El Puig de la Caritat (l’Estany, Moianès), cim de 1.010
metres d’alçada, representa una bona talaia sobre els relleus de la Catalunya
central, les serralades prelitorals i els Pirineus, però també per observar
l’extensió que tenia el llac que s’estenia al seus peus i que donà lloc al nom
de la població actual: l’Estany.
Des de la plaça del monestir de Santa Maria cal anar en
direcció nord, cap el coll de Sant Pere. Aquest, encara ara, és una important
cruïlla de camins que porten cap a Oristà, Santa Maria d’Oló i cap a d’altres
indrets de les comarques del Bages i Osona.
Vista de la població de l'Estany des del coll de Sant Pere
Just al coll es pot veure la restauració que s’ha fet
de la vella ermita dedicada a Sant Pere del Coll de la Crosa. Aquesta es va
aixecar al 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, de Santa Maria de
l’Estany. També va rebre el nom d’ermita del Puig de la Caritat ja que cada 3 de
maig s’hi donava una caritat de pa cuit al pobres. El seu abandó i enrunament
es produir al segle XVIII
Seguint el camí cap el Puig de la Caritat afloren
lutites, calcolutites i calcàries d’origen lacustre que assenyalen un període
d’inundació de la zona. Cal tenir en compta que aquesta àrea esta dominada pels
materials de la Formació Artés (Eocè-Oligocè), caracteritzats per lutites i
gresos vermells dipositats en planes al·luvials dels trams finals de rius, on
hi eren freqüents les aigües estanyades
Al cim del Puig de la Caritat s’hi troba un vèrtex
geodèsic i una mica més enllà una creu de pedra rodejada d’un ampli banc de
fusta. Al marge de la vista que es pugui contemplar segons la nitidesa del dia,
es pot observar la plana de conreus que actualment ocupa el que abans era
l’estany
Aquest era una conca endorreica d’origen tectònic. La pluja
i les fonts properes van anar omplint d’aigua i sediments aquesta petita
depressió que en ocasions i en funció de la climatologia ha arribat a
assecar-se en diverses ocasions
Sembla ser que l’aigua ha ocupat aquesta conca des de
principis de l’Holocè (11.000 anys). Durant el segle XIV, degut a la presencia
de paludisme a la zona i per tal de guanyar terres de conreu per al monestir de
Santa Maria, es van iniciar els primers intents per dessecar la llacuna. No va
ser fins al segle XVIII que s’assecà totalment amb la construcció d’un conducte
que desaigua cap al nord i que dona origen a la riera de l’Estany.
Al llarg dels segles l’estany ha anat canviant de
forma i volum. El rebliment sedimentari hi ha jugat un important paper i
actualment s’ha constatat la presencia de més de 25 metres de gruix de
materials acumulats entre els que hi ha diversos nivells de restes vegetals i
llims organics
El camí segueix la carena i al primer revolt cal
deixar-lo per baixar per un sender que porta fins a la proximitat del Castell.
Seguint la pista cap a la dreta es retorna a l’Estany
Pla de la Crossa. Al fons el Puig de la Caritat
El monestir de Santa Maria de l’Estany va ser fundat al 1080
i el seu claustre és una de les joies del romànic català. L’església té planta en
creu llatina acabada amb tres absis. Sobre el transsepte hi ha un cimbori, del
segle XV, que fa de base del campanar
En vermell l'itinerari. En blau l'extensió màxima de l'estany
(ICGC-Instamaps)
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada