesta acció, ja que les dues ribes de l’esquerda s’han allunyat
Aquesta cavitat es troba desenvolupada sobre una diàclasi
principal en orientació N345 que esta interceptada per altres fractures, a
diferents angles, de menor importància.
L’accés per qualsevol dels seus extrems permet recorre el
seu interior encara que en algun lloc és millor comptar amb algun ajut artificial.
Tot l’interior de la cavitat esta reomplert de blocs. Alguns
al terra, d’altres encastats entre les parets i amb un equilibri bastant
precari
En el seu extrem nord s’observa una paret de pedra seca que
fa sospitar que en aquest punt l’esquerda era utilitzada per guardar-hi trumfos
(que és com anomenen les patates a la zona)
La tendència general mostra un desplaçament de l’actual llavi inferior de la cavitat, tant en el sentit horitzontal com en el vertical, o sigui, en favor del lliscament de la tartera que cau sobre la carretera L-401
A la part SE de l’esquerda s’observa una morfologia semblant a la que mostren els nivells d’inundació. Només es veuen en la paret del llavi superior i podrien correspondre a etapes d’aigües entollades després de fortes pluges, quan la diàclasi tenia un menor desenvolupament. Actualment tota l’aigua que precipita s’escola en profunditat
En aquest mateix extrem de la cavitat la diàclasi canvia d’orientació. Durant uns 35 metres segueix N350, per continuar, 30 metres més, a N190. Tot aquest tram s’ha de seguir per l’exterior ja que és presenta amb unes amplades d’entre 40 i 70 centímetres, seguint un sistema ortogonal de fractures que també s’intueix dins la gran esquerda però molt en segon pla.
2 comentaris:
Molt bona feina. Impressionant
Un hipòtesi alternativa la pedra seca o al fet de trobar-hi un plat. Pot ser que durant la Guerra Civil s'hi amagués algun emboscat?
Gràcies Isaac,
Ja ho vàrem comentar però no ens van saber donar raó. En canvi la zona esta plena de “patateres” aprofitant les multiples esquerdes.
Publica un comentari a l'entrada