Després de localitzar, el passat dia 2 de febrer de 2013, la
Cova de Carradan, o Carrodon, Carradon i Carredon (tots els noms semblant sinònims
de “pedra rodona”), segon la pronuncia dels habitants de Torres d’Alàs (Alàs i
Cerc-Alt Urgell), decidírem fer-hi una visita.
Aquesta cavitat va ser explorada a mitjans dels anys 60 del
segle passat per un grup de l’ERE del CEC que més tard va publicar el llibre “La
Fou de Bor i cavitats de l’alta vall del Segre”. No hi ha referències de noves
exploracions fins al 1983, en que un grup de la Universitat de Barcelona hi va realitzar
varies visites per estudiar la colònia de quiròpters que estacionalment poblen
la cova.
Coordenades UTM ( Datum: ED 50 Fus: 31N )X: 379290 Y:
4690950 Alt: 943 m
Parlant amb els habitants de Torres d’Alàs, ens van informar
que fa uns dos anys la cova va ser visitada per un grup de joves que s’hi van
estar molts dies. “Sembla que feien excavacions” ens va dir una veïna.
L’última constància d’intent de visita es remunta a fa unes
setmanes, quan una parella, amb uniforme i cotxe oficial d’algun estament de la
Generalitat, la van buscar sense trobar-la
Institut Cartogràfic de Catalunya
Des de la població de Torres d’Alàs, s’ha seguir el camí que
porta al dipòsit d’aigua, situat a la part més alta d’uns camps de cultiu. Hi
ha que anar a buscar la punta més oriental del bancal més inferior. Just quan
comença la vegetació s'inicia un corriol cap a l'esquerra, molt desdibuixat
però amb algunes fites, que porta fins a la cavitat.
La cova s’inicia amb un petit pou d’uns 6 metres que acaba
en la part superior d’un con d’enderrocs força inclinat. Aquí ja ens trobem el
primer problema. Observem que un bloc de pedra està enclastat entre el terra i
el sostre de la galeria. Això impedeix el pas.
Treien la terra dels voltants i de sota del bloc, fem que
aquest vagi rampa avall. Passem un estret pas i arribem a un nou eixamplament de
la galeria. La rampa segueix, però el que hauria de ser la continuació de la
cavitat es torna a veure quasi totalment obstruït. En aquesta ocasió el bloc es
molt més gran i sembla que fa de mur de contenció d’una important massa de
terra i pedres, tot en estat d’estabilitat molt precari. Només un estret pas
entre blocs deixa veure una probable continuació. La possibilitat de que es
desestabilitzi tot i la prudència pròpia de l’edat fa que aturem la nostra
visita en aquest punt. Potser fa 40 anys ho hagéssim intentat.
No sabem si aquesta acumulació de terra i pedres es deguda a
les possibles excavacions de les que ens van informar els veïns de Torres d’Alàs,
o senzillament és material que ha anat caient des de l’exterior i esta a punt
de tapar el que ja era un pas estret. El que si esta clar és que per passar amb
seguretat caldria una bona feina de neteja de la zona. Si algú s’anima, allà té
la cova de Carradan.
Entre Torres d'Alàs i la cova es pot observar aquest magnífic plec, tipus xebró, de pla axial horitzontal
Text i fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada