L’activitat volcànica a la regió de Múrcia es pot precisar
en quatre períodes. Durant el Pèrmic i el Triàsic, al Juràssic, al Miocè i al
Pliocè-Plistocè. Dins del vulcanisme del Miocè cal destacar el volcà del Cabezo
Negro, a Calasparra.
Es tracta d’un volcà amb una antiguitat d’uns 7 Ma (milions d'anys) que va
iniciar la seves erupcions en una conca marina poc profunda. La interacció
entre el magma i l’aigua va donar lloc a fortes explosions formant un complex
hidromagmàtic compost per roques sedimentaries i volcàniques. Però el veritable
interès d’aquest volcà radica en que compta amb un conjunt de roques escasses
en el registre geològic: les lamproïtes.
Són roques ultrapotàsiques provinents de zones profundes
(mantell) i que durant el seu ascens com a magma no assimilen elements de les
roques que travessen.
La seva poca abundància ha provocat que durant molt temps se
les conegués amb nom locals depenent de les localitats on es trobaven. Entre
d’altres, jumillita, a Jumilla (Múrcia), verita, a Vera (Almeria) o cancalita,
a Cancarix (Hellín-Albacete).
Segons López Ruiz i Rodriguez Badiola (1980)
El volcà del Cabezo Negro es situa a uns 2 quilòmetres al
nord de Calasparra, a l’inici de la carretera que porta al santuari de la
Esperanza. Sembla que el seu origen esta relacionat amb la falla de Socovos
que passa molt a prop d’aquí i que al llarg de més de 30 quilòmetres presenta
nombrosos afloraments de lamproïtes
Mapa estructural dels voltants de Calasparra
Es penetra en el cor del volcà gràcies a una cantera
abandonada que ha deixat al descobert la xemeneia volcànica. No espereu trobar
informació en els panells explicatius que hi ha durant el recorregut, el clima
de la zona s’ha menjat tota la informació
Un altre característica a tenir en compte de la lamproïta és
la clara disjunció columnar que presenta, com els basalts que podem veure a
Castellfollit de la Roca (Garrotxa), fruit d’un refredament lent
Materials volcànics i sedimentaris com a resultat de les fases hidromagmàtiques del Cabezo Negro
Seguint l'itinerari marcat es pot pujar fins a capdamunt
del Cabezo Negro. El vessant nord esta cobert de pins i travessat per un sender
marcat amb pedres que utilitzen els pelegrins que fan el recorregut a peu des
de Calasparra fins al santuari de la Esperanza
Vista del cràter des de la part superior del volcà
En les parets interiors del volcà s’aprecien estructures
tipus sills i dics que també presenten disjunció columnar. Tanmateix, en el
mateix indret s’observen disjuncions esferoïdals (tipus pell de seva).
Aquest vulcanisme esta relacionat amb un context més ampli
que s’estén des de Marroc fins al nord d’Europa. Es tracta de la zona de rift
centre-europeu que dona lloc als camps volcànics del sud-est i est de la
península Ibèrica, Garrotxa, massís Central francès, Renània i Bohèmia.
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada