11 de desembre del 2015

Els camps volcànics d'Eifel (Renania Palatinat-Alemanya): El conjunt Pulvermaar - Römerberg



La zona volcànica d’Eifel (Alemanya), al igual que el vulcanisme de la Garrotxa (Catalunya) o de l’Alvèrnia (França), forma part de la fase distensiva que va començar al Neogen en el sector occidental de la placa euroasiàtica (Rift Centre Europeu) i que encara té una certa activitat. Aquest estadi es desenvolupa des del sud de la península Ibèrica fins al mar del Nord i va experimentar la seva màxima activitat durant el Miocè (20-15 Ma). No obstant, al Quaternari es va produir una reactivació del vulcanisme que va donar lloc a tota una sèrie d’edificis caracteritzats per una activitat explosiva freatomagmàtica, cons d’escòria, anells de tuf, colades de lava relativament curtes i maars.

Distribució dels centres eruptius en les camps volcànic de l'Est i Òest d'Eifel (Mertes & Schminke, 1983)

A la regió d’Eifel es diferencien tres zones volcàniques: el camp terciari de Hocheifel, i els camps quaternaris de l’est o l’oest d’Eifel. Les dues més modernes compten amb notables diferències, tant amb el nombre de focus emissors com en la composició i volum dels magmes.
El camp volcànic de l’oest té una extensió de 600 km2 i va, al llarg de 50 quilòmetres, seguint una orientació NW-SE. Compta amb 240 centres eruptius. La majoria són cons d’escòria amb petits fluxos de lava i maars. L’activitat volcànica en aquesta zona va començar fa uns 600.000 anys i l’erupció més recent data de fa 11.000 anys.
El camp volcànic de l’est d’Eifel, d’uns 400 km2, s’estén uns 35 quilòmetres en la mateixa direcció que l’anterior però desplaçat més a prop de la vall del Rin. Té un centenar de centres eruptius – cons d’escòria, llacs volcànics, anells de tefra, fluxos de lava i complexos volcànics fonolítics més grans. El període d’activitat més important va ser durant el Quaternari mitjà i tardà, començant a la part occidental de la regió i acabant amb les grans erupcions plinianes del Laacher See, un megavolcà amb signes actuals d’activitat

El Pulvermaar



En el camí que rodeja el maar es poden observar bons exemples de disjunció esferoïdal per meteorització dels dipòsits de tuf

Un altre aspecte del Pulvermaar

En el camp volcànic de l’oest, prop de Gillenfeld, es troba un dels conjunts eruptius més interessants: Pulvermaar-Römerberg. Tot i ser una zona molt antropitzada  la preservació de l’entorn permet seguir diverses rutes senyalitzades que mostren els punts més interessants, tant des d’una visió biològica com geològica. El Pulvermaar és un llac circular, de 900 metres de diàmetre i 72 de profunditat, d’origen freatomagmàtic. Les seves especials característiques fan que estigui considerat com un llac meromíctic, o sigui, un llac on no hi ha intercanvi d’aigües entre les zones profundes i les superficials, o aquest es produeix de manera molt lenta. En el cas del Pulvermaar s’ha calculat que aquest cicle es completa, més o menys, cada 70 anys. Aquest maar es va formar fa uns 20.000 anys. Durant l’ascens el magma va entrar en contacte amb aigües subterrànies, això provocà fortes explosions i l’alliberament de gasos (es pot trobar una explicació més detallada d’aquest mecanisme aquí)





El magma es va obrir pas entre calcaries devonianes, formant un anell de tuff al voltant del cràter i llençant materials piroclàstics a diversos quilòmetres a la rodona. Al SE del Pulvemaar hi ha una vella pedrera amb uns magnífics talls on s’observen els materials de les diverses onades piroclàstiques (surge) i de caiguda lliure (fallout). Es dona el cas de que en aquest maar, l’any 1970, l’equip dels professors Volker Lorenz i Hans-Ulrich Schminke van detallar el mecanisme de les erupcions freatomagmàtiques, que fins aleshores es relacionaven exclusivament amb explosions de CO2


Esquema del conjunt Pulvermaar-Römerberg
1.- Basament paleozoic
2.- Anell de tuf del Pulvermaar
3.- Estratovolcà Römerberg
4.- Strohner Määrchen. Antic maar reblert de sediments

Strohner Määrchen
Més moderna és la formació del Strohner Määrchen, un petit maar actualment reblert pels materials expel·lits pel Römerberg, un estratovolcà format fa uns 8.000 anys just al costat del Pulvermaar. El Römerberg forma un turó de poca alçada cobert de vegetació

 Camí al cim del Römerberg

 Cim del Römerberg

Una mica més al sud, alineats sobre una fissura amb orientació N-S, hi ha el conjunt volcànic anomenat Wartgesberg. Està constituït per tres focus emissors molt propers que van entrar en activitat fa uns 25.000 anys. Del situat més al sud, el més jove, en va sortir la colada de lava més llarga de tota la regió d’Eifel, de 5.500 metres

Bomba volcànica

"Strohner lava bomb"

En el veí poble de Strohn si poden veure diverses bombes volcàniques. La més gran pesa 1460 quilos. Al seu costat, una gran bola de magma de 5 metres de diàmetre i 120 tones de pes rep el nom de “Strohner lava bomb”. El realitat es tracta d’una bola de basalt deguda a activitat volcànica, o sigui, una roca o una bomba inicial que per les seves dimensions no va poder ser expulsada del cràter i es va anar engruixint per diverses capes de magma.
La “Strohner lava bomb” va ser trobada en una pedrera propera al 1969

Alfred Montserrat Nebot ©