La primera referència clara sobre l’existència d’aquesta
cavitat es deu als treballs arqueològics de Josep Colomines realitzats al 1922
i publicats al 1925 a l'obra Prehistòria de Montserrat.
Posteriorment, Llopis Lladó i Thomas Casajuana estudien el massís
de Montserrat publicant els resultats a la revista Speleon el 1953. D’aquella
època és l’única topografia coneguda fins ara.
La cova Freda va estar tancada durant uns anys. Noves
excavacions arqueològiques així ho van requerir, però la porta instal·lada no
va durar gaire temps i actualment l’accés és lliure.
Entrada de la cova Freda. Creiem que un dels deures dels espeleòlegs veterans és el de fomentar les noves vocacions
Galeria d'entrada
Una gran part del recorregut de la cova és realitza entre blocs. Les
concrecions estan molt localitzades i en nombroses ocasions recobreixen o
solden aquests
La confluència de diverses morfologies és evident a tota la
cavitat
No estàvem sols
Els geòlegs que portàvem al grup observant els sediments
Actualment la cavitat es troba molt antropitzada. El
seu fàcil accés ha contribuït a que hagi estat visitada per tot tipus de
personal. A l’interior es poder observar des de les clàssiques pintades
–algunes amb pintures de colors llampants i gran dimensions- indicant del camí
a seguir, fins a una mena de fil d’Arianna que vàrem retirar
Mapa de situació
Alfred Montserrat Nebot ©
Al 1980 l'ERE del CEC va estar treballant a les coves del
Salnitre. L’estudi i la topografia d’aquesta cavitat, actualment oberta al
públic general, va estar acompanyat per un nou aixecament topogràfic de la cova
Freda que mai ha estat publicat però que es pot trobar a espeleoindex
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada