La costa de Granit Rosa (Aod Ar Vein Ruz, en bretó) és un
tram del litoral nord de la península de Bretanya que s’estén entre les
poblacions de Perros-Guirec i Trégastel. És tracta d’un paisatge caracteritzat
per roques intrusives on predomina el granit amb una accentuada coloració rosa.
Les seves diverses litologies, estructures magmàtiques, relleus erosionats,
etc... ofereixen un veritable espectacle geològic.
La visita a aquesta zona es pot fer en vehicle, de totes
maneres, i per tal de gaudir plenament de tot el recorregut és preferible
seguir el “Sentier des Douaniers”, un GR que és pot agafar, junt a la platja de
Trestraou, a la població de Perros-Guirec, i que acaba a la platja de
Trégastel.
Tot just començar el recorregut ja sorprèn la visió d’uns
potents filons de color fosc que recorden als de la Costa Brava. Són de
kersantita, una varietat de lampròfir
A mesura que es va avançant la geomorfologia dels granits es
fa més present
Poc abans d’arribar al far de Ploumanac’h es troba la Maison
du Littoral. Es tracta d’un espai dedicat a museu i exposicions relacionades
amb el paratge natural de Ploumanac’h
El far de Ploumanac’h (nom oficial: far de Mean Ruz) es
mimetitza amb el paisatge ja que esta construït amb blocs de granit rosa, el
mateix material sobre el que s’aixeca. El primer far data de 1860 i va ser
destruït pels alemanys el 4 d’agost de 1944. Acabada la II Guerra Mundial va
ser refet i entrà de nou en funcionament al 1948
Un cop a la platja de Trégastel cal tornar al centre
de la població de Perros-Guirec. Es recomanable passar pel Parc d’Escultures,
amb peces tallades amb granits de la zona, i la capella de Notre-Dame de La
Clarté, església del segle XV en estils gòtic i renaixentista. Tres maquetes de
vaixells mostren la devoció dels mariners per la “verge salvadora”
Un altre indret d’interès arquitectònic és l’església de Saint Jacques, declarada monument històric. Consta d’una nau romànica (s. XII) adherida a una de gòtica (s. XIV) que alberga un curiós retaule del segle XVII
Mapa geològic (segons Barrière, 1977)
Des del punt de vista geològic, aquests granits rosats
formen part d’un complex granític més ampli que va des de Perros-Guirec fins a
Trébeurden i que rep el nom de plutó anular de Ploumanac’h.
Esta format per tres unitats concèntriques de granits. De
dins a fora són:
- Leucogranits de l’Île Grande
- Monzogranits de Canton i Woas-Wen
- Sienogranit de la Clarté i monzogranit de Traouiéros
Aquest dos últims són els que han donat fama turística a
l’indret donada la seva intensa coloració rosada deguda a la presencia
d’hematites en els feldspats alcalins
Diagrama de Streckeisen. QAPF. Clasificació de les roques ígnies segons la seva composició.
Q = quars, A = feldspats alcalins, P = plagiòclasis i F = feldspatoides
Q = quars, A = feldspats alcalins, P = plagiòclasis i F = feldspatoides
Destaca, que aquest plutó (gran massa de granit ben
circumscrita, amb contactes nets i amb una aurèola de metamorfisme de contacte),que
té una edat d’uns 300 milions d’anys (Carbonífer superior), esta intruït dins
d’uns materials més antics que aquí estan representats per tres tipus de roques
de naturalesa i edat diferents:
- Gneis de Trébeurden
- Granit de Perros-Guirec
- Cornianes greso-pelítiques de l’île Milliau
Els gneis de Trébeurden són les roques més antigues que
afloren a França, amb més de 2000 milions d’anys (Precambrià superior). Són
vells granits que han estat sotmesos a l’acció de les orogènesis Cadomiana (570
Ma) i Herciniana (300 Ma).
El granit de Perros-Guirec, aflora a l’est del plutó de
Ploumanac’h i es va intruir al començament de l’orogenèsi Cadomiana.
Les cornianes de l’Île de Milliau són conseqüència
metamòrfica de la intrusió del plutó de Ploumanac’h. No s’ha determinat la seva
antiguitat.
Cal tenir en comte que el que ara s’observa és un tall
horitzontal, degut a l’erosió, dels magmes que es van emplaçar en profunditat
durant el Carbonífer, a uns 5000 metres per sota de la superfície
Síntesi esquemàtica de l'emplaçament dels plutons de Ploumanac'h
(segons Barrière 1977)
Per veure el mapa interactiu de la zona cliqueu aquí. (ICGC-Instamaps)
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada