Al nord de la població d’Illa (Rosselló) es troba el paratge
dels Orgues. Es tracta d’un espai ocupat per sediments del Pliocè i Quaternari
posteriorment treballats per l’erosió. Aquest desgast natural ha donat lloc a
una morfologia, que també es pot trobar en d’altres indrets, i que es
caracteritza per terrenys aixaragallats que han donat pas a altes columnes de
sediments tous coronades per d’altres de més competents.
L’accés esta ben senyalitzat des de la carretera N-116 des
d’on s’arriba a l’àrea de recepció de l’indret. Un camí d’uns 800 metres
travessa una zona particular abans d’arribar al lloc dels Orgues. Durant aquest
recorregut es poden veure algunes figures fetes amb metall situades al costat
del recorregut
L’indret visitable dels Orgues no és massa gran però
suficient per donar una idea de la seva evolució. Prop d’aquí hi altres
paratges similars. Alguns estan en terrenys privats, d’altres són de més
difícil accés i d’altres senzillament no estant “urbanitzats”
L’origen dels Orgues de l’Illa hi ha que situar-lo a la fi
de la crisi del messinià (5.3 Ma), quan el Mediterrani recupera el seu nivell,
i fins i tot el supera. Les aigües marines penetren per les valls profundament
excavades durant la fi del Miocè. En aquestes costes es van dipositar sorres i
argiles per l’acció dels torrents i rius que hi desembocaven i que anaven
reomplint la conca. Al refredament del clima de principis del Quaternari es deu
el recobriment de còdols de la part superior. L’efecte de la gelifracció sobre
les roques i el seu posterior arrossegament per l’aigua va donar lloc a aquest
estrat que actualment preserva la part alta d’aquestes “fades” o “senyores amb
barret”, noms populars amb que se les coneix.
No cal dir que els Orgues tenen els dies comptats. L’erosió
ha creat el que és veu i acabarà per esborrar el que queda
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada