Tot i que l’illa de Tabarca, Nova Tabarca, Sant Pau o Illa
Plana (aquests són els diferents noms que rep) es troba en front de la costa de
Santa Pola (Baix Vinalopó-País Valencià), administrativament pertany al
municipi d’Alacant (Alacantí).
Abans del 1700 sembla que només era visitada per pescadors i
alguns pirates nordafricans. Durant el segle XVIII es va decidir fortificar
l’illa i es va iniciar un assentament urbà que va ser ocupat per 69 famílies
d’origen italià procedents de l’illa tunisiana de Tabarka, situada a uns 300
metres de la costa d’aquell país, i que depenia del govern de Genova.
Al 1756 la Tabarka africana va passar a mans d’Algèria i els
seus habitants varen ser considerats presoners. El Borbó de torn, Carlos III, amb
l’ànim de lluitar contra la pirateria i d’establir rutes de lliure comerç, els
va deslliurar i col·locar a l’illa alacantina on van treballar en la seva
fortificació.
Actualment, l’illa de Tabarca és un lloc turístic de primer
ordre. La proximitat a Santa Pola fa que es pugui visitar en un matí o tarda.
Només cal estar alerta a no perdre l’últim vaixell per retornar a terra ferma,
ja que la infraestructura hotelera és bastant escassa.
Com a nota curiosa cal destacar l’agressiva competitivitat
entre les diferents companyies que fan viatges entre Santa Pola i l’illa
Porta de Llevant
Carrers de Tabarca
Església de Sant Pere i Sant Pau, d'estil barroc
Porta de la Trancada
A la part occidental de l'illa es troben els materials miocènics. Una mica més enllà, l'illa de la Cantera
La població de Tabarca es concentra a la part occidental de
l’illa, dins del recinte emmurallat. Aquestes muralles compten han varies
portes: la de Llevant, de la Trancada i de Terra. L’urbanisme està estructurat
en dos eixos, N-S i E-O. Sortint per la porta de Llevant cal passar un petit
istme, amb platges de sorra a ambdós costats, per poder visitar la resta de
l’illa. Passades les platges, l’oest de l’illa era coneguda com “el camp”, i
era utilitzada per conrear. Ara és presa de diverses especies vegetals i per la
nidificació d’algunes aus
Platja a l'istme de Tabarca
Aquestes dues fotos estan preses des del mateix lloc. Cap a l'oest es veu la platja, cap a l'est la falla de la Verge. Es tracta d'una falla normal que posa en contacte les ofites mesozoiques amb metapelites més modernes. En el contacte s'observa una banda grogosa on el material esta molt triturat (cataclasita). És el producte resultant del fregament dels dos blocs de la falla
Costa sud de Tabarca. Penya-segats d'ofites. Al fons es pot veure el far
En aquesta àrea, la més elevada de l’illa, es situa la
torre de Sant Josep, un edifici militar de base quadrangular que actualment és
utilitzat com a magatzem de l’Institut d’Ecologia Litoral. Una mica més a l’est
s’alça el far, construït al 1854
Punta Falcó, el punt més oriental de l'illa. Al fons l'illot de la Nao
Al marge de les platges de l’istme i alguna situada al sud
de l’illa, caracteritzades per còdols i sorra, el perfil de la costa està
dominat pels penya-segats de pocs metres d’alçada. En la part oriental de
l’illa s’han desenvolupat importants plataformes d’abrasió (superfícies
lleugerament submergides i inclinades cap al mar, situades al peu d’un
penya-segat i formades per l’erosió mecànica produïda per l’onatge o per erosió
d’origen bioquímic).
Amb el pas del temps aquestes plataformes es van
ampliant a la vegada que es redueix la part subaèria
de l’illa
L’origen geològic de Tabarca hi ha que buscar-lo en la
col·lisió de la placa Mesomediterrània amb la Ibèrica. Fa uns 70 milions
d’anys, l’espai on ara esta situat el Mediterrani, estava ocupat per un grapat
de grans illes. Amb l'inici de l’aproximació de la placa Africana contra
l’Euroasiàtica, que va donar lloc a l’orogènia alpina, el Tetis (futur
Mediterrani) es va anar reduint d’extensió. Aquests moviments de l’escorça
terrestre van motivar que una d’aquestes illes, el continent Mesomediterrani,
fos desplaçada cap a l’oest, fins que fa uns 18 milions d’anys va col·lisionar amb el marge sudest de la
placa Ibèrica.
La placa Ibèrica va subduir sota el continent
Mesomediterrani donant lloc a la serralada Bètica. A Alacant el límit d’aquesta
col·lisió coincideix amb la falla de Crevillent i les restes d’aquest antic
continent mesozoic estan pràcticament cobertes per materials més moderns.
Tanmateix, la placa Mesomediterrània, encara és visible a les serres d’Oriola,
la Callosa i a l’illa de Tabarca.
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada