Durant els segles XI i XII la regió francesa de l’Alvèrnia
va conèixer un important despertar espiritual i artístic. A l’igual que
d’altres indrets d’Europa, el romànic es va estendre per aquesta zona on en
l’actualitat encara s'hi poden veure notables exemplars de la seva arquitectura.
A la plana de la Limagne, i més concretament a la seva àrea
més occidental hi ha cinc esglésies, que reben la qualificació de “majors”.
Totes elles ofereixen una síntesi arquitectònica complexa però molt ben
definida i amb una excepcional potencia monumental. Això ha fet que aquesta
sèrie d’edificis hagi estat considerada única dins de l’art romànic.
Construïdes pels monjos benedictins de la Chaise-Dieu o sota
un estil definit per ells, sembla haver pres per model l’antiga catedral
romànica de Clermont-Ferrand, avui reemplaçada per un edifici gòtic.
La manca de registres fa impossible conèixer amb exactitud
les dates de construcció d’aquests edificis, però sembla que tots ells van ser
aixecats d’una forma bastant sincrònica.
Els principals trets característics d’aquestes esglésies
son:
- Façana occidental poc cuidada i poc protegida dels
fenòmens meteorològics. Entrada petita i poc ornada.
- Capçalera composta per la superposició de varies “capes”
formant la característica “pyramide auvergnate”, capelles distribuïdes
radialment, “massif barlong” (paral·lelepípede allargat transversalment sobre
la creu del transsepte. Augmenta l’estabilitat de l’edifici.) Sobre aquest
s’aixeca una torre octogonal.
- Decoració exterior amb una certa policromia. Elegant però
discreta i amb un cert aire bizantí.
- Interior sobri. Nau fosca i cor més il·luminat.
- Capitells adornats amb motius vegetals i figures humanes
que expliques històries. Alguns policromats.
Les cinc esglésies considerades “majors” són:
- Notre Dame du Port (Clermont-Ferrand)
- Saint Nectaire (Saint-Nectaire)
- Notre Dame d’Orcival (Orcival)
- Saint Austremoine (Issoire)
- Saint Saturnin (Saint-Saturnin)
NOTRE DAME DU PORT
Situat en el vell barri del Port, de Clermont-Ferrand,
aquest edifici reuneix els cànons més purs de l’art romànic de la Limagne.
Construida al segle XII, sobre una anterior del segle VI, la restauració que va
tenir lloc a l’any 2000 va tornar tot el seu esplendor a aquesta església.
La capçalera és un exemple perfecte de l'art romànic
d'Alvèrnia, fet de fins mosaics. Després d'una nau de cinc trams precedida
d'un nàrtex, la cruïlla del creuer és coberta d'una cúpula sobre trompes.
A l'interior hi predomina la sobrietat, el cor és sobrealçat
en un hemicicle amb vuit columnes, i és envoltat d'un deambulatori sobre el
qual s'obren quatre capelles radiants. S'hi poden admirar uns capitells que
mostren una iconografia variada, amb múltiples interpretacions, però sempre
destacant la figura de Maria.
A l'entrada principal, sota una porxada, hi ha un magnífic
timpà.
La cripta alberga una petita estàtua de Notre-Dame, una Mare
de Déu negra del segle XVIII
Per la part del darrera de l’esglesia, a la rue
Robertus, es pot pujar fins a una terrassa des d’on s’obté una magnífica vista
de la capçalera de l’edifici.
SAINT NECTAIRE
Construïda als voltants de 1150, l’església de
Saint-Nectaire ocupa la part més alta del mont Cornadore.
Després de varis anys, al 2009 van acabar els treballs de
restauració que es van centrar en el transsepte, el cor, el tresor, la nau i el
nàrtex.
La façana oest compta amb una senzilla porta amb arc. La
capçalera es troba perfectament ordenada i coronada per una torre octogonal que
va ser mig destruïda durant la Revolució francesa i reconstruïda al segle XIX.
La decoració és sòbria, amb arcs cecs, fines columnes i murs sobre els que
descansen les múltiples teulades de les capelles.
A l’interior destaca l’harmonia del seu estil. Al cor, més
elevat, hi ha sis columnes amb capitells i al deambulatori s’obren tres
capelles radials.
Els capitells de l’edifici mostren escenes de l’Antic i Vell
testament i dels miracles de Saint Nectaire.
Entre les peces considerades com “el Tresor” cal esmentar la
Mare de Déu de Cornadore. Una “majestat” tallada en fusta policroma del segle
XII.
SAINT AUSTREMOINE D’ISSOIRE
Dedicada al primer bisbe d’Alvèrnia, Austremoine de
Clermont, aquesta església és la més gran de les romàniques de la Limagne.
L’edifici consta de dues absidioles adossades al braç del
transsepte, quatre capelles radials, una capella axial rectangular, el
deambulatori, el cor, els braços del transsepte, el “massif barlong” i la torre
octogonal.
Com es desprèn d’aquesta descripció, de totes les esglésies
majors, és la que té la capçalera més important. Destaca especialment la figura
general de l’edifici ja que les teulades estan inclinades per ressaltar
l’altura de la torre.
Exteriorment destaca la decoració feta amb abundant
policromia. El cor, el deambulatori i les capelles radials estan cobertes per
teules i mostren unes amplia cornisa desbordant i ornamentada amb un fris en
forma de tauler.
En les capelles radials destaquen els signes zodiacals,
símbols, en aquella època, de l’ordre i la complexitat de l’univers.
A l’interior sorprèn per les policromies del segle XIII,
restaurades a mitjans del XIX. Son pintures romàniques fetes a l’estil dels
fresc, tècnica poc freqüent a França.
El cor esta rodejat per vuit columnes historiades.
Entre els capitells destaca el de l’últim sopar.
NOTRE DAME D’ORCIVAL
Presidint el petit poble d’Orcival aquesta església fou
edificada entre 1146 i 1178. L’edifici consta de: dues absidioles adossades al
transsepte, quatre capelles radials, el deambulatori, el cor, els braços del
transsepte, el “massif barlong” i la torre octogonal.
O sigui, que la seva capçalera és una de les més
desenvolupades de totes del “majors”.
Per l’exterior, la capçalera, tot i comptar amb una certa
policromia, no arriba al nivell de la d’Issoire.
A l’interior hi ha una manca total de policromia.
L’estructura de la nau es similar a les altres esglésies “majors”.
En el cor destaca la volta formada per un quart d’esfera,
recordant la forma d’un forn de pa. Aquesta estructura, ja utilitzada en
l’antiguitat, va ser utilitzada fina a la fi del període romànic per cobrir els
àbsides. Vuit columnes, acabades en capitells esculpits amb motius vegetals que
suporten arcs peraltats.
SAINT SATURNIN
Sobre un promontori de basalt, el poble de Saint Saturnin va
ser lloc de residencia del barons, més tard comtes de l’Alvernia, i punt de
vacances de Caterina de Medici i Margarida de Valois (La reina Margot). Ubicada
al bell mig d’aquesta població medieval, l’església de Saint Saturnin, del
segle XII, és la més petita de les “majors” de l’Alvèrnia. La seva capçalera
està faltada de capelles radials.
L’ample deambulatori que cenyeix l’hemicicle del cor, les
capelles orientades del transsepte i la torre octogonal són les més ben
conservades de l’Alvèrnia.
A l’interior es veu una bona repartició del volums
arquitectònics.
Cal destacar la cripta on s’hi troba un altar major, en
fusta daurada, que prové del castell.
A les escales del cor es poden veure uns forats que donen
llum a la cripta.
Al costat de l’església hi ha les restes d’una petita
capella (segle IX), fortificada al segle XIV.
Text i fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada