El Puy de Sancy, de 1.886 metres d’altitud, al marge
de ser el cim més alt del Massís Central francès, és un del quatre edificis
volcànics que formen part dels anomenats Monts Dore.
Es tracta d’un
estratovolcà que va iniciar les seves erupcions basàltiques fa 1,2 Ma (milions
d’anys).
La població de Le Mont Dore, als peus del Sancy, és un
important balneari d’aigües termals. En les vessants d’aquesta muntanya neix el
riu Dordonya, afluent del Garona
Telefèric fins a 1.780 metres. A la dreta un important dic
Tres petits edificis volcànics sobreposats, associats a colades
piroclàstiques de cendres i traquites van provocar, fa 600.000 anys,
l’enfonsament parcial cap a l’est del crater del volcà, provocant importants
corrents rocallosos (debris flow). Aquesta erupció va ser similar a la del
Saint Helens (EEUU) de 1980.
Després van aparèixer una cinquantena de petits
volcans que van estar emeten laves fins fa uns 200.000 anys.
El mateix dic vist des de lestació superior del telefèric
El cim del Sancy és un dom-colada de traquiandesites. Un magma viscós que ascendí per la ximeneia d'un antic maar
Mirant cap al sud, el canvis en la vegetació assenyalent el pas de les diverses colades. A l'esquerra, el dom final del Puy de Sancy amb el característic habit columnar que presenten els basalts en refredar-se. Al fons el volcà de Cantal
Avui dia, tot i la intensa erosió glaciar que ha sofert el
paisatge, encara són visibles nombrosos dics de roques més competents, i que
han condicionat l’orientació de les crestes del massís de Sancy i que mostren
el camí seguit per el magma fins a la superfície
En primer terme la Crête de Coq. Al darrera la Dent de la Rancune
Des del punt de vista muntanyenc, l’ascensió al Puy de
Sancy no té cap dificultat, especialment si s’utilitza el telefèric, inaugurat
al 1962, que ens situa a una altitud de 1.780 metres. A partir d’aquest punt
cal seguir el camí marcat, que en part discorre sobre un entarimat de fusta,
per tal de no fer malbé la vegetació
Puy Ferrand. Al fons el Puy de Dôme
La enorme aglomeració de visitants dels mesos d’estiu obliga
a no estar gaire temps al cim. El millor es baixar per la vessant oposada fins a un coll proper i arribar-se fins al
Puy Ferrand, de 1.854 metres i molt més
tranquil
Des del cim del Puy Ferrand es pot veure el llac Chauvet, magnífic exemple de maar com ha resultat d'una erupció freatomagmàtica
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada