24 d’abril del 2017

Puig de la Caritat (L'Estany-Moianès)



El Puig de la Caritat (l’Estany, Moianès), cim de 1.010 metres d’alçada, representa una bona talaia sobre els relleus de la Catalunya central, les serralades prelitorals i els Pirineus, però també per observar l’extensió que tenia el llac que s’estenia al seus peus i que donà lloc al nom de la població actual: l’Estany.
Des de la plaça del monestir de Santa Maria cal anar en direcció nord, cap el coll de Sant Pere. Aquest, encara ara, és una important cruïlla de camins que porten cap a Oristà, Santa Maria d’Oló i cap a d’altres indrets de les comarques del Bages i Osona.

 Vista de la població de l'Estany des del coll de Sant Pere



Just al coll es pot veure la restauració que s’ha fet de la vella ermita dedicada a Sant Pere del Coll de la Crosa. Aquesta es va aixecar al 1485 per iniciativa del canonge Pere Tarrós, de Santa Maria de l’Estany. També va rebre el nom d’ermita del Puig de la Caritat ja que cada 3 de maig s’hi donava una caritat de pa cuit al pobres. El seu abandó i enrunament es produir al segle XVIII


Seguint el camí cap el Puig de la Caritat afloren lutites, calcolutites i calcàries d’origen lacustre que assenyalen un període d’inundació de la zona. Cal tenir en compta que aquesta àrea esta dominada pels materials de la Formació Artés (Eocè-Oligocè), caracteritzats per lutites i gresos vermells dipositats en planes al·luvials dels trams finals de rius, on hi eren freqüents les aigües estanyades


Al cim del Puig de la Caritat s’hi troba un vèrtex geodèsic i una mica més enllà una creu de pedra rodejada d’un ampli banc de fusta. Al marge de la vista que es pugui contemplar segons la nitidesa del dia, es pot observar la plana de conreus que actualment ocupa el que abans era l’estany



Aquest era una conca endorreica d’origen tectònic. La pluja i les fonts properes van anar omplint d’aigua i sediments aquesta petita depressió que en ocasions i en funció de la climatologia ha arribat a assecar-se en diverses ocasions
Sembla ser que l’aigua ha ocupat aquesta conca des de principis de l’Holocè (11.000 anys). Durant el segle XIV, degut a la presencia de paludisme a la zona i per tal de guanyar terres de conreu per al monestir de Santa Maria, es van iniciar els primers intents per dessecar la llacuna. No va ser fins al segle XVIII que s’assecà totalment amb la construcció d’un conducte que desaigua cap al nord i que dona origen a la riera de l’Estany.
Al llarg dels segles l’estany ha anat canviant de forma i volum. El rebliment sedimentari hi ha jugat un important paper i actualment s’ha constatat la presencia de més de 25 metres de gruix de materials acumulats entre els que hi ha diversos nivells de restes vegetals i llims organics


El camí segueix la carena i al primer revolt cal deixar-lo per baixar per un sender que porta fins a la proximitat del Castell. Seguint la pista cap a la dreta es retorna a l’Estany


Pla de la Crossa. Al fons el Puig de la Caritat



 

El monestir de Santa Maria de l’Estany va ser fundat al 1080 i el seu claustre és una de les joies del romànic català. L’església té planta en creu llatina acabada amb tres absis. Sobre el transsepte hi ha un cimbori, del segle XV, que fa de base del campanar

En vermell l'itinerari. En blau l'extensió màxima de l'estany
(ICGC-Instamaps)

Alfred Montserrat Nebot ©