Si mai heu anat per l’Alt Solsonès i més concretament pels voltants de la
població de Cambrils (Odèn), segur que us ha cridat l’atenció una immensa
pendent de rocs que sembla desplomar-se sobre la carretera L- 401 a l’alçada,
aproximadament, del quilòmetre 20 (Fig. 1). L’indret, conegut com les Tarteres,
sobta especialment quan s’arriba a Cambrils per la carretera que ve per la
serra Seca (Fig. 2). No cal ser cap expert per adonar-se’n de que aquest talús
d’esbaldregalls pot induir a un cert risc natural que pot afectar especialment
bens materials, ja sigui per la caiguda de noves pedres o per remobilització de
les actuals.
Des del punt de vista geomorfològic aquesta acumulació de blocs i pedregam
vari forma part d’un concepte més ampli que tècnicament es coneix com moviment
de vessant. De moviments de vessant n’hi ha de diversos tipus. N’hi ha de
simples, com els despreniments, les bolcades, les esllavissades, etc... i n’hi
ha de complexos, quan s’entrellacen diversos moviments simples. Tots ells
responen a factors concrets de diferent ordre, tant natural com antròpic
(Varnes, 1978).
Encara que en diversos indrets de la població de Cambrils s’hi ha detectat
de sempre una certa activitat continuada pel que fa a moviments i caigudes de
roques, cal destacar que fins al moment l’origen d’aquest fenomen no ha estat
descrit. Tampoc s’han trobat testimonis orals o escrits que puguin aportar llum
sobre l’època en que aquesta massa de rocs es va posar en moviment, tanmateix,
una primera observació amb detall d’aquest fenomen ha permès anticipar una
hipòtesi sobre la seva possible gènesi i evolució.
Fig.1 Vista de les Tarteres de Cambrils des del castell
Fig.2 Situació geogràfica
Context
geològic:
Des del punt de vista geològic la zona de les Tarteres forma part del marge
sud del mantell del Port del Comte, en el límit entre l’avantpaís plegat i els
primers relleus del Pirineu (Fig. 3). Aquest mantell, format bàsicament per
roques mesozoiques i eocenes, encavalca sobre materials més moderns (Fig. 4),
com són els conglomerats oligocènics que ja formen part de la conca de l’Ebre
(Verges, 1993).
Fig.3 Situació geològica
Fig.4 Tall esquemàtic de la zona visitada
Llegenda geològica
Llegenda geològica
Tk: argiles i evaporites. Keuper. KMca: calcàries.
Cretaci sup. PPcm: calcaries i margues vermelles. Fàcies garumnià. PPlgc: lutites vermelles, calcàries i
gresos. Fàcies Garumnià. Paleocè. PPEc: calcèries. Ilerdià. POcp, PORb,
POcgs: conglomerats. Oligocè. Qep,Qtrb,Qt0: quaternaris
Per sota el poble de Cambrils, a nivell de la carretera, cal destacar la
presencia del Keuper (Triàsic superior. 215-200 Ma), compost per margues,
argiles i nivells evaporítics, que han actuat de lubricants afavorint
l’encavalcament.
Es tracta d’una zona estructuralment complicada on
a la successió d’encavalcaments s’ha de sumar nombroses fractures, tant falles
com diàclasis, com a resultats dels esforços generals de la regió. Tota aquesta
tectònica ha provocat una veritable fracturació de les calcaries sorrenques
(Cretaci superior. 100-66 Ma), que formen el cingle de la part superior del
talús d'esbaldregalls i que descansen sobre el Keuper
Descripció de
les “Tarteres”:
Una primera observació general de la zona de les Tarteres ja permet
distingir entre dues àrees ben delimitades. La primera es refereix a la gran
tartera situada per sobre de la carretera L-401 (Fig. 5). La segona es situa a
l’alçada del poliesportiu i darrera dels restaurants de la població (Fig. 6),
vessant nord-oest.
Fig 5. Dues vistes de la part baixa de la tartera, prop de la carretera L-401. L’escala de la imatge la dóna la persona situada en
el cercle vermell.
Fig.6 Vessant nord de les Tarteres
La zona situada a partir del quilòmetre 20 de la carretera L-401, esta
representada per una tartera formada per un caos de blocs caiguts
gravitacionalment des de la cinglera superior (despreniments i bolcades).
Aquests blocs, que poden arribar a tenir varies desenes de metres cúbics, han
anat rodolant i esmicolant-se, no només per l’efecte de la caiguda, sinó per
fenòmens erosius posteriors (meteorització). No obstant, la simple observació
de la morfologia dels blocs denota una predominança de l’acció mecànica per
sobre de la química.
Per sota de la carretera es veu una important disminució del volum del
pedregar. En part es pot atribuir a l’efecte antròpic de la construcció de la
carretera (1948). Abans hi havia un camí carreter, però a mesura que es va baixant
cap al fons de la vall, aviat només es troben blocs de petites dimensions i
materials fins, o sigui, aquells que per la seva mida i també segurament
arrossegats per l’acció de la pluja, han arribat més lluny, Morfològicament
aquesta àrea més distal presenta una planta lobular i una secció transversal
convexa, típica dels front d’aquest moviments de vessant. Es podria dir que es
tracta d’un corrent d’arrossegalls provocat per despreniments i bolcades amb
origen al cingle superior de la serra, i on es poden observar perfectament les
zones de sortida, trajecte i arribada dels blocs.
A l’alçada del poliesportiu, s’observa un canvi en la morfologia del
paisatge. Sobre l’esbaldregall s’hi ha instal·lat un espès bosc. No hi ha dubte
que el canvi en l’orientació del vessant (nord-oest) condiciona aquest fet. Una
menor insolació manté la humitat i afavoreix l’establiment de la vegetació.
D’altra banda el pendent general és menys pronunciat amb un perfil que mostra dos
replans ben marcats que presenten una certa contrapendent cap a l’interior de
la muntanya (Fig. 7). Per sobre d’aquests replans s’observa una cicatriu en el
terreny en forma de pla de lliscament que presenta un desplaçament de la massa
rocosa d’uns 5 metres en vertical (Fig. 8). Això fa sospitar que es tracta d’un
moviment de vessant complex format per una esllavissada rotacional acompanyada
de despreniments i bolcades. Alguns blocs de la part superior es troben al seu
límit gravitacional.
Secció A - A'
Secció B - B'
Fig.7 Perfils de les dues vessants afectades pels moviments de vessant
Fig. 8 Desplaçament vertical de la massa rocosa
És al peu
d’aquesta zona boscosa on es situen el poliesportiu i els dos edificis dedicats
a la restauració que hi ha a Cambrils. Els propietaris d’aquests immobles,
construïts ja fa algunes desenes d’anys, han reportat la caiguda esporàdica de
pedres a la carretera, generalment de petita mida encara que amb certes
excepcions (Fig. 9) i especialment en èpoques de fortes pluges, així com
l’aparició eventual d’esquerdes en les parets d’obra. Cal tenir en compte que
són edificis aixecats sobre la part distal d’aquest moviment de vessant
Fig. 9 Bloc caigut a la L-401 el 15 de juny de 2010
després de varis dies de fortes pluges
En la comparació de les fotos aèries dels anys 1946, 1956 i 2014 no
s'observen canvis en la disposició de les grans masses rocoses. Destaquen
l'obertura de la carretera L-401, les noves construccions, l'augment de la
massa vegetal, especialment la forestal, i el canvi d'usos agrícoles d'alguns
indrets (Fig. 10). La superfície afectada per aquest moviment de vessant s’ha
establert en 9,53 ha, i el volum de material desplaçat és de l’ordre de 800.000
metres cúbics, aproximadament (Figs. 11-12).
La densitat de la roca és de 2,65 kg/dm3.
Fig. 10
Fotografies aèries dels anys 1946, 1956 i 2014
Fig. 11 Extensió del paratge de les Tarteres
Factors condicionants:
-
Estratificació. Les calcaries mantenen un fort cabussament, 50º cap al NE (Fig. 13), per
tant presenten una contrapendent respecte al pla inclinat de la tartera, cap al
SO, no obstant, prop del cingle els plans d’estratificació es mostren amb una
important pèrdua de cohesió que potser sigui deguda al comportament plàstic del
keuper infrajacent, especialment quan està saturat d’aigua.
- Fracturació (diaclasat). Destaquen dos sistemes de
diàclasis principals de direcció N30E i N10W que han condicionat els plans de
fractura verticals (Fig.14).
La gran cicatriu existent a la part més alta del cingle,
d’uns 3 metres d’ample, de 70 a 80 de llarg i 15 de profunditat, segueix la
direcció d’una d’aquestes diàclasis i predisposa a un nou i moviment rocós
sobre la carretera L-401.
- Gelifracció. Aquest fenomen, que esmicola la
roca en gelar-se l’aigua que penetra en les seves fissures i fa de tascó, actua durant uns 80 dies/any donada
l’altitud: 1.200 metres (Fig 15).
Fig. 15 Roques fracturades per efecte de la meteorització
Factors desencadenants:
- Presència
d’aigua. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, la precipitació anual a
l’Alt Solsonès és de 950 mm. Aquestes aigües són infiltrades ràpidament a
traves de les fractures alterant la cohesió de la roca fins trobar els
materials de Keuper, que actuen de nivell impermeable retenint l’aigua i
augmentant la seva plasticitat.
No es pot menystenir la presencia en profunditat de dos aqüífers importants
a la zona separats per un aqüitard. L’inferior presenta dues àrees de drenatge:
la que dona lloc a la font de Cal Sala, a l’est, i la que alimenta la font
Salada de Cambrils, a l’oest (Nuñez Monasterio, I., et al). Cal tenir en compte
que aquest últim circula molt proper a la part baixa de la tartera, on hi ha
presencia de diverses fonts de petit cabal però que anualment dissolen diversos
centenars de tones de sal del Keuper (Mata-Perelló et al., 2001) el que pot
donar lloc a fenòmens de subsidència.
Tot hi que la presencia d’aigua ha jugat un important paper en el
desenvolupament de les Tarteres, aquest ha estat escàs en el procés de
carstificació.
L'endocarst és pobre. S’observen esquerdes més o menys penetrables en
vertical i passos horitzontals entre blocs més com ha resultat de la morfologia
clàstica dominant que de fenòmens d’erosió i dissolució. Entre les primeres cal
destacar algunes formes reconstructives, bàsicament parietals, resultat de la
infiltració d’aigua meteòrica directament des de l’exterior.
Com a morfologies exocàrstiques cal destacar la presencia de rascler
(rillenkarren) més o menys desenvolupat sobre superfícies inclinades i d’alguns
incipients cercles erosius en les horitzontals (Fig. 16).
Fig 16 Rascler
- Sismicitat. L’Alt Solsonès es una zona classificada
sísmicament com d’activitat “moderada” (Fontserè i Iglesias, 1991). Els registres històrics donen una intensitat
VII (MSK), o més per a un retorn de 500 anys. No es coneixen epicentres a la
zona, però hi ha documentats episodis sísmics de baixa intensitat al llarg de
la historia recent en àrees properes.
Del 4 al 6 de desembre de 2009 va tenir lloc l’anomenada
“Crisi del Solsonès”. Van ser diversos terratrèmols de baixa intensitat
localitzats al sud del municipi d’Odèn i al de Lladurs. No van provocar danys
ni es té noticia de d’afectació sobre les Tarteres de Cambrils.
Tot i que la tradició oral i escrita dels habitants de
Cambrils no reflexa cap noticia sobre el possible origen d’aquest moviment de
vessant, alguns autors (Mata-Perelló i Climent, 2015) el suposen relacionat amb
el sisme que va afectar Lisboa i Cadis l’1 de novembre de 1755. No obstant, les
dades semblen demostrar que aquest terratrèmol va tenir poca incidència al
Solsonès (Martínez Solares, 2001). Potser si podria estar relacionat amb les
crisis sísmiques a Catalunya entre els anys 1373 i 1448 (Rosell et al., 2010).
De totes maneres, la falta de dades en aquesta àrea del nord de la comarca no
permet assegurar aquesta suposició.
Conclusió:
En definitiva, el paratge conegut com les Tarteres, sembla el producte d’un
fenomen dilatat en el temps com ha resultat de l’evolució normal del relleu
condicionat pels factors intrínsecs de la naturalesa geològica del terreny. De totes maneres l’amplitud temporal en que
es creu que s’ha desenvolupat aquest moviment de vessant no permet descartar la
possibilitat de que hagi estat afectat per algun tipus d’activitat sísmica en
temps remots i per l’efecte dels períodes importants de precipitacions d’una
manera continuada.
Agraïments:
Cal agrair la col·laboració en el treball de camp de Alejandro Moya, Adrià Rodriguez i Agnès Saleta
Agraïments:
Cal agrair la col·laboració en el treball de camp de Alejandro Moya, Adrià Rodriguez i Agnès Saleta
Bibliografia bàsica:
Fontserè, E., Iglesias, J.
(1971): Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906.
Barcelona
Martínez Solares, J.M. (2001): Los efectos en
España del terremoto de Lisboa (1 de novembre de 1755. Inst. Geográfico
Nacional. Madrid
Mata-Perelló J.M.,et al, (2001): La
restauración del Salí de Cambrils. Su papel en la ruta de la sal y en el parque
geológico y minero del Siolsonès-Alt Urgell (Pirineos-Catalunya). Patrimonio
Geominero, Geologia y Mineria ambiental de Bolivia. ISBN 978-99920-1-794-4.
259-270
Nuñez Monasterio, I., et al.
(2004): VIII Simposio de Hidrogeología. Asociación Española de Hidrología
Subterránea. Zaragoza, 18 - 22 de octubre
Rosell, J. et al, (2010): Montclús.
Misteriós naixement i desaparició d’un poble. Col. El llenguatge de les pedres
1. ICGC
Varnes, D.J. (1978): Slope moviment
types and processes. In: Schuster R.L. & Krizek R.J. Ed. Landslides,
analysis and cpntrol. Transportation Research Board Sp. Rep. No. 176 Nat. Acad.
Of Sciences, pp. 11-33
Verges, J. (1993): Estudi
geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central. Evolució cinemàtica en
3D. Tesi doctoral Universitat de Barcelona, 203 pp.
Webgrafia:
Anuari de dades meteorològiques.
www.meteo.cat/wpweb/climatologia/serveis-i-dades-climatiques/anuaris-de-dades-meteorologiques/
La Tartera de Cambrils. (Mata-Perelló, J.M., Climent, F.).
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada