La vall de Fassa (Fascia), situada al cor dels Dolomites, és el punt de partida de innumerables itineraris de muntanya per conèixer aquesta zona del nord d’Itàlia. Tot i tenir una llengua pròpia, el ladí, aquesta regió comparteix idioma oficial amb l’italià i l’alemany, aquest últim per la seva proximitat amb Àustria. No és gens estrany veure la retolació de carreteres i llocs oficials amb les tres llengües. Tot i això el reconeixement del ladí ha costat molts anys i esforços ja que sempre ha xocat amb l’hostilitat dels nacionalistes italians i alemanys que han fomentat campanyes en contra i acceptant únicament la seva consideració com a dialecte i per tant refusant el seu ensenyament. Aquest tema ja el coneixem els catalans.
Un bon recorregut per començar a conèixer aquestes muntanyes potser el que s’inicia a l’estació superior del telecabina que surt de Vigo di Fassa (Vich, en ladí). En aquest indret del món tot esta molt ben senyalitzat. És impossible perdre’s. Cada camí, cada bifurcació, cada corriol, té la seva retolació
Rosengarten-Catinaccio
Des del refugi Bellavista (2.000 m), on arriba el telecabina, ja es pot veure una vista magnífica. A l’esquerra el grup Rosengarten-Catinaccio, al davant el massís de Larsech, a la dreta el Piz Boé, de 3.152 m, i al fons les torres de Vajolet, objectiu d’aquesta caminada
Per un camí ample es comença a baixar cap el refugi Negritella. La ruta 540 permet endinsar-se en un espectacular bosc
Sempre en direcció nord aquest sender va perdent una mica d’alçada i en uns 45 minuts s’arriba a Gardeccia (1.949 m) on hi ha diversos refugis. Durant aquest tram del recorregut hi ha disposats diversos panells explicatius sobre flora, fauna i geologia de la zona
Una petita capella dona pas al diversos edificis en arribar a Gardeccia
Després de creuar un torrent la ruta comença a pujar. Es tracta d’una pista ample que poc a poc es va fent més costeruda. És la ruta 546, que porta fins als refugis Preuss i Vajolet, als peus de les torres de mateix nom
La pujada es feixuga donades les fortes rampes que cal superar. Tres-cents metres més amunt s’arriba al refugi Preuss (2.248 m.), aixecat al 1913 en honor a Paul Preuss, conegut escalador de principis del segle XX. Al seu darrera hi ha el refugi Vajolet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada