5 de gener del 2012

En globus pel nord de l'Alt Urgell


Diuen els que en saben que els vols en globus s’han de fer a primera hora del matí i era molt d’hora quan vam arribar a la Seu d’Urgell. Malgrat el fred, en una esplanada propera vam començar a inflar l’artefacte. El soroll del ventilador i els cremadors destacaven sobre el silenci d’aquella hora. Els gossos sobresaltats bordaven. Aviat ens enlairàvem tot tenint una rara sensació. Els cotxes i les cases es van anar fent petits i el sol va començar a inundar la cistella mentre el terra, que s’anava allunyant, encara estava ocupat per la penombra. L’horitzó s’anava ampliant a la vegada que reconeixíem pobles, valls i muntanyes.





 El patró feia les corresponents explicacions sobre l’aprofitament de les corrents d’aire i l’art de volar en globus. “Ara aprofitaren una tèrmica que ens farà pujar” deia l’expert, mentre intercanviava opinions amb una de les passatgeres, llicenciada en físiques i més concretament en física de l’aire, o sigui meteorologia




Montferrer i l’aeroport de la Seu d’Urgell

El Saloria, pic més alt de l’Alt Urgell, i la Torre de Cabús

 


 La veritat és que a poc de començar el vol, l’estranya sensació del principi va anar-se diluint i donant pas a una d’agradable seguretat




Arrossegats per les corrents d’aire vam aterrar més avall del Pla de Sant Tirs. Quedava l’última de les feines, desinflar i guardar la tela del globus


Fotos: Alfred Montserrat Nebot